Porcar, Josep

Entrades del diccionari

despoblament
m

Les tortugues invasores —Trachemys scripta elegans—, importades de Florida, assassinen les autòctones. A Amèrica, a causa de la importació del producte, n’augmenta també el despoblament. Quines coses! Fa unes dècades, moltes persones van voler i, sobretot, van necessitar anar-se’n del Priorat camí de diferents ciutats de Catalunya i de l’estranger, per sobreviure i/o progressar. Van tornar: fan vi. I, aparentment, a l’endemig, no hi ha cadàvers. Aparentment.

eixamenar
v intr

Vol d’abelles. Entre pàmpol i pàmpol, com una magrana esgallada, l’ocàs regalima. Persèfone el cor a la pira se’m menja i sóc jo, sota el Morral, la dolçor i l’agra revenja. S’eixamena un crepuscle que es dessagna en carn viva.

eixartigar
v tr

Passege per carrers de Castelló, de matinada, i tèrbolament recorde carrers de Falset. Ningú a l’horitzó. Cap núvol. Ací, entre el carrer de Baix i el carrer de Dalt, només l’escombraire navega tenaç i amb trenes pentina les pestanyes del jorn; hi cull crúor de soll en soll, llast d’ànimes, tristes percaceries d’amor a la nit eixartigades com llords cadàvers del desig: una xeringa, una mitja, un condó. Granyana és un gueto, potser com aquell Malanyet de principis del xx. Des de l’infern bufa la tèrbola cremor del ponent. Ningú a l’horitzó —lentes falzies volen dins d’aquesta habitació. Al terrat, una veïna també bat les ales, estén, adormida, una filera de tangues, alça els braços com si implorara l’abducció redemptora d’un àngel. Amb el cap entre els barrots, la filla canta al balcó i badalla: «La lluna, la pruna, vestida de dol». A la plaça, un home amb corbata contempla, atentament, com li pixa el gos —com l’ombra d’una falzia se’m gronxa la nena a dins del cor: «La rosa, la llosa, ningú a l’horitzó». El nou dia, tan vell, m’ensenya petites dents de llet, de llum corcades: ningú, ningú, ningú… Recorde la paraula «eixartigar», recorde Falset, la Quartera i voreres polsoses d’un camí coronat pel Morral. «Anem de safari», va dir algú. Sembla que no hi ha horitzó, i tot reneix.

espermateca
f

Passege sol. Estelades als balcons, a les parets, a les finestres! Som. Som. Som. I això és gairebé inevitable.

fregalosa
f

Contemple el safareig, la piscina, la bassa d’oli. Hi apunte cofí. I les varietats d’oliva de Pradells: solser, arbequina, fregalosa. Ja m’estime aquests mots. Com els núvols de Pradells, que avui no sé d’on vénen, aquesta nuvolada que davalla la muntanya com una mantellina. No sé on van, tampoc, si tenen un destí —té poca importància. Van néixer remots, orbats de temps i d’espai, d’arrels i d’àncores. Neixen encara, mentre suren, sense afanys, i es deixen dur. M’he quedat sol un instant, com volia, al museu del Molí de l’Oli. Calmadament, repasse cada màquina, i hi puc llegir estigmes i rovells, fragments mínims del seu viatge. Vents, aigües i focs, remots de temps i d’espai, es desfaran com núvols. Hom diria que la llunyania, fregallosa i constant, tota engrunes i temprança, és una muda pregària de la Bellesa.

Gairal, Rosa

Ensenyant aprenc. Assedegada de set, camine immensament per arribar a un riu que, a dins meu, ja existeix. Sender entre senders, a l’edat on tot semblaria hivern, sé que cada bosc és un desert i jo he après, jo he après a néixer manantials verds. De mi sóc laberint i aljub a camp obert. I, d’estius plena, encara no en tinc prou! La vida és un pou i la visc sencera. Ensenyant m’aprenc.

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR