Arxiu mensual: juliol 2013

POESIA__MÚSICA__VI: IMATGES I ALGUN TEXT DE LA POETADA DE DISSABTE, 14 de juny


fotos de Ramon Bargalló (tastet) — crònica d’Oriol Fuster a Núvol

 + més imatges

TAST DE TEXTOS…

1. versos de vi d’un i altres, dits amb veu d’Albert Benzekry: LiPo, Manent, Parcerisas, Vinyoli, …

De Li Tai-po sabia
          que dictava els seus versos, embriac,
          i que es llançà de nit al mar
          per agafar la lluna

2. Ester Andorrà, “Afamats” de digestió lenta i precisa…

cop de puny a la paret
i mirada perduda.
d’això va la història.
de vidriera obrint-se
d’hematoma de l’oblit,
del panadís de flonges hores.
i de l’emulsor que s’amotina.

 

3. Anna Ballbona (amb dos “b”) i els seus conills de gàbia, que no engabiats…

El triple salt ha estat rodó.
Feta com si no, la pirueta
provoca escarafalls i “ohs”.
No t’enganyis, quan treus el cap
per entre la cortina torta
l’ovació va sempre per l’altre.

 

4. Joan Todó, lo xic de la Sénia… que parle a butxacades

Allà pengen xarugues, cordes, sacs,
 càvecs, cabassos, i els unglots per collir olives.
Allà juga un xiquet entre enderrocs;
S’encimbella figuera amunt, percaça
Les bossses moradenques, de vellut,
Que suen llet, le sobre i abeurant-s’hi
Intueix l’estimball.

 

5. Josep Pedrals, ben sonat (en tots els sentits i tons, sostinguts i bemolls).

Vinc de la veu de la veu
que -vés tirant-surt del fons de la gola
del rebesavi de l’avi que seu
al seu portal i quen passes diu Hola!

 

6. Andreu Subirats, la ràbia i la força contra enganys (de raps o perdius)

L’engany del rap és com un duro sevillano,
o com foradar pessetes per a fer-les passar per rals;
és prometre peix i portar morralla, és ja vinc, ja,
que vinc que vindré, i vindre més tard, demà.
És la llenya que no crema i l’aigua que no rega,
lo plom que no pesa i la palla encesa.
És lo fruit sense llavor, una novel·la amb gust de paella,
és lo poc suc de la granera, los molins de vent a la carena.
L’engany del rap és ser l’amo del carxofar quan no hi ha carxofes
i voler pescar angules amb bussó foradat.
 

7. Boris Porter canta casasses i casa cantates.

Si dingú vol fer de suplent de déu
el déu també plega. Llavors, a l’alba,
amb una olla de cols sota la calba,
sóc déu dijous descalç damunt de neu

 

i les músiques del Diego Burian (sense paraules…)

 

 

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Facebook


Twitter