Martínez-Vernis, Núria

Núria Martínez-Vernis. Soc de l’any 76, nascuda a Barcelona, com la mare. L’àvia de Cassà de la Selva i l’avi de Manresa ara faria 80 anys que estarien vivint a la plaça Sant Pere, el lloc que m’ha fet ser poeta. I ser poeta m’ha dut al Priorat sistemàticament creant un sistema de gustera que mina plom que pavimenta un centre lliure ple de llibres que, per com versen, imaginen paisans i recreen llengües i acorden un camí, noia, que tria passatges i dreceres que motiven persones, paraules i el seu usos.

Ah, i l’altra àvia es deia Soler, com el Quim. I entre Vernet i Vernis tan sols hi ha un trosset.

Retrat fet per Teresa Ibars [TIC]

Ulls grans i rodons que tot ho miren i que tot ho volen escoltar. Llibreta sempre oberta, apunta, apunta, apunta fins al final perquè ho vol retenir tot i tem que potser no ho retindrà. Núria forta, Núria fràgil i trencadissa, Núria cabells llargs, Núria que abraça i busca. Ràpida, activa, brillant amb una boca que no pot contenir la velocitat del seu pensament que tot ho dibuixa i ho intueix, que tot ho palpa que tot ho viu. Seu a terra, cames creuades i aspectant. Camina lleugera, sempre al davant, sempre volent veure-ho tot provant l’aire encara per estrenar. Núria bessona, Núria de Sant Pere a la nit, Núria germana de molts germans. Núria que sap abraçar i que estima fàcilment. Núria gran cor, verb fluid.

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

Entrades del diccionari

11 nenes i nens

«105-110 censats al Lloar però a l’autobús de l’escola hi pugen 11 nens». (GS)

1964 Sentís

Inscripció de l’Àngel Sentís a la petita bauma del banc de sorra quan treballava per aquí dalt. Afegitó: «el pare hagués hagut de ser l’adalil» (diu la Gemma). L’Àngel ara té 70 anys.

aborrellar-se
v pron

Estimar sens fi. Ve de conèixer en JBB.

abric
m

Mot que descobreixo buscant les coves de Margalef. És una cavitat en una paret rocosa, un lloc resguardat de les inclemències del temps. Abric del Filador, el nom descriu molt bé la terra que l’acull

aigua
f

1. «No tot ho fa l’aigua». (RV)
2. «No ho fa tot l’aigua». Oït als Guiamets.
3. «Per a mi el Priorat és el riu Siurana». (AE)
4. L’aigua és la base del territori»: diu en Josep Palet mirant el riu Montsant i parlant de blauets, polles d’aigua, barbs i mirallets que fan un efecte de llum quan neden. Aprenc què és l’ICO, l’Institut Català d’Ornitologia.
5. «L’aigua se’n va cap a la conca del Siurana, i a la Ribera d’Ebre hi ha aigua rajant». (JBB)
6. Cada cop és més de secà aquesta terra?!: em pregunto

aigua ardent
f

Molt mal títol per a un poema. Com Far i gola.

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR