Arxiu mensual: novembre 2012

casi un segle de dignitat: NEUS CATALÀ, Un cel de plom….


Us posem un article excrit fa 7 anys. Que segueix sent actual.

Demà a al Biblioreca estrem i Fa, donarem les gràcies a Neus Català per haver mantingut la integritat més enllà de tots els horrors.

EL PUNT 26-4-2005

Un clam de mort, un cant de vida

 

memòria històrica

ROSER VERNET.

Torno del camp de concentració alemany de Ravensbrück,  hem anat a acompanyar la Neus Català, darrera supervivent catalana del més d’un centenar de milers de dones de tot Europa que passaren per aquest infern.
És un viatge al cor de l’horror nazi que ens mostra fins a on els humans som capaços de denigrar-nos: per acció i per omissió. En un entorn idíl·lic, enmig d’una natura amable en aquesta primavera encara incipient, costa d’entendre que puguin compartir un mateix espai realitats tan oposades. Però la visita al camp ho fa evident, evident fins a l’extrem de fer mal a escassos metres del mur del recinte del camp, les quatre cases on vivien els alts comandaments, model de casa confortable i estèticament reeixida, en són un exemple. Però aquesta evidència no necessàriament et serveixi per entendre-ho.
Com tampoc no podem arribar a copsar la magnitud de l’horror, malgrat els testimonis de supervivents com la Neus, que ens mostra el llac del qual extreien fang i en el qual jauen les cendres dels forns crematoris, davant per davant del poble ignorant. Que ens explica com feien arrossegar a dones famèliques un corró de granit de més de mitja tona de pes, amunt i avall, sense cap altre objectiu que el càstig estèril. Que, amb veu trencada, ens parla de la companya cremada viva en aquell recinte amb tres forns i unes finestres de vidre que reflecteixen el campanar del pobre veí, ignorant.
Només qui ho ha viscut, i ha sobreviscut, pot saber de l’abast del dolor i del patiment, lligat de manera indestriable a l’abast de la crueltat i la indignitat. Ens ho deia la presidenta del Comitè Internacional de Ravensbrück, Anette Chalut: Com podem fer sentir als visitants la magnitud de tot el que en aquest espai es va viure? Com podem transmetre tot el patiment i la mort en vida? Cal mantenir els espais de la memòria perquè mai no s’oblidi aquest horror.
De tantes imatges, però, avui em quedaré amb la de la Neus retrobant-se amb la Titin i la Blache dissabte al matí. Les tres rient com noietes que recorden les seues aventures a l’escola. Les trapelleries que feien, que no eren res més que actes de sabotatge en tota regla a l’exercit alemany (posaven polls i mosques dins dels cartutxos, o dissenyaven pantalons militars amb tres camals…). Reien recordant-ho. I, davant la meua estupefacció, van afirmar, entre rialleres i serioses, que va ser precisament aquesta capacitat de riure el que les havia mantingut vives. I, diumenge, la imatge de la Neus amb una exdeportada holandesa, cantant, cadascú en la seua llengua, aquell cant que té per tornada «exèrcit popular, endavant»!
Perquè necessitem pensar que hem sobreviscut, encara que, com també va dir algú, els camps de concentració i l’horror que representen continuïn vius en el seu esperit més indigne. I la llista seria llarga, però citem, només, Txetxènia… Hem de mirar al passat per conèixer què i com va passar i aprendre de l’exemple de víctimes i supervivents. Però és en el present que cal actuar fermament.
Si no, de què ens serviria plantejar-nos de fer reviure uns escenaris que mai no haurien d’haver existit, perquè mai més no tornin a existir?

 

 

 

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

UN CEL DE PLOM – NEUS CATALÀ – presentació dissabte 24 a la biblioteca Estrem i Fa


Per primera vegada, l’extraordinària vida de Neus Català, explicada per ella mateixa i reviscuda a través d’una ambiciosa novel•la de memòries magistralment construïda per Carme Martí. La infància a pagès a Els Guiamets, un petit poble del Priorat. La joventut interrompuda per la Guerra Civil i la ràpida presa de consciència social. Barcelona, Premià de Mar i, finalment, la retirada a peu per la frontera fins arribar al sud de França. La resistència, els maquis i el primer gran amor. Passió i rebel·lió, fins al dia que els SS truquen a la porta. Presó. Un llarg viatge de tren fins Ravensbruck, Hollschein … i el començament de l’infern.

Ens plau  convidar-vos a l’acte de presentació del llibre Un cel de plom de Carme Martí sobre la vida de Neus Català.

Amb aquest acte, volem retre homenatge a la vida d’aquesta prioratina que ha sabut mantenir la dignitat al llarg de la seua vida.

Ho farem a la Biblioteca Estrem i Fa de Falset, dissabte 24 a les 12 del migdia.

Presentarà l’acte Montserrat Giné, presidenta de l’Associació de víctimes del franquisme de Tarragona.

Hi intervindran:  Jonàs Macip, conseller de cultura; Carme Martí i Neus Català

 Col·laboren: Consell Comarcal del Priorat; Celler dels Guiamets; Amsterdam Llibres

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Facebook


Twitter