Sala, Toni

Entrades del diccionari

feixes

Marges.

Figuera, la

Des del Molar, la serp arriba a la Figuera, a dalt de tot del turó, amb els repetidors, al trencaclosques del barret piramidal de cases.

La vinya esparracada s’arrossega de set. Pobres ermitans de la Figuera. Garnatxa peluda, grisa, roja, fina... Carroll, gatoll, escarrollar, espampolar, esbrotimar...

Gratallops

Dos-cents cinquanta habitants, vint-i-quatre cellers.

Guinau, Cosme

5. Molt de tant en tant, és veritat que pot tenir irrupcions volcàniques. Però la terra és immensament reposada, tranquil·la i previsible. Cosme Guinau no va ser, com diuen, «un dels primers a fer horticultura ecològica al Priorat». Potser va ser un dels últims. Duia a sobre l’herència d’una corrua de pagesos des dels començaments dels temps: el tracte i la fusió amb la terra. Que aquesta cadena tingués el parèntesi d’uns anys durant els quals va treballar en una empresa ramadera encara va servir-li pel distanciament necessari per, després, implicar-s’hi fins al fons.

La fixació de Cosme Guinau amb l’aigua hi ha de tenir molt a veure. Aigua, terra, aire i foc, la calma de l’essència, de la persona que no ha d’aixecar la veu perquè ja ella mateixa és veu serena, antiga. No cal dir gaire —què hi ha de nou, al món; què hi ha, que no sapiguem per genètica?—, només ensenyar. Som aigua de la mateixa bassa.

Lligadas, Miquel

5. Jo he vist a en Miquel Lligadas el neguit de l’artista per trobar la transcendència. Això l’ha fet tornar al Priorat. Ens va portar al seu taller, ens va ensenyar les escultures que troba a la naturalesa. Esculpeix el paisatge. Ens va ensenyar el seu taller, en una barraca pagesa entre els camps, al peu de la serra de Llaberia.

Ens va portar a les gorges.

Ens va portar a casa seva, la casa pairal recuperada al cap de cent anys d’haver estat venuda, i ens va explicar una història de fantasmes, una tragèdia dels besavis, una filla embarassada, un mort... «Bienvenidos, cent anys després», va dir als esperits. Fill de poetessa, la mare sabia que el seu fill acabaria tornant a anar a viure a Capçanes. «Jo no he triat. La casa. La casa m’ha triat a mi.» La casa, cal Tomató. Repetia, paraula per paraula, frases de l’ermitana.

llista Parker
f

Bocamoll que esbomba a tot el món que en aquesta comarca hi ha bon vi. Els vells del poble s’asseuen a admirar com les bústies se saturen de comandes en idiomes que ningú no sap entendre.

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR