Ja tenim tancat el programa, aqui us posem la part formal, els continguts i els detalls, ja us els anirem desgranant a mesura que es vagi fent i desfent, caminant, vivint, bevent, parlant…

El Centre Quim Soler, torna a convidar uns dies al Priorat autors d’arreu dels Països Catalans per estar-s’hi, per viure’l i veure’l amb els ulls i els mots de quatre persones de la comarca, que els parlaran del seu Priorat i els el faran conèixer de primera mà.

L’objectiu d’aquest encontre i intercanvi, que es fa cada any en dos parts (la vinguda i la tornada), és doble. Volem fer descobrir i conèixer, a través de la seua gent, un paisatge físic i humà, tangible i intangible, massa poc visible en l’imaginari literari del nostre país, tant pel que fa a la producció pròpia com pel que fa a la producció general, que el pugui tenir de referent o d’escenari. I, a la vegada, volem fer conèixer de manera directa, a la gent de la comarca, sobretot a la tornada,  els escriptors convidats i propiciar intercanvis diversos a les escoles, biblioteca, etc.

No volem transmetre una visió estereotipada del territori, ni presentar un escenari des d’una

superficialitat que el faci intercanviable. Volem que la nostra realitat, el nostre paisatge cultural es facin evidents a través de l’intercanvi i l’experiència compartida amb les persones de la comarca, els adalils, que acompanyen els escriptors durant la seua estada aquí, a la vinguda. A la tornada, l’any següent els autors presenten els textos creats a partir de la seua experiència, textos que són publicats a  www.prioratenpersona.cat una obra oberta, individual i col·lectiva alhora, que es va fent a cada edició de la trobada.

—–Els escriptors:

Sara BAILAC (Tàrrega,1986) poeta i politòloga.

Manuel BAIXAULI (Sueca,1963) escriptor i pintor.

Estrella RAMON (Tortosa, 1964) escriptora i professora de música

Teresa ROIG (Igualada,1975) escriptora.

Toni SALA (Sant Feliu de Guixols, 1969) escriptor i professor de literatura catalana

—–Els Adalils (Les persones que els acompanyaran):

Enguany hem triat quatre persones vinculades a la comarca, encara que no les 4 hi hagin nascut. Alguns han triat de viure-hi i s’hi han quedat. Pertanyen a diferents àmbits i tots quatre tenen unes personalitats ben marcades.

Montserrat DOMINGO, nascuda a Raimat, és ermitana a Sant Joan del Codolar des de fa més de trenta anys.

Cosme GUINAU, pagés nascut a la Ribera, va ser un dels primers a fer horticultura ecològica al Priorat. Viu a Falset.

Miquel LLIGADAS, nascut a Sitges, artista escultor, gravador… amb arrels al Priorat, hi torna per viure-hi, a Capçanes.

Carme SIMÓ, de Bellmunt i Porrera, pagesa i dona compromesa amb la realitat social i política de la comarca.

Del 13 al 15:

el Molar – la Figuera – Bellmunt- La Foia – Montsant – Capçanes

diumenge, dia 16 ACTE DE CLOENDA OBERT AL PÚBLIC

CASAL de Pradell de la Teixeta

a partir de les 11.30

Taula rodona

entre els escriptors, els adalils i representants institucionals

RECITAL

Textos de Xavier Amorós (llegits per gent de Pradell) i textos de Quim Soler, llegits per JORDI JANÉ

MÚSICA

MARTA CARDONA, violí

NÀIADE MARTÍNEZ,violoncel

i

Vermut

per a tothom

---

Avui us presentem  la poeta i politòloga, com ella es defineix,  Sara Bailac, nascuda a Tàrrega però que ja ha vist molt de món ^(1)...

I ara podrà veure i viure el món prioratí. Esperem que no hi hagi cap mena de turbulències durant la seua estada i que les realitat i els miratges siguins dels que faci bo de recordar… i d’escriure!

(Tàrrega, 1986) És politòloga i poetessa.  Va començar la seva activitat literària a internet l’any 2003 amb el blog Realitats i Miratges, un dels primers en llengua catalana. Als vint-i-un anys, va obtenir el premi de poesia Joan Perucho Vila d’Ascó 2007 amb el seu primer poemari, Inventari d’afectes perduts (Meteora, 2007). Vénen turbulències (Tria, 2010) és la seva obra més recent. Ha col·laborat en projectes poètics per a infants i de crítica literària a la xarxa.

(1) Ens ha agradat el que hem trobat en el seu mapamundi poètic personal…

La meitat de les nostres equivocacions provenen de que quan hem de pensar,sentim,i quan hem de sentir, pensem.
Aforisme britànic

Diuen que si segueixo la filera d’escarabats arribaré a la terra de l’avi Rejsek, d’allà d’on surten les cartes a les joves poetes, dels bitllets amb accents estranys i de la gent que no saben entendre’t si no els parles amb el cos. I sembla que ho hauria d’haver pensat molt i sentit poc i donar-hi tombs i no gaudir-ho, però aquest cop em saltaran els ploms i el pilot automàtic em portarà a  ser només oïda, només vista, només gust, tacte i olfacte.

---

La darrera adalil de la trobada d’enguany, la Montserrat, va “renéixer” al Priorat, per a ser més exactes, a Montsant, com ella ens explica…

“Vaig néixer a Raïmat – Lleida l’any 1943 i a Montsant – Priorat l’any 1977. Sóc monja anacoreta i visc a l’Ermita de Sant Joan del Codolar, que pertany al poble de Cornudella de Montsant.

L’opció de solitud, és a dir, intentar viure l’espiritualitat del primers anacoretes, em va portar fins ací, on contiuo vivint, fent camí en l’aprenentatge i procés personal dia a dia, en la pregària, el treball, l’acolliment… En la solitud les coses es simplifiquen i al mateix temps s’unifiquen. Deu, les persones, la natura….i jo, no es pot separar. Bé, això es el que intento viure tot estimant, i no sempre me’n surto.

Només per estimar
sóc aquí i estic arreu,
arreu i aquí per sempre.
Només per estimar
la vida i la mort
i tot el que m’envolta.
Només per estimar
i sembla estrany
que poc estimo.
Només per estimar….”

---