Sala, Toni

Entrades del diccionari

rapa
f

La part llenyosa del raïm, la fusta que l’uneix amb el cep. Es fa servir d’adob.

roca de la Figuera

L’ombra de la Figuera controla la vall del Priorat. El Guixar exposa el Montsant sencer, amb la pista de circ de la comarca a sota. Punta del Guixar i coll de Solans: per sobrenom turístic, el balcó del Priorat.
Des d’aquí es baixa al Molar per la cinglera calcària, damunt roca, sobre la cresta de l’onada del mantell. S’han desinflat els turons de la vall per inflar-la. Caminem sobre aigua seca i a un pas del precipici. Tenim a una banda la carretera que va al Molar. A l’altra, a sota nostre, el riu Montsant, que va a afluir al Siurana ―s’enforquen.
Caminem per sobre el braç. La panxa del Priorat és sota nostre. Les dues Vilelles, l’Alta i la Baixa, i el Lloar. El Lloar és el melic de la vall. Diuen, per aquí, que és el mig del món, tal com el Priorat és el centre de les comarques tarragonines. El melic és aquesta pedra conservada al Lloar, amb el forat que hi va deixar nostro Senyor quan va clavar-hi el compàs. D’aquella punxada va desinflar-se el Priorat, i el compàs va dibuixar les corbes de nivell dels bancals, i aquesta mateixa cinglera.
Si fas el de tarda, camines sobre l’ombra que parteix la vall. Tot és petit.
Al sud s’aplana cap a l’Ebre, des del Molar.

rodes de molí
f pl

Abans molien les olives, i ara fan de taula pels sitrells i els plats, vora l’ermita de la Mare de Déu de la Foia.

secà
m

De tant d’ajupir-se a terra, el pagès carrega a l’esquena el cel. Ara que s’ha jubilat, l’home té un pluviòmetre i s’apunta cada dia les dades en una llibreta, i fa estadístiques.
—El catorze de maig va fer l’últim ruixat. Catorze litros i mig ―diu. ―Avui fa, dia per dia, cinc mesos que no plou. Avui és catorze d’octubre. Des del maig, ara un litro, ara un litro coma dos, màxim... Dues hores i ja estava eixut. Pels arbres és dur. Encara sort que l’estiu no ha sigut calorós.
La terra està seca i encartonada. Les avellanes les culls ja torrades.
―Ara just fa disset anys de les pluges del noranta quatre! ―diu una dona. ―Per poc que no s’enduen Porrera!
Les olives surten escarransides. No es podrà ni fer oli. Aquests ametllers s’han perdut de fa poc, estan prims com antenes. A terra hi ha cendra de la rama cremada. Tanta pols que no pots deixar la finestra oberta.
―Fa una calor, aquest any, pel mes que som, que haurem de menjar gelat de castanya.
Una veu, lluny:
―Aquest matí ha plogut a Reus!
I pel riu només baixa aigua a l’hivern. Si mai sobra aigua, se la queda el pantà.

semàfor
ml

Ni un per mostra, a tota la comarca.

Simó,Carme

5. No és gens corrent que una persona m’entri així de bé. Perquè això passi, ha de ser soterrat. Jo m’hi entendria perquè té una pell rude i falsament distant. Maneres de caminar amb l’esquena dreta, i de callar. Modals digníssims. La generositat té un preu, l’entusiasme seriós és perillós, el respecte demana valentia.

Carme Simó té les virtuts millors de la persona de poble i viscuda —les virtuts del ciutadà em costen més de veure, també els defectes. És destil·lada. Quan la vaig veure tan elegant a l’acte de comiat, vaig pensar que la voldria tenir per familiar, perquè podria compartir-hi molt de temps sense que ens féssim nosa l’un a l’altra. Seria un familiar amb qui tindria, a més, una amistat.

Hi havia uns túnels per sota terra, entre nosaltres, però això no es diu. Només que, francament, no puc demanar més d’una persona.

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR