Roca Palet, Elisenda

Elisenda Roca (Barcelona, 1963). Es periodista, escriptora i directora teatral. Ha dirigit, produït i presentat programes de ràdio i televisió. En l’actualitat col·labora a la revista DescobrirGente Despierta de RNE i El Móna RAC 1. La darrera obra teatral que ha dirigit és 73 raons per deixar-te de Guillem Clua i Jordi Cornudella. Ha publicat vuit contes per a nens, un àlbum il·lustrat per Guridi, dues novel·les per a joves, dos àlbums pop up, l’un amb Paula Bonet i l’altre amb Jordi Vila Delclòs, i un llibre divulgatiu sobre concepció, embaràs i postpart amb la doctora Carlota Basil. Entre els nombrosos premis que ha rebut al llarg de la seva carrera destaquen l’Òmnium Cultural de Ràdio, l’Ondas de Televisió i el Butaca de teatre pel musical T’estimo, ets perfecte, ja et canviaré.

Retrat fet per Raül Garrigasait [RGC]

Com molta gent, jo havia sentit la veu de l’Elisenda a la ràdio. Però les veus que només ens arriben des d’aparells elèctrics, quan ens ressonen davant és com si haguessin travessat la frontera entre dos mons, com si no fossin ben bé d’aquí, i ens deixen parats o pensatius. Per això em va fer impressió la veu de l’Elisenda. Però també per una altra raó: la seva veu, la de debò, la que no surt de la ràdio, té una sonoritat càlida i gruixuda, amb una mica d’aspror, que omple cambres i cases i s’hi manté com una atmosfera densa. Quatre dies no són res per conèixer una persona; tot just vaig intuir en l’Elisenda alguns detalls familiars, el neguit per la salut de la mare, la seva capacitat resolutiva. Però ara que fa temps que no la veig, com més hi penso, més em sembla que una veu com aquella deu marcar tota la vida; i que potser, potser, tot allò que diu i escriu l’Elisenda sorgeix d’aquesta vibració que no és ben bé seva, i que és com un impuls irresistible d’anar cap als altres.

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR
1234

Entrades del diccionari

agermanar
v tr

Fer esdevenir germans, fer estimar-se com a tals, especialment en sentit místic. Unir, mancomunar. Quan dos pobles o més s’agermanen, adquireixen un compromís gairebé familiar, compartint sentiments, activitats, objectius comuns.

Porrera ja s’havia agermanat amb Porreres, Mallorca. A la Festa Major de l’11 de novembre de 2017, Sant Francesc d’Assís, Porrera i Verges s’agermanen. I en aquest agermanament hi té tot a veure Lluís Llach. El pare del cantautor és de Verges i la mare és de Porrera. En Lluís ha fet la revolució social del vi, la repercussió del renom i la redescoberta del Priorat, amb botelles de bons preus que arriben als pagesos, la capitalització del món agrari i una perspectiva d’èxit.

cargol [var. caragol]
m

Els cargols que vam menjar a Lo Celler de la Figuera, cuinats per l’Anna i servits pel Xavier, són excepcionals i podrien competir i guanyar a qualsevol plat de cargols lleidatà. «A aquest plat de cargols no li pots posar carn», va sentenciar l’Anna. L’única carn acceptada és la d’aquest petit gastròpode. I en Xavier va reblar: «El cargol és el marisc de terra». Aquests cargols són una delícia dolçament picant gràcies al tomàquet confitat amb amor per la cuinera, més el punt exacte de coent. Un plat de cargols addictiu i memorable. També a la Figuera, l’endemà, el matrimoni, ja jubilat, va obrir l’antiga fonda per a nosaltres, els lletraferits, i ens va oferir crestes, patates de Festa Major i altres menges i vins del Priorat que vam celebrar entre converses i rialles.

