Roig, Teresa

Entrades del diccionari

dòlar
m

Equivalència econòmica a la paga diària que se’ls feia als miners de Bellmunt a final dels anys cinquanta, per una jornada laboral d’entre sis i vuit hores, i que va donar lloc a la dita popular que anomenava la zona com «la terra del dòlar». L’import corresponia a unes 60 pessetes, que contrastaven amb les 30 que guanyava un pagès treballant de sol a sol.

Domingo, Montserrat

4. El primer que a un li passa pel cap en conèixer la Montse són tots els clixés sobre el que se suposa que ha de ser un ermità: una persona seriosa, de posat greu i profund, amb una presència formal i solemne. Però en veure-la, un diria que, enlloc d’una monja, el que té al davant és un curiós espècimen, barreja de misticisme i humanitat a parts iguals, que s’amaga dins l’embolcall més pintoresc i mundà que un pot imaginar-se. És clar que, de nou, com en la natura i en la gent del Priorat, les aparences enganyen. I sí, ella és una religiosa... diferent: xerraire, divertida, riallera, un nervi —o més ben dit un cul inquiet—, pròxima i distant alhora, arrugada pels anys de fora, i com un nen, plena d’alegria i innocència per dintre. Fa més de trenta anys que va decidir allunyar-se del món per fer la seva feina, per poder tenir-ne una visió més completa, que li permetés ajudar els altres, a la seva manera. Amb amor i confiança, lliure de judicis i recels. I ho aconsegueix. En dono fe.

emparrar
v tr

1. Formatejar ceps amb l’ús de filferros i que, en el cas de certes finques costeres abandonades, dóna lloc a l’argument per a una pel·lícula de terror camperol de tipus sanguinari. O, segons afirma l’adalil i pagès Cosme Guinau, motiu pel qual «algun dia hi haurà una escabetxina de senglars i excursionistes».

2. pron Enfilar-se o estar dalt de la parra; no tocar de peus a terra.

ermita de la Foia

Ermita de Cabassers que porta aquest nom, situada vora una deu... o a l’inrevés. (Igual que en el cas de la gallina i l’ou, es desconeix què va ser primer: si la font o el santuari.)

ermità-ana
m i f

1. Aquell que havent decidit viure allunyat del món, és capaç de tenir-ne una visió més completa i propera que la majoria.

2. Montserrat Domingo, amfitriona resident i cuidadora des de fa més de trenta anys de l’ermita de Sant Joan de Codolar de Cornudella de Montsant.

3. Okupa muntanyenc exempt d’oposicions.

és possible
loc

1. Títol del poema que va escriure-li a Miquel Lligadas la seva mare, on vaticina que algun dia tornarà al seu poble i que l’estimarà tant com ella.

2. El que fa que se’n vagi la llum i la por faci acte de presència. (Per exemple, el que hauria succeït a casa de l’adalil escultor si, després d’explicar-nos certa història fantasmagòrica, ens haguéssim quedat a les fosques... potser. Bé, era una possibilitat.)

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR