Arxiu mensual: abril 2011

Quim Soler 014

crònica de la tertúlia vi-terària d’hivern – UNA FURTIVA LLÀGRIMA de Joaquim Soler i Ferret


La Cronista, Carme Bou, ha enfilat les respostes atzaroses que vam fer entre tots i totes a les preguntes del Quim encabides en le llibre…
—-
Ficció, joc, realitat. Encadenar idees i enquibir tot allò que dugui l’espurna d’un moment viscut, per viure. Què puc escriure avui, sinó el que vam escriure tots plegats?
L’inconscient controlat, el somriure compartit.
Aquí ens teniu:
“Cal ser valent per obrir la porta dels somnis i endinsar-s’hi. No tothom -ni sempre- té prou coratge. Cal ser indulgent amb els que tenen por. La mort dins la vida. Sí, és aquell moment que no arriba mai a l’estómac buit d’aquell qui és capaç de capturar papallones amb l’alè, darrere qualsevol porta. També sota el melic hi ha carícies que duen vida viscuda i paraules dites i desitjos satisfets i sentits. El sisè sentit de cadascun dels presents té un “sentit” grupal. És el sentit vi-terari. Potser perquè els somnis són l’escombra que s’endú els obstacles que ens imposa la realitat…o el que ens sembla que és la realitat. Moltes vegades, i consti que és molt personal, prefereixo una garrotada. Quan les paraules són insults, quan són buides, quan diuen allò que no vols escoltar…millor una garrotada seca i a somiar. Poses l’escombra de cap per amunt esperant que espanti les visites indesitjables. Jo sempre he somiat en color, tots els colors del verd, tots els colors del roig, blanc de clara d’ou, blanc d’Espanya, negre ala de mosca, blau de Prússia, vodka de Rússia, groc submarí…la mare que et va veure venir! Punyeta, en blanc i negre es veia Franco al No-do! No!! Quan és demà?
Quedar-se en el passat. O oblidar el present. O voler ser omnipresent. O sentir-te importent. O grandiloqüent. En realitat, tot i res…En un bon matalàs hi suprimiríem els rovellons tres pins, la violència-competència i el dolor, la indiferència, l’odi i la conformitat. Paraules i carícies fent coixí, i és que hi ha carícies rasposes i paraules avellutades, a cau d’orella. Quina alegria! Com diu, alèrgia? No, no, que l’alegria és una erupció emocional, un estat de ben estar i l’alèrgia una interrupció física…és impossible respondre. No sé si us n’haureu adonat, però aquí hi ha molts somnis creuats. Sí. Són els somnis-pantalla que s’encenen (a l’estil del començament de Bonanza) i després permeten viure una aventura amb bons i dolents i sempre guanya qui vols.”

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Facebook


Twitter