Arxiu mensual: juliol 2011

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

CRÒNICA DE LA TERTÚLIA VITERÀRIA AMB MONTSERRAT ABELLÓ


Primer Acte
Escena 1…o més aviat un sainet. Per entendre’ns.
Plou. L’Abelló i companyia peten un cotxe a la sortida de Barcelona. Des del Molar estant, els tertulians van entrant més o menys xops -per fora-i es disposen en severes cadires els uns, en comfortables butaques els altres, a fer petar la xerrada en compàs d’espera amable.

Escena 2…o més aviat miniatura en forma de diàleg.
-Que dius què?
-Ai mare, pobres, i vols dir que vindran?
-Sí, sí, diu que han anat a buscar un altre cotxe!

-Ja són aquíííí!!

Escena 3…llegeixi’s com a monòleg compartit.Vull dir que la veu de la poeta, que demana preguntes, respon en forma de lliçó magistral. Si plou…? És igual!
“La poesia és insinuar, dir coses sense acabar de dir-les.” I potser no només la poesia. L’art de la insinuació, apuntar les coses, no definir-les, perquè només així el poder d’evocació, el poder de la paraula s’enriqueix en cada mirada nova, en cada guspira, en cada…

“En poesia no pots fer trampa. La teva veritat ha de sortir.” I les paraules li ballen als llavis, li juguen als dits. “Trobar la felicitat a partir de reconèixer la vida”. Tan fàcil com sembla, tan complicat de fer-ho bé.”El sentit, no l’anècdota, és el que és important.” I si el sentit de tot plegat és saber-se viu, les paraules evocades són un camí amorós cap a un TU motor i guia de noves paraules.”Un jo que camina”, “estantís. Però és.” El reconeixement d’un mateix.

Segon Acte
Escena 1…a l’univers immens de la ment. Vull dir al cap de cadascú de nosaltres, havent fet la re-lectura d’uns poemes que no s’acaben.
Puc afrontar la nit amb les paraules. Perquè som, s’engega la vida. L’instant que vivim, ens donarà la plenitud. I penso en Blake, i aquell fragment meravellós, “veure el món en un gra de sorra/i el cel en una flor/tenir l’infinit al palmell de la mà/i l’eternitat en una hora.”, i precisament amb l’Abelló un i un altre cop la sensació que el desig de ser pot amb tot. Que la força de viure no s’acaba. Com aquest acte, que queda penjat a la primera escena, però que mirades enllà segur que trobarà el fil, un per aquí, un altre per allà, “enllà de tot somni”, a la memòria de tots.

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Facebook


Twitter