PERE CALDERS

INVASIÓ SUBTIL i altres contes

Gran clàssic dels relats curts, el que vam comentar el març passat a la tertúlia del Centre Quim Soler. Rellegir contes anys després de la seva primera lectura, i que continuïn fent-te somriure, pensar o aturar-te en aquell pensament ràpid –que modern, encara!- no fan més que corroborar allò que un bon llibre l’és per més anys que passin.

La Claustre ens va portar un vi espumós fet amb moscatell, un brut reserva dels De Muller. Va defensar la tria dient-nos que el text de Calders necessitava un vi amb bombolles. Cada bombolla, una sorpresa esclatant a la boca. Com els seus contes. I bombollejant contes i xarrups, ens vam endinsar en l’humor humà i la riquesa tant de vocabulari com de personatges del seu llibre.

Vam tenir la sort de comptar amb la presència de la Mireia Artís Mercadet -filla d’en Tísner i neboda d’en Calders- i vam escoltar de primera mà anècdotes de la vida d’exili a Mèxic de les famílies Calders i Artís. L’escriptura viscuda, creant una empremta i un fer quotidià basat en l’optimisme. El joc de l’enginy i els jocs de paraules que havien de servir per sobreviure, es troben a l’ordre del dia a l’obra de tots dos autors, com també s’hi troben a l’essència –màgica- va precisar la Mireia, dels mexicans.

Vam parlar de la influència de l’obra pictòrica del mestre que tant en Tísner com en Calders van tenir a la Llotja, en Ramon Calsina. Els seus dibuixos es poden llegir també com les històries d’en Calders. Plens d’ironia i creativitat. Models de fer visible una realitat més o menys agradable, però sempre poètica.

Aquest optimisme duu a un vitalisme exagerat, sempre en direcció cap amunt -com les bombolles del nostre vi.

Treure lliçons de la desfeta per tirar endavant, i ser capaç d’encomanar aquest esperit als que t’envolten. La Mireia ens ho demostrava amb la seva energia també encomanadissa. Li ve de família, i per partida doble.

Carme Bou Sala