Carrasquet (Carrasclet)

Pere Joan Barceló i Anguera va néixer a Marçà l’any 1682 i va morir a Breisach el Vell el 3 o 4 de setembre del 1743. Va ser un soldat fuseller de muntanya, primer a les ordres del seu pare i després va arribar a capità sota el comandament del coronel Antoni Vidal. Va ser guerriller i partidari de la causa austriacista durant les guerres de Successió i de la Quàdruple Aliança. Si en comptes de ser prioratí hagués estat nascut a Arizona, no tingueu el més mínim dubte que John Wayne hauria protagonitzat més d’una aventura posant-se a la pell d’aquest soldat al Far West. Era alt, ben plantat i, si fem cas dels retrats i les escultures, Carrasquet té una tirada a Kit Harington i, ja posats a fer el càsting amb un actor més proper, a Quim Gutiérrez, Oriol Pla i, per interpretar la seva maduresa, Abel Folk.

Tot i ser analfabet, l’home es va espavilar ben aviat per fer-se entendre en diferents idiomes ja que, fugint dels seus perseguidors, va creuar fronteres que el van dur ben lluny del Priorat: primer a terres del Rosselló, després a Viena, a Mugdia (Hongria), més tard a Nàpols, sempre enrolat en tropes i lluitant, per acabar morint en combat als 63 anys a Breischac el Vell, una illa fluvial del Rin, actualment territori alemany. Per què li deien Carrasquet? Bé, diguem per començar que segons les cròniques apareix com a Carrasquet però també Carrasclet o Carrascot. El noi, que provenia d’una família de moliners i carboners del Molí d’en Barceló, o d’en Xacó a Marçà, parròquia de Capçanes, fou batejat Pere Joan. Però com passa a pagès, en Pere Joan el van posar a treballar de carboner de carrascles (carbó d’alzina) i, com que era el petit de casa, el van batejar familiarment com a Carrasclet. Sobre la seva amorosa en sabem poc, per no dir res. És clar que amb tanta guerra, conquesta, empresonaments, fugides, combats, massa temps per enamorar-se, casar-se i tenir descendència no n’hi va quedar. En tot cas, si algú en vol saber més, d’aquest lluitador del Priorat, pot consultar els llibres que n’han escrit na Margarida Aritzeta, l’Andreu Sotorrra i na Goretti Barceló. O bé anar a la Biblioteca de Catalunya on trobarà les dades històriques d’aquest personatge mític en un manuscrit de Francesc de Castellví i Obando que, sembla ser, es va entrevistar personalment amb Pere Joan Barceló.

color
m

Vermell robí, vermell cirera, granat, porpra, vermell sang, òxid, mora, vermell maó, vermelló, morat, rosat, violeta, gerd, bordeus, rosa pàl·lid, salmó, vermell carbassa, corall, maduixa, rosa clar, rosa pell de ceba, blanc trencat, cru, groc, groc llimona, groc pàl·lid, groc palla, coure, groc verdós, ocre, iode, ambre, acerat, daurat, caoba, ivori, nacre, or vell. Aquests són els colors del vi.

foscor
f

Descobrir l’interior de l’ermita de les Pinyeres gràcies als llums de les llanternes dels nostres mòbils va ser una experiència gairebé mística. De dalt estant, la Mare de Déu contemplava, atònita, com unes cuques de llum exploraven el seu territori. Vam esquinçar la foscor amb espurnejos brillants, mentre les ombres ballaven i la Verge i el nen somreien.

 

guilandos
m pl

Diversos menjars casolans que el poble ofereix per la festa de Sant Sebastià. El vilatans posen les menges bones i les coques del forner sobre el carro que tiba un ruquet. Van a la plaça i les beneeixen. La coca se’n diu de Sant Sebastià. A la tarda, hi ha ball, «Coco Pere, coco Pau» i d’altres danses. De tots els guilandos se’n fan lots: un pot d’olives, una caixa de vi, un paquet de sal i dues ensaïmades... i se subhasten. El que es recapta s’inverteix a pagar els músics i en la festa de l’any vinent.

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR