Arxiu mensual: gener 2016

sense pistola

AGENDA 2016-PRIMERS ACTES… avançament ….


Aquest 2016, el CQS fa deu anys… el 2016  ens vam constituir com a entitat amb ganes de contribuir a dinamitzar la cultura a la nostra comarca. Amb ganes de fer combois entre gent d’aquí i d’arreu, amb la proposta d’esdevenir punt de trobada, de sortida i de tornada de tot allò que a uns i altres se’ns acudis …

La literatura i el vi ens ofereix un marc prou ampli i prou ric com per encabir-hi propostes ben diverses, on el vi mai no hi falta i les lleguatges creatius, literaris o no, dialoguen, canten reciten escriuren i llegeixen…

El Quim Soler ens dóna el nom propi, ens serveix de fil conductor i ens va de primera perquè és autor que també ha conreat de mil i una maneres llenguatges diversos, en mitjans diferents i amb una vocació d’obrir nous camins, encara que no duguin enlloc…

Encetem aquest any d’aniversari amb un acte que ens fa il·lusió perquè convoca, deu anys després, un dels autors habituals dels combois del CQS. l’Enric Casasses va ser el primer poeta que vam convidar al Molar aquell 2006… I enguany, resulta que els amics conxorxats amb l’Arturo Gaya, han decidit musicar alguns dels poemes que ens va dir l’Enric llavors… Per tant, estava fet a mida i només calia trobar la data escaient que ha resultat ser el dissabte de carnestoltes… (sense comentaris)

Aquí us deixem el cartell de l’acte i us hi esperem!

I també us adjuntem l’agenda del febrer i alguns avançaments… perquè aneu fent boca…

 

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Portada-presa-Kenzaburo-Oe_ARAIMA20141119_0171_16

CRÒNICA DE LA TERTÚLIA VITERÀRIA DE TARDOR


CRÒNICA DE TARDOR 2015

Carme Bou Sala

KENZABURÔ ÔE     La Presa

La Presa és d’aquells llibres que t’enganyen a primera vista. 95 pàgines que es llegeixen d’una volada -penses- i després la volada resulta que pren un vol ben inesperat. La força poètica amb què Ôe ens explica la història d’aquest poble mig perdut al món rural japonès i la trobada amb l’Altre en forma de soldat americà i negre de pell,  ens fa aturar i pensar en conceptes com la vida i el mite per entendre l’home contemporani.

Aquest cop la Claustre anava ben despistada -paraules textuals d’ella- i aconsellada per la Núria, ens va portar un licor d’arròs del Delta. Un licor d’arròs salvatge -deia- que lliga amb el llibre per l’arròs -aliment bàsic- i pel salvatge -tema central d’aquesta història.

Oê ens fa anar a un espai remot en plena segona guerra mundial on la brutícia, la por i l’animalitat estan a primera línia. Ens trobem davant un món aturat, sense projectes ni quotidianitat. Un món d’iniciació on tot queda suspès a un aire enrarit i que només el lector juntament amb els seus protagonistes, poden fer avançar cap a una consciència plena.

A la tertúlia vam parlar de fatalisme, de contrast amb tot allò que entenem com a tendre, íntim i poètic, però sobretot el que vam fer va ser anar comparant La Presa amb altres llibres o pel·lícules. El poder que tenen els nens a l’obra, ens va fer pensar en El Senyor de les Mosques de Golding; la llunyania i incapacitat de comunicar-se, ens va dur a les imatges impactants de Narayama de Fukazawa (després portada al cinema per Imamura). També vam pensar en Balzac et la petite tailleuse chinoise, tant la pel·lícula com la novel·la de Dai Sijie, plena d’aquest desig de trobar una nova moralitat a partir de la bellesa que la humanitat ha deixat al seu darrere.

Trobar-la o cridar per no perdre-la del tot. Enamorat dels clàssics, i amb voluntat de crear un llenguatge literari nou a la llengua japonesa,  Òe ens apropa un món aparentment aliè a nosaltres. És com si ens digués que ens cal omplir la consciència per evitar allò que Camus ens va explicar tan bé a L’étranger: caure a la “tendra indiferència del món”.

“Tenim la prehistòria a flor de pell”, ens va dir la Fabiola que els deia la Núria Folch a les classes de psicologia. I efectivament, primitius com som, llegir grans mestres com l’Ôe, ens aferra a allò de bo que tenim els humans.

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Facebook


Twitter