Espasa, Marina

Entrades del diccionari

carreteres perdudes
f pl

Carreteres perdudes

Carreteres perdudes

Carreteres perdudes

Tires d’asfalt que els prioratins més murris col·loquen, de nit, mentre tothom dorm. A trenc d’alba encara sembla que belluguin, però quan el sol ha deixat de mandrejar, no es mouen ni un mil·límetre. Ningú de la zona recorda per què ni quan va ser la primera vegada que van quedar tan abonyegades, però el que sembla segur és que ningú no sabria com tornar-les a redreçar. Dibuixen, doncs, unes rutes sinuosíssimes, adequades a l’orografia del terreny, diran uns, fruit del caprici dels instal·ladors de carreteres, pensaran els altres. I tots tindran raó.

cirera de pastor
f

Cirera de pastor

Nom amb què les ovelles van batejar antigament les cireres d’arboç. Els cirerers d’arboç són uns arbrets perennifolis de la família de les ericàcies els fruits dels quals són deliciosos, i de gran utilitat per als ramats d’ovelles que estan a punt de perdre el pastor per esgotament. Totes les ovelles saben que aquestes cireres vermelles i punxegudes per fora però carnoses per dins reviscolen un mort: les cames deixen de fer figa i el cap s’ennuvola, tot donant la sensació que es camina més lleuger, fins i tot a un pamet de terra, que les pujades són més suaus i els camins, més curts. Per tant són elles qui, com qui no vol la cosa, s’acosten a l’arbret, belen amb insistència i li descobreixen al pastor els punts de vermell intens de les cireres madures. Amb el pastor revifat, el ramat s’assegura que tornarà al corral, on, de nit, les més velles s’encarregaran d’explicar als xaiets acabats de néixer el secret per tornar a casa.

cofí
m

Cofí

Cofí

Caragol d’espart antigament usat per guardar-hi les olives mòltes. Hem deixat de guardar-hi olives, però continuem trepitjant-los, perquè són a totes les entrades i eixides de les cases, on fan d’estoreta. De cofí a coixí per als peus.

coster
m

Conjunt de costos de produir una ampolla de vi. Curiosament, les parets laterals de les muntanyes on es cultiva la vinya gairebé a pic reben el mateix nom, cosa que porta a nombroses confusions entre els visitants assedegats de la comarca, que poden acabar bevent una muntanya de diners en lloc del nèctar deliciós pel qual és mundialment conegut el Priorat.

desabellar
v tr

Llevar l’orientació, la precisió, de les abelles per l’excés de radiacions, insecticides, pesticides.

«L’abella està desabellada. Qui la tornarà a abellar? L’abellador que l’abelli, bon abellador serà.» (Cançó popular prioratina).

Desabellar és un verb que no ha trobat encara la manera d’infiltrar-se al TERMCAT, però que aviat ho farà. L’abella Reina d’una de les arnes d’Ulldemolins enviarà un esquadró d’exploradores a Barcelona perquè entrin dins de les orelles dels termcatistes i els omplin de gelea reial les trompes d’Eustaqui. I amb els cervells convertits en ruscs i un zumzeig permanent a les temples, els eixams de lingüistes teclejaran alhora, com un sol insecte, la definició de desabellar: abelles desorientades que han perdut la capacitat que tenien de tornar al rusc d’on havien sortit. L’esquadró d’exploradores, un cop fora dels caps colonitzats dels termcatistes, i fora de les oficines del TERMCAT del carrer Diputació de Barcelona, no sabrà agafar el camí per tornar a casa. Baixaran un parell de pisos i entraran per una finestra oberta per un periodista amb ganes de fumar-se una cigarreta i deixar de pensar una estona en la futilitat de les notes de premsa. I de sobte la redacció del diari ARA serà una festa en groc i negre, un concert de recol·lectores de pol·len que han perdut el nord. O el sud. Els periodistes les foragitaran com podran: amb els llibres que s’acumulen a la taula del redactor talentós, potser, o amb exemplars enrotllats del diari. L’esquadró esporuguit sortirà volant per les finestres que donen al pati interior d’illa d’eixample i potser enfilarà el camí cap al parc de l’Escorxador, atret per aquella mica de verdor que hi ha, i passarà la nit entre la dona i l’ocell. Mentrestant, a Ulldemolins, dins de l’arna, la Reina es començarà a inquietar per l’absència de l’esquadró, perquè, al cap i a la fi, què és una Reina sense súbdits? Un contrasentit. O pitjor encara, una nosa. I les abelles netejadores de cel·les començaran a remugar entre elles i després conspiraran amb les dides que fabriquen gelea reial, i també amb les constructores de bresques: si les exploradores no tornen aviat, la Reina tornarà a insistir que és el moment d’emigrar de l’arna i fer un rusc nou. I no en tenen ganes, les netejadores i les dides, que els va costar molt aconseguir les condicions laborals de què gaudeixen ara, i un canvi d'ubicació equivaldria a tornar a començar de zero. Les constructores de bresques ja hi estan avesades a treballar de sol a sol a canvi de quasi res, que semblen aprenents medievals o becàries postmodernes, però les dides, que ja són grans i molt a prop de la jubilació, no estan disposades a perdre’s els viatges de l’Imserso rusc endins. Valdrà més que entri alguna aranya despistada i la puguin matar a picades, embalsamar-la amb pròpolis i després abandonar-la a l’entrada de l’arna: així la Reina veurà que es preocupen per ella, que la defensen, que fora hi ha molts perills i que no és el moment d’encetar aventures quimèriques. Però el desabellament és real, pensa la Reina, que és la més vella i la més sàvia de totes les abelles, i es recorda de quan no n’hi havia ni una que no sabés tornar a casa. Ara van perdudes, desorientades, i es queden a viure (o a morir) en qualsevol racó. Les de Barcelona, per exemple, s’han instal·lat a Montjuïc, i van eixordades quan hi ha concert o estrena del Grec. Així, si els ruscs es despoblen a poc a poc, les flors no es reproduiran i tota la cadena de la natura que ens manté vius se n’anirà a prendre vent. Més aviat que tard. En tot això pensa la Reina, refugiada a la cel·la principal de l’arna, mentre repassa les pàgines esgrogueïdes de l’àlbum de fotos del seu vol nupcial. O potser és que recorda algun dels abellots que van morir per ella durant el vol?

escletxa
f

Escletxa

Escletxa

Escletxa

Fissura del terreny produïda per la potència de les forces tel·lúriques que corren per sota del sòl prioratí i que determinen la manera de construir els marges de pedra seca (deixant espai entre pedra i pedra per no bloquejar les forces), la manera com es clivella la terra dels bancals (com una pell que s’ha exposat massa al sol) o el caràcter rebordonit d’alguns ceps, que han de fer mans i mànigues per enfonsar-se terra avall i trobar l’aigua. S’ha observat que el caràcter prioratí, que té una tendència a l’aspror, s’esberla de sobte per aquí i per allà, i s’obren camí dolls de simpatia gràcies a aquesta mena d’esquerdes, que curiosament, dibuixen les mateixes giragonses ja sigui entre pedres, terra o arrels vegetals.

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR