Arxiu mensual: febrer 2018

__CRÒNICA DE LA TERTÚLIA VITERÀRIA__ SORTIR A ROBAR CAVALLS__PER PETTERSON


A punt de començar la primera tertúlia viterària del 2018… us fem a mans la crònica de la darrera del 2017

CRÒNICA VITERÀRIA d’hivern

Sortir a robar cavalls   de Per Petterson

Traducció de Carolina Moreno

 

Llibre que ens arribava del fred més fred per la tertúlia d’hivern al CQS. Per escalfar-nos, res millor que un vi calent típic de les contrades nòrdiques. Un vi que fa imaginar els freds glaciars, les gelades inhòspites i –evidentment– ens diu com de bé s’hi està, a casa.

Poques vegades hem tingut la sensació de divisió de pensament tan contundent a la tertúlia. Gairebé com si haguéssim llegit dos llibres diferents. Hi havia qui pensava que el llibre no tenia acció, que no era prou rodó i que la història s’acabava difuminant. El trobaven un llibre amb un contrapunt de relacions massa diluït i amb un potencial perdut entremig del fred dels boscos nòrdics.

D’altres, en canvi, vam quedar atrapats en la seva història. Vam celebrar que el llibre ens fes una immersió a un temps circular. L’ahir retrobat i entès en temps present, els clarobscurs de la vida adolescent implantats a l’ADN de la persona adulta, com dient-nos que cada etapa vital fa una nova pell, endurint el cos, però no pas del tot.

És a cops de petites escletxes que el lector arriba a entendre les peces del mosaic que configura la vida de Trond T. Així, l’escena amb la filla, posant en evidència la no comunicació al llarg dels anys, l’esforç terrible que implica obrir-se a l’altre. O el retrobament amb l’amic mig convertit en germà, que respon –sense  respostes– al munt d’interrogants que han anat fent capa a la vida del protagonista.

El llibre ens mostra la vida solitària d’un home que s’ha auto-exiliat, com dient-se a si mateix que a certes edats –62 anys– ja no calen novetats. L’emoció, així, queda tancada en el més profund d’un jo que no sap expressar els sentiments, però que els pateix com el qui més, començant per la incomprensió de l’actitud del seu amic adolescent, continuant amb la incapacitat de sobreposar-se a la relació estroncada amb el pare… I acabant amb la voluntat de no preguntar mai res per mor de no entrar a trepitjar els límits de l’altre.

Sortir a robar cavalls és un llibre poètic i poc estrident. Un llibre que –de puntetes– passa per temes que ens toquen com a persones sensibles que som. Un llibre-onada que va i torna, com un record que de lluny et crida, t’atures i dius: passem pàgina. I la deixes enrere, com tantes altres que vindran, configurant el teu propi llibre.

Carme Bou Sala

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Els comentaris estan tancats.

Priorat_en_Persona fa deu anys: a la tardor cloem la 5a edició


La tardor passada vam fer la primera part de la cinquena edició de les trobades d’escriptors “Priorat en Persona” (PeP) que des de fa deu anys duen al Priorat escriptors d’arreu per tal que la gent de la comarca, els adalils, els mostrin i facin viure el seu Priorat personal i que a partir d’aquí sorgeixin textos que conformen una mena de diccionari literari del Priorat.

Això és un resum molt resumit que no explica pas del tot allò, què passa durant les trobades, ni que sorgeix a partir d’elles ni els combois diversos que s’enceten o s’encetaran.

En aquesta edició, per exemple, el primer dia en van acompanyar estudiants del grau de Literatura contemporània de la URV, com a convidats silents, van seguir la ruta que els adalils (Lluís Porqueres, d’Escaladei i Júlia Viejobueno de la Figuera) van proposar-nos i n’han fet una petita crònica que podeu veure AQUÍ

A la Pietat, damunt d’Escaladei

Els escriptors que van vindre en aquesta cinquena edició i que enguany tornaran per cloure-la a escoles, instituts i als altres actes que farem són, com sempre, tres dones i tres homes d’arreu dels PPCC que escriuen prosa, poesia, de gèneres diferents, estils personals i edats i experiències diverses. Entre ells es poden conèixer o no, i el Priorat els pot ser un territori sabut, desconegut o ni una cosa ni l’altra. A partir d’ara, serà alguna cosa més del que era. I aquest és un dels objectius del PeP.

La colla escriptora de la 5 ediciò:

Al Coll del Solans, els escriptors a la descoberta del Priorat… Esperança Camps, Antoni Munné-Jordà, Elisenda Roca, Anna Ballbona, Martí Domínguez i Raül Garrigasait

El segon dia, dos cronistes ja veteranes d’aquestes trobades, les sòcies Ester Tur i Carme Bou, van escriure també la seua vivència de fer d’acompanyants d’escriptors i adalils (Jonàs Macip de Porrera i Maria Anguera del Masroig), que us posarem al proper post.

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Els comentaris estan tancats.

Facebook


Twitter