Porcar, Josep

Entrades del diccionari

pastura
f

«El que detectem de seguida és el que ens molesta»

Roger Aleu (adalil)

Dubta per què encara és de nit,

per què una tenebra l’enlluerna.

L’astre mirat no el mira i crema

uns gira-sols que als ulls li obren

la llum segrestada entre espills

giratoris: malsons avall, al taüt

de plata, pregunta quin dubte

és el centre exacte, heliotròpic,

que en treu la tapa, el fica dret

i se l’emporta, vampir de llamps,

amb un breu moviment oscil·latori,

a la cerca fosca d’un darrer raig

o sota els retolats neons d’un bar

on tornarà a pouar tot l’esguard

en la trencadissa rodonor d’una copa.

Massa lineal, massa pla, massa fàcil,

si al buit ha de morir la profunditat

i la pols d’estels pot agranar-se

com molles de pa. En algun dolor

necessari hi ha d’haver l’espiral

que en penombra el desclou i descentra,

que el fa i el desfà, soluble i bell,

com una tendra veritat desvestint-se

a l’emprovador: si tot flueix

mentre ell flueix en un bucle

immarcessible, i sempre és cos

i llunyania tot el que l’orbita,

per quin adéu, amb quin vol,

en quin gir espera retornar?

Una ovella fuig, no s’escapa.

Una abella dansa entre mirades.

Un poeta li plantarà girallunes.

Als vorals del dubte neixen roses.

pistatxer
f

N’hi ha de mascles i de femelles. El mascle és improductiu durant molts anys. I pot veure’s a simple vista.

púdol
m

Cornicabra, Llentisque Pistacia. Peu, empelt, de pistatxer, de festuc. Àrabs i romans en conrearen però, després, tot ho vam perdre, també aquell sentiment agropecuari. A finals de segle xx vam haver de travessar l’Atlàntic per recordar on érem. Ara fem pistatxos de Califòrnia. Som productes defectuosos: un negoci perfecte. Púdols! Dubte si hem aprés a veure túnels al final de la llum.

redolta
f

Verí o llampec, secall d’un mort o serp munyida, s’obre al cel un badall i l’atzur s’emmetzina. Quin llast trenca el mirall? Vi, gelea, apitoxina? Quina por ens insemina? Déu? Quin cruel escandall una vara tan fina! Branquilló? Redolta? Immòbil, la vinya espera, el món giravolta. Si l’esguard no és vassall, s’endurà el vent l’espina. Si arrela l’esquinçall al cant que el cor afina, quimera sense brida s’empelta el meu cavall, que és un vol de Pegàs i un sol llamp tota vida.

solpostada
f

El món neix ara mateix, a sota d’un castanyer. No són els violins sinó nosaltres aquesta música que de les branques penja, com un vent de veu en penombra, un hàlit només, una secreta harmonia que enlluerna la llum i no crema als dits, i no trenca al cor, i a la pell oferida és crepuscle, càntic, pura carícia o arc de l’aire. Aquesta és, ignota, tota la dansa, la veritable follia, néixer i morir, recorda, latència, llinda i últim desig: no esperar, no esperar mai que fos un llambreig l’única espera al final de la nit. Bach ens inunda. Ens conviden vinyes amunt. Lo Morral presideix el món i el far del dia giravolta oliós: tornem a nosaltres, però no dels altres —d’aquells no tornem mai. En el naufragi hi trobem un mar de vi dolç; núvols a trenc d’ona, llum lentíssima d’àncores i sal... Alenem, alenem, alenem, car cel amunt, despietat, se’ns emporta un raig. Amb vent de mar, a rodolons, la solpostada cau als nostres peus com un nen embriac de raïm que, coll avall, amb fressa i aura de pàmpols, l’ànima eixala.

trullaire
m i f

«Ple de verema era lo trull»

Spill o Llibre de les Dones

Sovint pensa en cada trull

amb una set tota llengua i bromera.

Els palparia cec com una polseguera

quan li puja la mort a consciència

i no pot despullar-se la pell

ja de tan usada i aspra,

ni fer fora, com un gos perdut,

l’amor submís que el legitima

a favor del gest captiu i caut

de les estacions, la fortuna i els actes.

En aquell paradís d’innocència

—samsó, garnatxa, merlot, picapoll—

no coneixia, potser, els tendríssims racons

dels sexes més lluents i amables,

ni la sang esmolada dels assassins,

però sí aquest desig persistent

i arrapat de ser absolutament tot,

aquesta pluja de viure a cor de vi,

diguen el que diguen tots els oracles.

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR