Les deu persones que enguany seran els protagonistes de la primera part de la quarta edició del Priorat en Persona, sis escriptors i quatre adalils.
us en fem cinc cèntims de qui són… presentats per ells mateixos…. o quasi:
MARIA CABRERA CALLÍS (Girona, 1983). Llicenciada en Filologia Catalana i doctoranda en Lingüística. Ha publicat Jonàs (Galerada, 2004), amb el qual va obtenir el Premi Amadeu Oller per a joves poetes inèdits, i La matinada clara (Papers amb Accent, 2009). Ha treballat de correctora per a diverses editorials i de professora al Departament de Filologia Catalana de la UB. Escriu poc, i a poc a poc: perquè no se li vessin els versos abans de dir-los.
JOSEFA CONTIJOCH, Nascuda a Manlleu (Plana de Vic), el 20 de gener de “l’any de l’aiguat”. Filla d’una família d’impressors i llibreters. Estudis de Comerç i d’Idiomes a les germanes Carmelites de Manlleu. Estudis de Filologia a la Universitat de Barcelona. Des de l’any de la seva creació (1992, per iniciativa de Montserrat Abelló i Maria-Mercè Marçal) va formar part del Comitè d’Escriptores del Centre Català del PEN Club,i és de l’equip fundador del col·lectiu QUARK POESIA.
JAUME COPONS (Barcelona 1966)Escriu, llegeix, viu i passeja. Gairebé tota la seva obra s’adreça als nens i nenes. Ha escrit novel·les, contes, cançons, còmics, àlbums il·lustrats i també sèries i programes de televisió. Ha rebut uns quants premis literaris i audiovisuals, però no hi creu gaire, en els premis. Li agrada combinar la solitud de l’escriptura amb els treballs a mitges amb il·lustradors i dibuixants
RAMON ERRA Nascut a Vic, de molt petit anà a viure a Santa Eulàlia de Puig-oriol (Lluçanès). És llicenciat en ciències polítiques i professor de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. El 2001 obtingué el premi Rafel Cornellà per un retrat literari de Bohumil Hrabal. L’home que creia haver comès un crim contra la humanitat, Pólvora del quatre de juliol (2007) i La vida per rail, que l’any 2011 guanyà el premi Mercè Rodoreda. És també autor de les novel·les Desfent el nus del mocador (2008), premi Salambó de narrativa 2009 i Escolta, Volòdia! (2010). El 2014 va guanyar el premí Marià Vayreda amb el llibreFar-West gitano.
TERESA PASCUAL neix al Grau de Gandia, comarca de La Safor, el 3 de novembre de 1952. Forma part de la generació poètica establerta en la dècada dels anys vuitanta al País Valencià.
Estudia Filosofia a la Universitat de València i és professora d’ensenyament secundari a Gandia. Es dóna a conèixer amb el seu primer poemari Flexo, guardonat amb el premi Senyoriu d’Ausiàs March 1987, que surt publicat el 1988; any en què guanya el premi Vicent Andrés Estellés amb Les hores. Més tard escriu Arena (1992), Curriculum Vitae (1996) i amb El temps en ordre publicat l’any 2002 obté el premi Crítica Serra d’Or de poesia 2003. Membre del comitè d’escriptores del PEN Club International
(Calonge (Santanyí),Mallorca – 28 d’octubre del 1984) és un escriptor, poeta, editor i traductor. Membre fundador del col·lectiu Pèl Capell, coeditor de l’antologia “Pedra foguera, antologia de poesia jove dels Països Catalans”. Ha publicat més d’una dotzena de títol de poesia, els últims ” Sang Cremada” (Ed.Moll, 2014) o “Traï” (Edicions 3i4) . També és organitzador de múltiples homenatges a Blai Bonet; ha assistit com a participant en centenars de recitals arreu del país i a Alemanya, Sèrbia, Croàcia, Mèxic, Itàlia. Així mateix com a editor ha creat l’editorial AdiAedicions a Mallorca”
I els adalils,
Joan Vaqué Sans (Barcelona 1967) sóc la quarta generació d’una nissaga que es dedica a la confecció de palmes i palmons des de fa més de 150 anys. La tradició familiar comença al barri de Gràcia de Barcelona, on els meus avantpassats van haver d’emigrar a finals del segle XIX arrel de la plaga de la fil·loxera a la comarca del Priorat.
De formació economista exerceixo com administrador de l’empresa familiar PALMES VIAPLANA,SL que te el seu taller artesà a la Vilella Baixa. Implicat en processos de desenvolupament de l’economia local mitjançant la implicació en el projecte “ Priorat – Montsant – Siurana paisatge cultural agrícola” que impulsa la candidatura a ser reconeguts com a patrimoni mundial per la UNESCO.
Albert Sabaté Rull visc a la Torre de Fontaubella i sóc llicenciat en Geografia i Història. Presideixo l’Associació cultural No Jubilem la Memòria i faig de coordinador del Zzona jazz de la Torre de Fontaubella.
He escrit diversos articles d’història destacant el treball La sanitat republicana durant la batalla de I’Ebre: I’exemple del XV Cos d’Exèrcit (1999) publicat al llibre “Guerra Civil a les Comarques tarragonines (1936-39)” i l’article Carrasclet, un heroi català contra Felip V (El Vallenc 2015).
Mireia Artís i Mercadet Sóc de Mèxic per naixement, de París per enamorament, de Catalunya per identificació, de Gratallops per un indicible, feliç i privilegiat atzar. De Mèxic n’he heretat la passió, de França el gust refinat del seu “savoir vivre”, de Catalunya el “tèrbol atzur de ser tres voltes rebel”, de Gratallops la recent lliçó vital que es pot renàixer als 70 anys. Us convido a embadalir-vos dels meus capvespres prioratins entre vinyes, oliveres i ametllers.
Carme Perelló, dels Guiamets, sóc mestra de primària i bibliotecària de l’escola pública de Gandesa.
Aficionada a la història i a la literatura, formo part de diversos clubs de lectura. Membre de diverses associacions culturals relacionades amb la nostra llengua, la nostra cultura i el nostre país.
// Comentaris (0)