Espasa, Marina

Marina-Espasa

Marina Espasa (Barcelona, 1973)

És autora de la novel·la La dona que es va perdre (Empúries, 2012) i coautora del llibre Els jocs retrobats (Sidillà, 2013). Llicenciada en Filologia Romànica per la Universitat de Barcelona, va formar part de l’equip dels programes literaris Saló de lectura (BTV) i L’hora del lector (Canal 33). És crítica literària al diari ARA, recomana llibres al programa de ràdio Cabaret elèctric d’iCAT.cat, tradueix i ensenya a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. No té pàgina web ni blog. Piula lliure a can Twitter (@marina_espasa).

Retrat fet per Ramon Solsona [RSS]

La Marina llegeix molt, de fet ho llegeix tot. La Marina escriu molt, de fet tot just ha publicat una primera novel·la, però ja es veu que no pararà. Treballa molt, tradueix molt i parlaria molt de literatura als mitjans si no fos que als mitjans no els interessen gaire els llibres. La Marina menja molt, de fet s’ho menja tot, escura els plats i els deixa com una patena. La Marina somriu sempre, de fet fa unes riallades tan fortes que serien marinades si no fos que al Priorat la marinada és el mateix que la garbinada, l’airet suau i agradable que ve del mar i que endolceix la vida de la gent, dels arbres, de les vinyes i fins de les pedres. De fet la Marina és això, marinada i garbinada.

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

Entrades del diccionari

1, 4, 7, pica paret

 

[Cançó pop.] Cançó infantil prioratina que acompanya el joc del mateix nom. En aquest joc, un nen s’ha d’enfilar dalt d’una pila de caixes buides de vi i mirar per la finestra horitzontal que queda just a sobre. Mentre observa com, dins del celler, les màquines treballen a tothora per premsar el raïm, els altres nens s’han d’acostar a la paret i tocar-li l’esquena, però s’han d’aturar del tot quan el nen que para deixa de cantar la cançó i es gira. Si en veu cap que s’estava movent, el pot eliminar. No cal dir que el joc es presta a tot tipus de trampes. La variant numèrica de la comarca (on el 4 i el 7 substitueixen els canònics i estandarditzats 2 i 3) és deguda al caràcter personalíssim dels nens i nenes nascuts en aquesta terra, que de cap manera volen deixar-se imposar una cosa tan vulgar i simple com la sèrie numèrica 1, 2, 3. Una altra cosa és que, per il·lustrar aquesta entrada, haguem topat amb l’inquietant «accesorio» que acompanya el «4». Per què és més accessori el 4 que l’1 i que el 7? Vet aquí un bon misteri per esbrinar.

[MES]

Aleu, Roger

Pagès tocat pels astres. Algú que enterra banyes de vaca plenes de fems i exhibeix tanta felicitat al rostre no pot estar equivocat. Si, a més, no els talla la cua a les ovelles, recomana que no ens excedim a l’hora de menjar cireres d’arboç, planta pistatxers, no pentina la terra de sota les oliveres i controla les línies geodèsiques que li travessen els camps, llavors ja no és només un pagès: ha de ser per força Roger, el biodinàmic.

avellana
f

Avellana

Avellana

Avellana

Fruit sec de l’avellaner, de pericarpi llenyós i llavor oliosa. Encaixada entre el parafang i la part davantera del tractor i emmarcada per un marc metàl·lic, l’avellana perduda sembla que pugui fer encallar algun engranatge. Potser el que fa anar la maquinària de dins del magatzem i que separa les clofolles dels fruits? Primer en filtra les pedres, després les fa avançar per una cinta transportadora, on quatre mans d’home (dos per cap, s’entén) n’aparten les que han quedat imperfectes. Un cop pelades, dos canons rectangulars que donen a l’exterior expulsen les clofolles a pressió, que fan un vol perfecte i cauen apilades en un munt altíssim que té tots els colors del marró i s’enfonsa com un matalàs tou. No totes es pelen. N’hi ha quilos i quilos que, ben amagades dins de la clofolla, són emmagatzemades en sacs com els de la runa, blancs i verds, que s’acumulen a la nau de sostre altíssim fins gairebé tapar-ne els finestrals. Als sacs foradats o desfilats, el marró i el verd d’algunes fulles rebels surten a pressió per l’escletxa. Per fora, la paret del magatzem té una cara de totxo vermell i una altra arrebossada de gris, on hi ha una sola finestra amb una persiana verda del tot abaixada. Al costat, hi ha un triangle de ferro que, plegat, fa de politja inútil. El fanal de la cantonada dibuixa una ombra allargassada sobre la paret d’hivern. Tot —fanal, ombra, finestra, triangle de ferro i fons arrebossat— té una disposició geomètrica austera i seca com el regust de l’avellana.

bancal
m

Entitat bancària desnonada i reconvertida en un tros de terra plana conreada limitada per marges o rases. Lluny del poder putrefactiu dels diners, la terra reviu amb força i esdevé d’allò més fèrtil. Els bancals del Priorat són estrets i sovint estan distribuïts en terrasses que desafien els laterals de les muntanyes. Els pagesos, tot cavant, hi han arribat a trobar caixers automàtics semienterrats, ordinadors de pantalla plana amb programes de bases de dades que encara feien càlculs infinits sobre plans de pensions. N’han esberlat les pantalles a cops de càvec.

Bisbal de Falset, la

Poble de l’oest de la comarca i imatge definitiva que sempre més associarem a la secció del Temps dels Telenotícies, on regularment se’ns informa del fred mortal que hi fa.

Cardona, Marta

Busca —i trobarà— l’harmonia amb la Natura per la via musical. És previsora perquè sempre du a sobre una cabellera rossa llarguíssima per reposar algun pèl de l’arquet del violí que es pogués fer malbé. Sembla que només vulgui fer una passejada per un camí entre vinyes, però en realitat t’està portant sota un castanyer màgic. Toca el violí per tot el món, però el seu lloc és una casa dalt d’un turó amb dues banderes: l’estelada i la pirata.

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR