Entrades del diccionari
- dissort f
De la mateixa manera que el nom dissort, conté la sort, la terra orfa de gent ha quedat protegida de la desfeta, posem per cas, de l’Empordà o la Cerdanya. Seria de molt bojos no saber-ho aprofitar.
- eixida f
Jardí, pati, sortida. Se me’n fot. Li dic eixida, que és com en deien a casa. Flors, taules i cadires. Una porta que dóna al camp, i enllà la serra i la llum per tot.
- enoturisme m
Només el nom ja fa una por que espanta. Probablement cal agafar-s’hi. Però sense exagerar.
- ermità-ermitana m i f
L’ermitana o no hi és o no anem a veure-la. I jo, com a bon català, penso en la Mila i també en l’Ànima i el pastor. I pujo dalt de tot de la serra i dic «quina solitud». Me n’alegro de no haver-la conegut, per poder continuar imaginant-me-la.
- esglèsia f
Crec en les pedres de les esglésies perquè són allà, i són filles de la pedra seca de cada marge.
- europriorat m
La terra s’ho mereix. Pocs paisatges són tan clarament creats per l’home i mantenen intacte el que van ser. És un paisatge creat per l’home que crea l’home i és la natura més intacta.
