Solsona, Ramon

Entrades del diccionari

pegalós
m

Bolet molt apreciat, de barret llepissós i carn blanca. Fora del Priorat és conegut com a pegalosa, apegalosa, llenega, mocosa, bavosa, caramellosa, carmellosa, cramellosa, gomera, bateó…

pixapins
m pl

Al Priorat i a tot Catalunya, malnom amb què es ridiculitza els barcelonins, la qual cosa no obsta perquè siguin ardentment desitjats arreu per fer calaix els caps de setmana.

prebina
f

Al Masroig i al Molar, pebrot.

púdol
m

Pistacia Terebinthus conegut també com a cornicabra. «És un arbust de tres a cinc metres d’alçada, ramificat, d’olor forta (trementina), fulles caduques peciolades, flors en panolla, fruita petita, apiculada, vermella i a la fi negra», diu el diccionari Alcover-Moll, però són més aclaridores les fotografies. La picada d’un mosquitet provoca una deformació en forma de banya de cabra. El completíssim recull Noms de plantes del TERMCAT —edició en línia— aplega aquests altres noms populars: noguerola, noguereta, llampuga, llampuga pudent, terebint, arbre del pi, banya de cabra, corneta, cornipedrera, bitxer, bitxo, festuc, garrofer bord, garrofera, mosquitera, herba mosquitera, mata, mata borda, mata vera, matissa vera, moixera, pudoler, rotaboc

romer
m

Romaní

tello
m

Lo tello és la xarranca, com la que hi ha pintada a terra a Pradell. Els noms d’aquest joc infantil són infinits arreu del món. Al domini català hi ha almenys aquestes formes: xarranca, xencra, xeranga, xincarro, xencarro, xarranco, xàncales, xàngales, xàncares, xanco, xangues, xenca, xanclis, xampla, xinga, xambori, sambori, estambòrit, eixanc, enxanc, enxanca, enxanques, baixo, enxencarra, enxerranc, esguerranxa, gillo, marro, narro, nillo, santo, dama, setmana, janco, avió, eixanclis, noet, palet, fita, quadros, semo... Les variants tello, tella, titllo, telleta, tellerets, etc. procedeixen del nom de la pedra o tros de teula (tella) que s’ha d’anar empenyent a peu coix damunt de les caselles.

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR