Entrades del diccionari
- producte m
Oli, i vi, avellana i ametlla. A mi no em porteu a menjar enlloc. Doneu-me pa amb oli, i un manat d’avellanes. O si voleu, arbequines.
- Roser f
El mateix nom que la iaia, la dona de l’avi Joan, i això estúpidament em commou. Té caràcter i energia i mana molt, perquè algú ha de manar. Parla clar i encara mira millor. El seu gest t’avisa quan està a punt de riure o a punt d’esclatar. És de pedra i aglutina: això ho farem així, perquè t’ho dic jo, això m’agrada i allò no. Ella és el Perxe i el Centre Quim Soler i és ella mateixa, feta i deixa estar. Si t’ha d’abraçar, t’abraça a la catalana sense aquell devessall tan mediterrani i tan molest que tant es porta en el nostre gremi. Si t’ha de fotre un moc, te’l fot. És d’agrair la gent que parla clar.
- Roser, el nom
Reverencio aquest nom, perquè la iaia se’n deia. Roser Oró i Oró. Mai m’ha fallat aquest nom. Segur que ha d’haver-hi alguna Roser malparida pel món, però jo no l’he sabut trobar. Que la mestressa del Perxe es digui Roser, està molt ben trobat.
- senyor senyora m i f
Hi ha senyores pels pobles, més senyores que senyors. I n’hi ha una que ens saluda des d’un balcó de Gratallops, perquè s’ha confós. I nosaltres també ens hem confós i l’hem saludada.
- solitud f
Voldria trepitjar els camins, caminar a poc a poc, badar. Passar dues hores al costat d’un marge i després un dia sencer recolzat a la barana del balcó. Fer com el de Bergerac: fer les coses sol i per mi sol ni que sigui per volar no gaire alt.
- tast a la vinya m
Tastar el vi a peu de vinya, és un ara i aquí que ja no pot ser més gran.
