Bailac, Sara

Entrades del diccionari

sabó
m

Em frego els quinze graus per tot el cos i en faig cuirassa.

Qui vol sabó, quan pot dutxar-se amb vi?

sempreviva borda
f

Tinc el fetge del color de la llicorella, una filera d’avellanes a la columna vertebral, la boca serrada com la fulla de la carinyena, un lledó madur a cada pupil·la, el coll del bou. Parlo polifenols, ballo muntanyes escapçades, penso plom. Cantocorbs, espantofrares, matobous i després bonreposo.

Els límits del paisatge se m’escolen pels dics del cos.

Simó, Carme

1. La Carme és mestressa d’un tros de ceps antics (però lletjos, com diu ella) que va plantar el seu pare. També és mestressa d’una porció de plom pur del que extreia el seu avi de la mina Eugènia i d’una cabana que recull els colors del menjar que s’hi ha cuinat, la foscor dels somnis de les migdiades que s’hi han dormit i on els cistells es gronxen al ritme de les històries que hi han sentit explicar. La Carme també és mestressa de l’experiència de ser alcaldessa quan no hi havia alcaldesses, de presidir la cooperativa en un temps en què no hi havia dones a les cooperatives. La Carme és una dona de les que treballen pel poble, per a la gent del poble, de les que treballen la terra i per a la terra, de les pioneres que fan solcs i —segurament sense adonar-se’n— ens aplanen el terreny a les que venim darrere.

taula
f

Torrar el pa em sembla cada cop més un acte de gràcia extrema. Ja no diguem tallar per la meitat les tomates, omplir una plata de formatge i destapar una ampolla de vi mentre puja el primer cafè del dia. Això ja, més que gràcia, és glòria.

teranyina
f

Mentre l’artesà dormia algú ha vestit les escultures robustes amb un ganxet efímer de gotes minúscules. A cada cop d’aire, la teranyina vibra, el mecanisme s’activa, el ferro no pot res
contra l’aranya altiva.

trencar aigües
loc

Plou sobre mi, sobre ell, amb gust de vi.

Maria-Mercè Marçal

 

Més que l’aigua, el record de l’aigua. És permès d’ofegar-se en la set de la riba sense riu, de les fonts que ja no ragen. Via lliure per nedar en la idea del corrent, per aferrar-se a l’esperança que el pantà trenqui aigües. Espero interrogant els núvols i intento treure l’aigua clara del lleu crepitar de la terra clivellada.

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR