Arxiu mensual: febrer 2012

drecera-al-paradis-9788429760156

CRÒNICA DE LA DARRERA TERTÚLIA VITERÀRIA


Hivern 2011

Teresa Solana Drecera al Paradís

Un llibre estripat, el que ens vam trobar llegint per aquesta darrera tertúlia. Una mena de divertimento centrat en un assassinat a una escriptora de best-sellers que acabava de guanyar un premi literari a Barcelona.

No es tractava de fer una novel.la a imitació de Dashiell Hammet o de l’Agatha Christie, no. Més aviat es tractava de posar en evidència les febleses d’un sector en un to satíric que, evidentment, acaba retratat amb més pena que glòria. Un llibre-joc que ens ofereix un munt de picades d’ullet, com ara el nom de la Marina Dolç, que ens fa pensar en allò que el nom no fa la cosa, o els personatges tipificats -com ara els detectius bessons, el Borja i l’Eduard, que ens remeten a aquelles parelles divergents de la literatura o del cinema-…o les enveges ridícules de l’Amadeu Cabestany, principal sospitós d’haver comès l’assassinat.

Tot i ser un pèl massa previsible, la novel.la té moments força aconseguits, com ara l’escena de la presó, en la que un dels reclusos més perillosos queda fulminat per un poema. O ja, cap al final, quan perden l’ordre dels fulls del llibre.

De la tertúlia, però, em quedo amb els nostres riures mentre anàvem explicant escenes i bevent el Solà Clàssic, un vi de Bellmunt que -ho va dir la Claustre, és clar- no tenia bóta. Havia estat molt de temps a l’ampolla. De l’ampolla a la copa, com aquell qui diu. I vés, penso ara, com el llibre de la Solana (vaja quina casualitat, el nom també) de la lectura a la tertúlia, sense passar pels dies en què una lectura reposa i en van sortint fils de tots colors per anar estirant. Definitivament una drecera. I, què voleu, en tan bona companyia, una drecera a una mena de paradís que ja el voldria cada dia.

Carme Bou

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Facebook


Twitter