Ramon, Estrella

estrella_ramon

Estrella Ramon (Tortosa, 1964) escriptora i professora de música.

Retrat fet per Manuel Baixauli

Em desconcerten, Estrella, les persones que pareix que no amagueu res, que no teniu armaris ocults. Que davant de desconeguts parleu, des del primer instant, com si els coneguéreu de tota la vida, que esteu disposades a somriure tothora i a encaixar, alegres, qualsevol impertinència. I a cantar i a tocar en públic, si s’escau.

Sóc un pou d’on costa traure paraules. Diuen que mai no se sap què pense. El misteri, per a mi, ets tu i les persones com tu: tan obertes, tan sense arbustos.

On hi ha el teu secret?

Baixant per un camí de pols vas dir: «De bon matí, cal evitar-me».

Es donà el cas que jo tenia un compromís al teu poble, Tortosa. T’ho vaig dir. No havien passat segons que ja m’havies oferit ta casa.

Al cap d’unes setmanes jo era instal·lat a ta casa. En conversa informal et vaig preguntar si allò que havies dit de la teua primera hora del matí era cert. «Sí», vas dir, seriosa.

Vaig dormir a gust, en ta casa. De bon matí, quan vaig sentir passes i petits sorolls a la cuina, vaig esperar al llit. Crec que em vaig adormir de nou, perquè quan vaig despertar tenia la impressió que algú havia entrat al meu dormitori i m’havia passat a frec.

Em vaig alçar, em vaig vestir, vaig entrar al lavabo a rentar-me la cara. Obrires la porta de casa per marxar al treball. Vaig estar a punt d’eixir i dir-te alguna cosa; acomiadar-me, si més no. Dins del meu cap ressonava, però, la teua advertència.

Tancares la porta, vaig sentir l’ascensor.

 

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

Entrades del diccionari

acordió diatònic
m

L’acordió diatònic és un intrument curiós i més aviat esquizofrènic.

 

És curiós (principalment) per tres raons:

1. Perquè és de vent, però no s’hi bufa.

2. Perquè té botons, com les camises, però quan el toques, de camisa, res de res, el portes penjat al davant, com si fos un davantal.

3. Perquè sembla que està viu i respira amb qui el toca.

 

I és esquizofrènic perquè, a la resta d’instruments, cada tecla, clau o forat correspon biunívocament a una nota, un sol so. Al diatònic, en canvi, cada botó acostuma a ser el possible detonant de dues notes enlloc d’una, depenent de com bufi el vent, de si li ve de cara, o si li ve de cul; si entra o si surt.

Així que si t’aventures a tocar-lo, mai saps què en sortirà.

Per cert, si estàs de sort, a la comarca del Priorat, darrere d’un diatònic, pots trobar-t’hi el Cosme.

aigua
f

Segons el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans és un «líquid transparent, inodor, insípid, compost d’hidrogen i oxigen, de fórmula H2O, que fon a 0 °C i bull a 100 °C».

Allò que el diccionari sembla haver oblidat és com sona aquesta aigua quan surt a doll de la muntanya i, contenta d’haver canviat d’aires, llisca rieroladament muntanya avall.

arbequines
f pl

Olives menudes, però valentes. Com als contes, on els petits sempre se’n surten millor que ningú, les arbequines aconsegueixen els millors tractes als molins i als mercats.

cafè
m

(A la cuina de la Roser, al Molar, tot esperant si arrenca la cafetera, o no.)

 

Dona de poca fe
davant la màquina.
Màquina de cafè
davant la dona.
No dóna cafè,
ara, la màquina.
Dona de poca fe
molt cafetera.
Màquina amb poc cafè
que avui no en dóna.
No dóna cap cafè?
Cap a cap dona?
Ni a una de poca fe,
ni a una de molta?
Dona de poca fe
davant la màquina
borboteig de cafè,
que, a la fi, arriba.
Aroma de cafè
que, a la fi, munta,
i omple la màquina
i omple la cuina
i omple la tassa
i omple la boca
i omple fins l’ànima.
Dona de molt cafè
amb la tassa plena.
Aroma de cafè
que omple la dona.

capçana
f

Rodella de drap o altre material que es posa al cap per portar un pes amb més facilitat. Això (i més coses) no ho sabia jo, abans d’anar al Priorat.

Té gràcia, la paraula en qüestió.

Cap-çana.

Sí que te’l devia sanar de manera preventiva el cap. Sense ella i amb un bon fardell, el cap molt sa no et devia quedar, no. Més aviat endolorit i una mica abonyegat.

Es dedicaven els veïns de Capçanes a confeccionar-ne antigament?

 

Ara, la paraula ha quedat com a rodella teixida d’espart, palma o altre material que serveix per a posar-hi olles, calderes, etc., quan es treuen del foc. Aquesta tampoc me la sabia.

També té gràcia.

Una cap-çana per prevenir les malifetes que poden causar els culs massa calents de les olles.

El cap, de vegades, ens fa anar de cul. I el cul, de cap?

celler
m

Celler és a ampolla,
allò que biblioteca a llibre.
Celler és a vi,
allò que biblioteca a mots.
Celler és a aromes,
allò que biblioteca a ressons.
 
Cellers i biblioteques
vetllen glops de vides,
sigui en forma d’ampolles
sigui en forma de llibres,
no deixem que s’hi fiqui la pols,
no deixem que la pols s’hi fiqui.

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR