Piorat en Persona és la proposta singular del Centre Quim Soler, la literatura i el vi per mostrar la comarca a un grup d’escriptors que posteriorment contribuïm a fer créixer un peculiar diccionari. El primer contacte amb el Priorat no pot ser més intens, quatre dies de voltar-lo guiats per quatre adalils. Aquestes persones que l’any passat ens descobriren la comarca tenen perfils diferents -des d’una ermitana, a un agricultor ecològic passant per un escultor i una pagesa-, que ens mostraren un punt en comú: el seu Priorat. Lluny de compartir les característiques d’un guia turístic, els adalils ens obriren les portes de la seva terra, però també de la seva vida. I a banda dels rigors dels itineraris per a turistes també hi hagué espais per reflexionar sobre el passat, el present i el futur de la comarca, però també sobre les decisions i les reflexions que dibuixen els contorns de la vida.
Després de la immersió a la terra del vi, els escriptors que participàvem de l’experiència vam contribuir al diccionari del Priorat en Persona, una experiència personal però col·lectiva, íntima però oberta. I enguany hem tornat a passar comptes amb la comarca. Entre les activitats de la tornada, s’han fet actes de presentació de les noves entrades que ja formen part d’aquest diccionari col·laboratiu que al més pur estil wiki va configurant el paisatge literari d’aquesta comarca. Completen el programa d’actes la visita dels escriptors a l’institut i a les escoles, la lectura de textos a la biblioteca i la cloenda de la segona edició del projecte.
Però si l’experiència del Priorat en Persona dista de ser un passeig turístic també l’experiència als centres educatius sembla lluny de les habituals trobades entre alumnat i escriptors. D’una banda, perquè els nois i les noies han treballat els textos del Diccionari del Priorat escrits per aquests autors. Això vol dir que allò que han llegit prèviament a la trobada els ha interpel·lat directament perquè els parla d’allò que senten més proper i seu: el lloc on viuen. D’altra banda, perquè l’apropiació que ells i elles fan del tema els porta a recrear els textos dels escriptors –confrontar-los, fins i tot- amb nous textos, amb dibuixos i amb un llistat ben extens de preguntes. Als seus textos destaquen allò que els fa sentir orgullosos de ser d’on són: el cel estrellat a la nit, el pa amb vi i sucre, les carreteres amb corbes, els fruits de la terra.
I és en aquest punt on és fa tangible el sentit del projecte: quan els prioratins se’ls fan seu. És també en aquest punt quan els joves proposen nous indrets que els escriptors nouvinguts haurien de conèixer a la comarca (“si jo fos adalil”, diuen). Al mateix temps, l’experiència de la lectura del diccionari els deixa visiblement fascinats per les persones i els paisatges que els escriptors vam tenir l’oportunitat de conèixer. Els alumnes de l’institut ens diuen que volen voltar el seu Priorat per redescobrir-lo. Bingo.
L’acte a la biblioteca de Falset i la cloenda a Els Guiamets són també una rendició de comptes amb els prioratins que escolten els textos i els llegeixen. Persones que es converteixen en còmplices de l’experiència, que s’acosten a tafanejar com es veuen des dels ulls d’un altre i es sorprenen d’allò que els forans s’han aturat a apreciar. Diuen que lo mig del món és en aquesta comarca de gent perseverant, de vi, i sembla que no és gaire lluny de la realitat perquè aquest particular diccionari conté paraules que desperten i que volen reclamar un lloc al mapa.
// Comentaris (0)