Roig, Teresa

Entrades del diccionari

tanins
m pl

Éssers d’origen extraterrestre, que tenen el poder de restrènyer els teixits orgànics i que viuen camuflats en entorns rurals.

terra
f

1. Ingredient principal del paisatge, matèria primera dels productes autòctons del Priorat i de la seva gent, amb molt de caràcter, com bé queda reflectit en la cita: Aquesta terra no és fàcil; si no hi entres, t’escup. (Roser Vernet dixit.)

2. Planeta al qual no pertanyen ni els tanins ni els antocians.

Tollets, els

1. Medi transmissor d’idees filosòfiques que permet dialogar, amb un mateix i els altres, sobre si anem o venim, cap aquí o cap allà, i les múltiples interpretacions o perspectives dimensionals i religioses de la vida. (Vegeu l’entrada descarnar.)

2. Entorn aquàtic molt refrescant, freqüentat tant per locals com per forans, sobretot en èpoques caloroses, amb la diferència que quan uns hi van els altres solen marxar-ne.

tros
m

1. Allí on si et trobes algú que no et saluda, pots trucar immediatament als Mossos d’Esquadra, per tal que vinguin i l’obliguin a dir-te hola. Perquè una cosa és que no et respongui la televisió o la ràdio quan hi parles, i una altra de ben diferent, que no ho faci una persona. (Anècdota i fotografia de Carme Simó al seu tros.)

2. Primera part d’alguns mots compostos per quòniam, beneit o babau, entre tants, que s’utilitzen per a qualificar individus especialment mancats d’educació (com, per exemple, aquells que no responen en ser saludats).

xalar
v intr

1. Esbargir-se alegrement, regalar-se. [GDLC]

2. Perdre l’oremus, la xaveta, o el seny.

3. Ambdues coses alhora, sobretot en nits boges.

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR