Camps Barber, Esperança

123

Entrades del diccionari

vi
m

Els noms del vi. Els bòtils del vi Els colors del vi. Les olors del vi. Les formes del vi. El cau del vi. La vida íntima del vi i el coneixement ínfim que en tenc. La gramàtica i la sintaxi a disposició de l’exageració i l’eufemisme. Adjectius inversemblants per vins inopinats. Nassos de seda que calibren sensacions i emocions. Descripcions i elucubracions entorn una taula, una copa cristal·lina. Notes preses: «Montsant, geologia, climatologia, projecte de relació amb el territori, diverses pedres que afecten el vi, diversitat brutal, diversitat de sabors, vi de tros, relació íntima entre el pagès i el seu espai». I la cal·ligrafia és insuficient per captar el torrent que surt amb tanta naturalitat de la boca de na Claustre, que parla i no atura i que evita dos adjectius: bo i dolent. No hi caben aquests mots tan reduccionistes en l’univers del vi. Això també ho aprenc en aquest viatge. Sí que hi cap allò més subjectiu, més ximple, més acientífic: m’agrada i no m’agrada. Mentre va obrint bòtils ens demana que fem un exercici de memòria. Deu ser això, el vi: memòria ancestral. Què ens recorda el vi que estem bevent? On ens du? Als dies d’estiu de platja i barca? Als hiverns crus de l’illa, de caminada per la marina per cercar esclata-sangs, de sobrassada torrada al camp? A un vespre a París? A una matinada a Ventimiglia? On em du aquest glop que assaboresc i faig anar i venir dins la boca per esprémer-ne tots els records. Proust no ha vingut al Molar. Prenc més notes que demà no sabré desxifrar: «420, blau: 450, vermell, 620, groc. Longitud d’ona. Llevats que donen gustos diferents. Àcid tartàric». El vi és tot això i és una taula parada amb estovalles de fil i una sopera de porcellana i una conversa que vola enfora del Perxe, que intueix demà, que insinua 155, que vol fugir dels tòpics: vi i escriptors i la nit per davant i un pati per sortir a fumar en una nit que és el projecte de l’endemà.

viatge
m

És dijous, 19 d’octubre del 2017. A Burjassot fa sol, però les previsions diuen que quan arribis al Molar plourà i farà fred. Tens aquell cuquet que et rosega la panxa perquè no estàs acostumada a conduir tota sola tants i tants quilòmetres. El navegador et diu que seran unes tres hores. Frisses per arribar a un lloc on puguis sintonitzar Catalunya Ràdio. Les trobades amb escriptors t’agraden, encara que passes per una temporada on escrius poc i llegeixes menys del que voldries. Però els necessites. Necessites saber que tens alguna cosa en comú amb aquestes persones a qui admires. De tots amb qui compartiràs el cap de setmana només coneixes en Martí Domínguez. Amb els altres no has compartit mai res. La incògnita et neguiteja mentre vas cremant quilòmetres i els ennivolats s’ensenyoregen del paisatge. Quan deixes l’autopista el camí es fa estret, empinat i enrevoltat. Entres dins una mena de boira baixa, una broma humida que et demana que deixis de conduir, que et limitis a contemplar aquest paisatge avar. Auster. A la ràdio parlen del procés.

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR