Quim Soler, que a ell mateix es titllava de grafòman impenitent,
aprofitava qualsevol espurna,
qualsevol indici,
qualsevol íncipit potencial,
en qualsevol mitjà, esbursat per atzar o per necessitat,
per escriure, escriure, escriure…
Una mostra de fa més d’un quart de segle…
Don va sortir el text imprès que encapçala el text manuscrit? No ho sabrem pas. Ni falta que ens fa.
Aquí us el deixem. Fins la propera mostra de l’obra de Cuessa, enguany que ja fa 20 anys…
// Comentaris (0)