Erra i Macià, Ramon

123

Entrades del diccionari

samsó
m

Tot el dia en parlen però els reca fer servir el seu nom. Conxo, li diem carinyena i ja està! El que passa és que si no ets d’allà, de la denominació d’origen cariñena, doncs et renyen, no ho volen. O són els d’aquí que volen que sembli que no és el d’allà? I així, cada vegada que algú destapa una ampolla d’un vi fet amb la varietat samsó, flop, flop, diuen, sí, és samsó, però en realitat és carinyena. És com la cançó enfadosa. És com una pregària. La cosa, però, és més senzilla. O molt i molt enrevessada. Veies. El vi que surt d’aquesta varietat de raïm és molt bo, acostuma a ser molt bo. Que quin gust té? No us ho sabria dir. Es veu que es barreja amb garnatxa i, embolica que fa fort, i amb carinyena també es barreja; és a dir, amb ell mateix. O ben bé no. Mireu, jo vinc de la terra del pa i les pastures i aquestes coses de la vinya m’espanten una mica. Jo vinc del Lluçanès, per si no ho he dit encara tres cops, i allà, de vinyes, les d’abans de la fil·loxera i encara gràcies. En fi. Trobo que un bon cupatge es fa i es desfà, vull dir que se’n fan de més i de menys, i sé que el samsó és una varietat de raïm negre, això com a mínim ho sé, de gra molt rodó, que es conrea (no sé si es pot dir així) sobretot a la comarca vinícola, o vitivinícola, de Cariñena, a l’Aragó, i també al nostre amable Priorat (aquí n’hi diem samsó, però és carinyena, xiiit, no cal que en parlem més) i encara hi podríem afegir l’Empordà i el ventós terròs rossellonès que dia sí i dia també enyoro. No se sap si el Samsó es podria maridar, per exemple, amb una Dalila. No se sap. Se saben poques coses i totes a mitges. El Priorat té això. Veus un vi que parla d’un raïm que sembla que expliqui un episodi bíblic i tot això s’ha de dir a mitja veu i així les coses es van embolicant, es van embolicant, perquè per això escrivim sota els efectes emboiradors del vi més fort i bo del món.

tren de Caspe, lo
m

La Carme Perelló, ja es veu de seguida, no és dona de quedar-se a casa. Per això quan sortim amb ella a la balconada que és el mirador del poble, a part d’ensenyar-nos el pantà, amb els seus anacrònics i inquietants cignes, los cisnes, per anar pedalant per damunt l’aigua, a part d’això i les vistes cap al sud i l’est i l’oest, també ens ensenya l’estació de trens i el corriol que hi porta. Queda apartat dels Guiamets, el tren. Però la Carme sap els horaris, com tota la gent que ho necessita. Hi ha lo primer tren, l’últim tren, i també lo tren de Caspe. No cal dir hora exacta si algú us ha de venir a esperar a l’estació. Al Priorat els horaris són amables, humanitzats. Arribaré amb lo tren de Caspe. Ja està entès. El món és a l’abast. Les coses tenen nom. La vida agafa un sentit. O a mi m’ho sembla.

urbanocèntric —a
adj

Esperàvem que arribaria encorbatat, amb aires de suficiència i amb un bigoti repentinadet. Però avui dia els alcaldes dels pobles ja no són d’aquests. Ara els alcaldes són joves, porten pírcings a la cella o al nas i arracades a diversos indrets del lòbul de l’orella. I xerren com tu i com jo. Diuen, mireu, aquest és el meu poble, me l’estimo, miro de conèixe’l bé i us el vull presentar. Aquesta font podria ser de Jujol. Aquí hi ha el nucli primer dels Guiamets. Veieu aquestes cases? Se’n diu autoestima, una cosa que abans als pobles costava de tenir. Potser ho feia la mena d’alcaldes que hi havia. Potser ho feia una altra cosa. En fi. Que a la canalla se’ls ensenyava, sobretot, les ganes de marxar corrent del seu poble de seguida que fossin grans. Jo he de dir que a casa em van ensenyar el contrari, a tenir tanta autoestima de poble com fos possible i també una mica d’esperit crític i ganes de millorar. Nanos, aneu amb el cap ben alt! Sentiu? Però l’alcalde dels Guiamets, germà de la nostra valuosa adalil Carme, ens va preguntar: Com ho diríeu, vosaltres, això? Urbanocentrisme? Urbanocèntric? I de seguida vam saber què volia dir. Volia dir allò de, i ara te’n vas cap al teu poble? Vius allà? A quina hora hi arribaràs? I no et fa mandra? Quanta gent sou? Quantes botigues? I has baixat amb cotxe? Amb tren? Sí, home, i amb el carro i els bous, redéuna! Hi deu fer molt fred, oi? Es deu viure molt tranquil, oi? De què treballa la gent? La, gent, redéuna, la gent allà treballa del que li surt, de plegar aulives, de mestre, de gerent, de poeta! I dius que l’estació de tren et queda a més d’un quilòmetre? Que hi ha pocs trens? Que no teniu sales de cinema? Collonses ja t’ho he dit, que no. Tenim un cel ben ras, que deixa veure totes les estrelles. Tenim un aire molt net. Tenim pobles i ciutats a disposició. Que vols unes sabates, doncs cap a Móra la Nova. Que vols un mòbil nou, doncs potser a Reus. Que vols uns mitjons, a Tarragona. Que vols un enciam, a l’hort. Que vols fer una sortideta, Londres.

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR