Roca Palet, Elisenda

Entrades del diccionari

perxe [var. perxi]
m

Lloc cobert amb columnes o pilars de sosteniment; cada obertura entre dues d’aquestes columnes o pilars. Porxo o porxe.

Acollidora casa al Molar, amb un gran porxo que protegeix de les inclemències del temps part del carrer, alhora que comunica dues cases. El Perxe és el nom que rep la casa que administra sàviament la Rosa Vernet i on es troba el Centre Quim Soler.

saó
f

Estat de la terra, resultat d’una ploguda, que la fa particularment apta per a sembrar-hi i treballar-la. Grau d’humitat d’una terra, que fa que estigui en condicions òptimes per treballar-la.

Nom d’una de les cambres del Perxe, al Molar. És l’habitació que em va tocar, després de triar-la a cegues, collint un dels paperets amb els diferents noms escrits, que ens va oferir la Roser Vernet. Amb les parets de color préssec, domina la cambra un llit de matrimoni amb un capçal de ferro forjat i policromat, ple de flors, on s’hi dorm de meravella. Just al davant, una finestra dona a l’entrada de la casa. A banda i banda, una agradable llum difosa surt de dues velles teules allargassades.

silenci
m

Absència del brogit artificial de màquines contaminants i veus cridaneres. Espai sonor en blanc només tacat per algun lladruc o miol, per la suavitat de la brisa, el refilar dels ocells o el fru-fru de les fulles grimpaires de la vinya.

tomaca
f

Fruit de la tomaquera. Si el culls de l’hort, és un fruit carnós, sucós, amb gust dolcenc i un punt àcid; de pell brillant i llisa o amb tavelles, petit o gros, amb diversa volumetria segons la varietat, i tonalitats que van des del vermell intens al rosa, passant per una barreja de tons rogencs i ataronjats, verds i grocs. La seva flor de color groc és ben olorosa.

Al Priorat, ni tomàquet, ni tomata, ni tomàtiga, ni domàtiga, ni tomàtec, ni tomàtic. D’aquest fruit se’n diu tomaca, en femení, sense discussió.

Hi ha tomata d’hivern o tomacó, de pera o pereta, cor de bou, verd, groc, de Montserrat o rosa, borda o del dimoni o de capseta, de ramellet o de penjar, de pruna, de senyal de gall, forastera, dolceta o de poma, cagona, caganera, del perellonet, cirera o cirerols, de la creu, bombeta gros, mallorquina, valldemossina... De varietats, tantes com en vulgueu. Ara bé, s’ha de fugir com de la pesta dels anomenats long life, que són bonics, petits, rodonets i vermells, però que no tenen ni suc ni bruc i són ideals com a atrezzo teatral o per substituir la pilota en un partit de tenis, més que no pas per menjar.

verdiell

Les vinyes més groguenques són d’una varietat autòctona que es diu verdiell, no verdejo. En Jonàs l’ha recuperat d’una vinya vella. És una varietat identificada pels monjos d’Escaladei i amb literatura darrere. És una varietat de cicle curt, molt primerenca, de raïm blanc. Oficialment, és garnatxa. Recuperar una varietat nova es considera un pecat: hauries de fer un tros experimental i la burocràcia se’t tiraria a sobre. Té una dotzena de ceps i és l’únic que conrea aquesta varietat recuperada.

A les vinyes velles, hi ha moltes altres varietats històriques de raïm, és tot un mosaic que es pot recuperar. Picapoll negre, pansal i moltes més

vi
m

Beguda natural que s’obté de la fermentació alcohòlica total o parcial de most de raïm sa i madur.

 

Les vinyes del Priorat
amb llicorella i arenes
han arrelat.
Si pageses i pagesos
bé les han cuidat
fan raïm de qualitat.
Aquests raïms,
transformats a la bodega:
primer en most, després en vi.
Aquest vi,
en botes es posarà
per poder envellir
i embotellar.
A la taula, destapar,
a la copa, mirar, fer-lo voltar,
olorar, decantar i fer-lo plorar,
al paladar i gustar.

Poema d’en Pere Rofes, artista del ferro i poeta prolífic

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR