fotos de Ramon Bargalló (tastet) — crònica d’Oriol Fuster a Núvol…
TAST DE TEXTOS…
1. versos de vi d’un i altres, dits amb veu d’Albert Benzekry: LiPo, Manent, Parcerisas, Vinyoli, …
“De Li Tai-po sabia
que dictava els seus versos, embriac,
i que es llançà de nit al mar
per agafar la lluna”
2. Ester Andorrà, “Afamats” de digestió lenta i precisa…
cop de puny a la pareti mirada perduda.
d’això va la història.
de vidriera obrint-se
d’hematoma de l’oblit,
del panadís de flonges hores.
i de l’emulsor que s’amotina.
3. Anna Ballbona (amb dos “b”) i els seus conills de gàbia, que no engabiats…
El triple salt ha estat rodó. Feta com si no, la pirueta provoca escarafalls i “ohs”. No t’enganyis, quan treus el cap per entre la cortina torta l’ovació va sempre per l’altre.
4. Joan Todó, lo xic de la Sénia… que parle a butxacades
Allà pengen xarugues, cordes, sacs, càvecs, cabassos, i els unglots per collir olives. Allà juga un xiquet entre enderrocs; S’encimbella figuera amunt, percaça Les bossses moradenques, de vellut, Que suen llet, le sobre i abeurant-s’hi Intueix l’estimball.
5. Josep Pedrals, ben sonat (en tots els sentits i tons, sostinguts i bemolls).
Vinc de la veu de la veu que -vés tirant-surt del fons de la gola del rebesavi de l’avi que seu al seu portal i quen passes diu Hola!
6. Andreu Subirats, la ràbia i la força contra enganys (de raps o perdius)
L’engany del rap és com un duro sevillano, o com foradar pessetes per a fer-les passar per rals; és prometre peix i portar morralla, és ja vinc, ja, que vinc que vindré, i vindre més tard, demà. … És la llenya que no crema i l’aigua que no rega, lo plom que no pesa i la palla encesa. És lo fruit sense llavor, una novel·la amb gust de paella, és lo poc suc de la granera, los molins de vent a la carena. L’engany del rap és ser l’amo del carxofar quan no hi ha carxofes i voler pescar angules amb bussó foradat.7. Boris Porter canta casasses i casa cantates.
Si dingú vol fer de suplent de déu el déu també plega. Llavors, a l’alba, amb una olla de cols sota la calba, sóc déu dijous descalç damunt de neu
i les músiques del Diego Burian (sense paraules…)
// Comentaris (0)