Roig, Teresa

Entrades del diccionari

esconyar
v tr

1. Expressió popular d’etimologia paraulòtica que s’utilitza de forma oral, i que, en cas d’utilitzar-se per escrit, alguns correctors tendeixen a convertir en un riu de Catalunya, afluent del Ter, anomenat Onyar (per exemple, el corrector dels siFons) amb el qual no s’ha demostrat encara cap relació oficial.

2. Acte de finir propi dels objectes inanimats que, en la majoria dels casos, precedeix la sentència que diu: això, ja ho pots fotre al riu.

estimar
v tr

Apreciar de forma especial una persona o cosa. Per exemple (com en la declaració de la foto, a la dreta del vidre, en forma d’adhesiu): «Jo estimo el Molar.»

figuera
f

1. Allí on un penja l’hàbit, els estudis i el que faci falta.

2. Allí on no es recomana fer la becaina, ja que es diu que té l’ombra negra i que aquells qui gosen dormisquejar-hi a sota, es lleven amb mal cos. (Vegeu també l’entrada migdiada.)

La Figuera Municipi del Priorat que és com la Torre Eiffel: vagis on vagis de la comarca, sempre el veus.

Fonda la Figuera Restaurant fonda del poble abans esmentat. (Vegeu també les entrades cresta i light.)

galena
f

Mineral que, encara avui, en petites dosis, pot trobar-se a la mina Eugènia de Bellmunt.

garnatxa [o granatxa]

1. Raïm, vinya i vi anomenats també granatxa.

2. El que no és carinyena.

Guinau, Cosme

4. Si hagués de definir el segon adalil d’aquesta edició del Priorat en persona amb una sola paraula, aquesta seria senzillesa. En Cosme transmet la naturalitat d’un home planer, honest, amable i directe; en definitiva: que és autèntic. A través d’ell un pot apropar-se a la naturalesa, reprendre aquella connexió amb la terra que ens fa més humans; la mateixa connexió que va dur-lo de nou a fer de pagès com ho havia fet als dotze anys, i que ens permet recordar el valor de les coses —aparentment— insignificants, d’allò que passem per alt o donem per fet i que, en realitat, és un petit miracle. Com una pastanaga. O com l’aigua que brolla d’una deu... Perquè sota les aparences del que és més humil, de la simplicitat més pura, s’amaguen els misteris de tot l’univers. I així és en Cosme. Transparent i discret, com aquella font enmig del bosc que va descobrir-nos.

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR