Baixauli, Manel

Entrades del diccionari

Molar, el

Fa vent. Dalt d’un terrat s’agita, com un remordiment, la roba estesa.

nit
f

Potser he begut massa vi, al sopar.
Puge a l’habitació. Em gite, apague el llum.
Entre dins meu.

noms
m pl

Diguem Ulldemolins, Cornudella, Gratallops. Diguem la Figuera, diguem Cabassers. Diguem el Masroig, Falset, la Bisbal, diguem la Vilella. Diguem Bellmunt, diguem Capçanes. Diguem el Molar...

Hi ha alguna cosa, però, més arbitrària que els noms?

nosaltres
pron

Des del llit, desvetllat, sent les campanades de les tres de la matinada.

Són les mateixes campanades que degué sentir alguna volta, fa molts anys, el meu pare. I, fa molts més anys, el meu avi.

No passa el temps, passem nosaltres.

paladar
m

Sovint m’han preguntat com es pot distingir una bona obra d’art d’una de roïna, i sovint no he sabut contestar. Fins que, al Priorat, he trobat la manera de fer-ho. I l’he trobat en el vi. No, no m’he fet alcohòlic. Vull dir que el vi m’ha servit d’exemple per a parlar d’art.

Com distingeixen, els qui ho entenen, un bon vi d’un de dolent? Tastant-lo. Amb els ulls, amb l’olfacte, però sobretot amb el paladar. A qui sap de vins no li calen explicacions ni currículums per detectar un vi exquisit, tenen prou a tastar-lo.

Ho podem fer tots, això? No. Tot i que ara és molta la gent que vol aparentar que sap de vins, perquè està de moda, perquè l’estupidesa humana no té límits, tots no som entesos en vi. Per arribar a ser-ho cal un aprenentatge lent, dedicació, i talent innat.

I això val, també, per a l’art.

Tot el món pot detectar, amb només un tast, si una novel·la, una pel·lícula, una música o una pintura és bona? No. Cal temps, aprenentatge, dedicació, i talent.

Excepte el talent, que no es ven ni te’l regalen, la resta està al nostre abast.

Si un té bon paladar, simplement li cal educar-lo.

Tindre bon paladar és una qualitat com una altra. Com ser alt, o intel·ligent, o fort, o enginyós...

Si un no té bon paladar, més val no capficar-s’hi.

I això val per al vi i per a l’art.

parla Montserrat Domingo
loc

«Pinto icones. Però, per a mi, la primera icona és el rostre humà.»
«La tècnica és bona si no deshumanitza. He sigut infermera en cures intensives. Les màquines controlen les constants dels malalts. Cert, però no és prou. Cal tocar els malalts, parlar-los.»
«Res no és inútil. Tot el que fas influeix als altres, encara que tu no ho vegis.»
«No crec en el Déu d’abans de Nietszche. El meu Déu és el de l’Evangeli.»
«Tots creiem en Déu.»
«No vull fer pregària. Vull ser pregària.»

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR