Baixauli, Manel

ManelBaxauli

Manel Baixauli (Sueca, 1963) escriptor i pintor.

Retrat fet Toni Sala

Bé, Manel, tu que ets escriptor ja saps que és difícil i inútil l’intent de definir una persona. Com que m’has tocat tu, tinc la sort de sentir-me comprès i deslliurat d’afalacs fàcils, artificis solidaris i retòrica.

Vaig venir al Priorat havent llegit la teva novel·la, i després he rebut el teu recull de contes, on he trobat afinitats literàries i generacionals. Va agradar-me conèixer-te. Amb tu, s’hi pot parlar. Hi ha intel·ligència i el punt d’eixelabrament —encara tancat i educat, per falta de confiança— que permet l’aproximació. No ets una persona que es faci estranya: gran què. Tens gustos cinematogràfics una mica exquisits pel meu gust, però, en literatura, som de la mateixa corda.

A l’acte de comiat, vaig quedar admirat com dominaves l’oratòria. Ja als llibres m’has semblat d’una llengua dura i segura. Després de les converses que vam tenir sobre el món literari català i les nostres pròpies vicissituds, només se m’acut desitjar-te tota la sort del món. Endavant. Molta fe.

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

Entrades del diccionari

alè
m

A voltes, la vida té mal alè.

art
m

Per què, l’art?

Perquè hi haja alguna cosa, entre nosaltres i l’abisme?

avió
m

Camine sol havent dinat patates de festa major a la Fonda la Figuera. Camine sol per la senda que baixa al Molar.

En tot el trajecte no trobe ningú. Un avió ratlla el cel.

A l’esquerra, la immensa vall buida, eixuta.

Mire l’avió. N’imagine els passatgers, comprimits als seients. Lligen, o escolten música, o teclegen un aparell electrònic... O dormen.

Potser somien que algú, des d’un paisatge mut, els imagina.

biografia
f

Cada individu és el protagonista d’un fulletó, imprès al món.

buits
m pl

Molts són els pensaments i les sensacions que provoca mina Eugènia, amb els seus corredors buits, el silenci fosc i humit dins les entranyes de la terra. Un buit germà del buit d’altres mines, coves i pous abandonats o desconeguts. Un silenci com el del fons del mar.

Pense en els incomptables edificis deshabitats, en túnels o passadissos cecs. Buits que inquieten, que em creixen per dins, que no sé omplir. Buits generadors d’aventures mentals.

Potser s’hi amaga el sentit de tot.

cim
m

Des d’ací dalt, tots els pobles fan goig.
No s’hi veuen els patis bruts, ni les fàbriques, ni.
No s’hi veuen els individus, ni els detalls de la seua humiliació.

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR