Suñé Cugat, Ester

12

Entrades del diccionari

noia del càntir, la

1. Aquella noia que va a la font amb la pretensió d’obtenir aigua, posar-la al càntir i tornar a casa.

2. Una de les escultures més característiques de Marçaginé, que evidencia fortament el treball de l’artista, que estava molt centrat en l’anatomia, i transmet als seus seguidors una ampli ventall de sensacions, preocupacions socials, així com el seu idealisme incanviable tan caracteritzador i el coratjós, que es mostrava denunciant les barbàries de la societat.

Artista elogiat, tant pel seu art com per la seva persona. Marcel·lí Giner destacava per la seva generositat, la intuïció, la grandesa de la seva creativitat i domini de la tècnica.

Es traslladà a Marçà amb la seva esposa filipina, Lula Pérez, on van residir a la Miloquera, la seva casa, que permet fer un viatge als curiosos que s’hi apropen, així ho vaig sentir, entre aquelles parets es respirava art i reivindicació, creativitat i desordre. Però les percepcions visuals d’aquest indret conduïen sense esforços a l’imaginari, a escenificar un procés de creació i un estil de vida d’un artista poc homenatjat.

Un ferrer que el coneixia ens hi va guiar, era un dels seus indrets preferits i no era complicat saber-ne el perquè, l’evidència era albúmina.

La noia del càntir és una de les seves obres més destacades, que es mostra acompanyada d’altres escultures i dibuixos, al museu Marçaginé-Lula Pérez de la població de Marçà.

ònix
m

1. Del marbre, mineral considerat pedra semipreciosa, amb possibilitats. De formació volcànica. Utilitzada com a element decoratiu.

2. Espècie de bèstia o dimoni del folklore japonès.

3. Magnífic vi elaborat per la Vinícola del Priorat, amb DOQ, els experts enòlegs parlarien d’un vi amb gust de cirera intens, amb lleus notes de maduració, de fragàncies profundes i complexes. Després de provar-lo m’aferro a la idea que els finals llargs i persistents són positius. L’obsequi al paladar que ens ofereix l’Ònix (clàssic), que fins i tot m’anima la campaneta, em fomenta, encara més, la idea que els vins del Priorat tenen un caràcter i uns trets propis molt difícils d’uniformar.

Un gran músic i margener ens facilità l’encontre, i ben aviat l’evidència de l’amistat va brollar com a estímul que reacciona automàticament.

M’apropo a tu
sense aprensió
i em regalimes,
són les teves llàgrimes
que han supurat
el vidre límpid
desbordant-me així
les ànsies d’un bon tast.

panal
m

Varietat de sòl, espècie d’argila verda, de propietats profitoses, abundant a la comarca del Priorat. Cal dir que la llicorella és el tipus de terreny més conegut en aquestes contrades, aquesta varietat de pissarra li pren protagonisme al panal, però jo li dedico especial atenció, ja que vaig ser-ne reguardada, vaig gaudir de les vistes que m’oferia i de l’acolliment d’uns colors terra molt identificadors, fusionats amb el blau del cel matiner.

Mentre gaudia d’aquest espai íntim i personal, no vaig poder evitar fer una de les meves construccions preferides:

Amb essència descobridora
diviso el territori veí
entravessant l’horitzó.
Noto com darrere les línies
s’amaga intrigant
un paratge meritori
que em vigoritza a somiar
sabent que l’endemà,
seguiré caminant
per un terreny miscel·lani.

pel·lícula
f

1. Allò que de vegades es crea un mateix, sense tenir un fonament sòlid, i que pot tenir conseqüències il·lògiques i desmesurades.

2. Forma d’art. Font de diversió popular i un mètode eficaç de comunicació.

3. Priorat en persona (primera entrega): Pel·lícula ambientada al Priorat del segle xxi, amb protagonistes molt diversos, d’arreu del país, units per un objectiu comú: la literatura.

Direcció: Centre Quim Soler (CQS).
Guió: CQS.
Repartiment: escriptors, adalils, membres del CQS, entre altres residents del Priorat.
Fotografia i producció: Laura Produccions.
Música: Orquestra les Mines.
Durada: del 15 al 18 d’octubre.
Gènere: acció i cultura.

Sinopsi: Sis escriptors d’arreu dels Països Catalans, heterogenis, però tocats per unes necessitats imperioses semblants. Són acollits de la millor manera possible en un indret interessant. La seva missió és observar, percebre i plasmar les seves impressions en un futur no llunyà. Mentre tot això succeeix, els protagonistes tenen la possibilitat d’utilitzar el paladar constantment i degustar veritables emblemes culinaris del territori, així com tastar grans joies del vi.

El film disposa com a teló de fons d’una comarca farcida d’elements diversos, el Priorat, un Priorat mostrat per aquelles persones que el viuen, l’estimen i en gaudeixen, un equip d’adalils que personifiquen el paratge i adopten el paper de conductors de la trama principal. Tot plegat un conjunt de situacions que deixen l’espectador amb un regust d’expectació fins al darrer moment.

valentia
f

La valentia és aquell valor que ens fa lluitar per allò que val la pena. Ens ajuda a superar les nostres pors i encaminar la vida en moments difícils. Ser valent no és senzill, és necessari tenir fortalesa interior.

De vegades, ser valent implica ser conseqüent amb els nostres actes i, concretament, assumir els nostres errors, però per amor a la veritat, per respecte a la resta, per coherència amb un mateix, és precís reconèixer-los i actuar conseqüentment.

Ser covard engendra societats malaltisses i febles. La valentia produeix persones dignes de respecte i confiança, societats sanes i nacions fortes.

He presenciat com el Priorat és farcit de valentia, he percebut clarament com els prioratins lluiten amb empenta per allò que creuen, com arrisquen a base d’esforços constants sense saber si el resultat serà positiu.

Parteixen d’una base sòlida que els esperança a seguir la seva pugna, un territori ric, productiu i de qualitat, però per fer-lo créixer cal ser intrèpid, molt coratjós i no conformar-se amb les opcions senzilles que puguem tenir a l’abast.

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR