Terès, Carles

Entrades del diccionari

llibre
m

Vaig agafar un dels llibres que hi havia a la meua cambra. En obrir-lo a l’atzar, vaig llegir-hi «...que també es deia Carles» i, per un moment, em vaig sentir interpel·lat. —Quina bestiesa —vaig mormolar—. És només una casualitat.

Vaig mirar els crèdits: l’edició era de feia trenta anys.

Vaig seguir una mica la lectura, però no podia treure’m una sospita de sobre. De fet anava creixent de manera insidiosa.

L’endemà ja marxàvem. Les cambres del replà eren obertes, buides d’equipatges. No ho vaig poder evitar: vaig entrar a la de la vora. Al prestatge, tal com sospitava, hi havia el llibre. Vaig comprovar que es tractava de la mateixa edició. Vaig buscar la pàgina que havia llegit a la meua habitació. El llibre em va caure de les mans. Hi posava «...que també es deia Mercè».

mar
m

Des de la meua perspectiva, el Priorat és prop del mar. De fet, quan anem a l’encalç de Barcelona, en passar el coll de la Teixeta ja es nota la seua presència. No sé si els prioratins tenen la mateixa percepció. Potser es consideren de terra endins. Per als matarranyencs, el Priorat és la porta de la Mediterrània.

marge
m

1. Al Priorat el paisatge de marges agafa un dramatisme impressionant. Recordo quan passàvem amb el cotxe de línia, per la carretera vella, i la mare em feia fixar en aquells minúsculs bancalets arrabassats a la costera. I em parlava de l’esforç de generacions per a collir quatre grapats del que fos. Tot just per a no morir de fam. I em feia veure que nosaltres, emigrants que vivíem en un suburbi fangós, teníem una vida regalada.

Ara, des de la finestra de Torredarques, veig com s’hi fan portells que ningú no pot adobar. I els bancals es van desfent a cada tronada. I jo segueixo rere la finestra amb la meua vida regalada teclejant un ordinador i lamentant-me que ningú no tapi aquells esvorancs que assolen els marges.

2. És un llibre que, com la veu d’en Milton Nascimento, sembla que en qualsevol moment ha de desafinar, i en canvi es manté sempre dins la contenció i la precisió. Per això és tan bo. L’autor es diu Roger Vilà.

minibús
m

Espai de conversa i reflexió. Al defora tot es mou.

mort
f

Defugim la mort per instint, perquè, si no, no quedaria rastre de l’espècie humana. Tanmateix, de la mort en neixen nous brots, nous arbres, nova vida. Fa vint anys que en Quim Soler va morir. De la seva obra, de la seva memòria, de la seva existència en definitiva, en va florir el Centre Quim Soler de la literatura i el vi. I els escriptors d’arreu dels territoris de parla catalana s’alimenten de la florida, com les abelles d’Ulldemolins.

mosca
f

És admirable la capacitat de supervivència que tenen les mosques. Quan les colpeges, si no les mates del tot, queden com desencaixades: les ales malgirbades, les potes movent-se amb desesperació.

Vet aquí, però, que, si tombes l’esguard al teu quefer i al cap d’uns instants te la tornes a mirar, veuràs que ja és en positura normal. Potser s’està quieta, però el cos ha perdut el desordre. És com si agafés forces, com si es concentrés a viure la curta existència que encara li resta. N’apartes de nou els ulls i, quan ja no hi penses, tornes a veure el seu vol per la cambra. Ho verifiques: al lloc on era ja no hi ha res. S’ha refet del cop brutal. Et torna a emprenyar, però ho toleres: potser s’ha guanyat la indulgència.

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR