Terès, Carles

Entrades del diccionari

Nogués, Mateu

En Mateu i na Roser treballen i treballen. Són obreres i reines i nodrisses i guerreres i exploradores, i han tingut la gentilesa d’atendre aquesta colla d’abegots que diuen que escriuen. Abelles, un sol cervell que funciona com un rellotge, que treballa i treballa i treballa per a seguir vivint i treballant. Això deu ser la felicitat. Un món apassionant que només podem conèixer, però mai entendre des de la nostra petitesa caòtica d’éssers humans. Tot això ens ho han sabut transmetre en Mateu i na Roser en una sola sessió.

ovella
f

Es pot creure que és un animal estúpid, sense criteri ni picardia. En castellà precisament anomenen aborregar al fet d’adquirir els trets atribuïts a l’ovella, especialment mansuetud, gregarisme, etc. Fins que escoltem en Roger Aleu. Aleshores veurem el ramat d’ovelles i corders, de llarga cua, observant-nos des d’una distància prudencial. És inevitable imaginar què en deuen pensar elles, del grapat de curiosos que ens ho miren tot com si acabessin d’eixir de l’ou.

parra
f

Al Masroig hi ha una casa acollidora, plena de llibres i d’aliment per al cos i l’esperit. I un terrat que s’eleva molts metres per sobre del carrer del darrere. Una parra magnífica en cobreix una part. L’amo de la casa ens explica que la va plantar un avantpassat seu (no recordo si el pare o l’avi) al pati de sota de tot. S’ha enfilat amunt amunt per, a l’estiu, protegir els estadants del sol i, a l’hivern, confortar-los amb el seu brancam acollidor. Em pregunto si fa bon raïm. Si fos així seria davant de la perfecció feta planta.

pedra
f

Pedra

Si és seca, se’n fan marges i barraques.

Si és menuda, es barreja amb l’avellana o se’t fica a la sabata.

Si és picada, se’n fa gent del Priorat.

pistatxer
m

Pistatxer

Cosí asiàtic de Púdol. Com que el fruit és tan bo, també se’n diu festuc: menjar-ne és una festa. Diuen que quan els cristians van arrabassar la terra als musulmans ibèrics, van matar tots els mascles perquè no donaven fruit. I així ens vam quedar: sense festa ni festuc. (Per què en devem dir reconquesta?)

plaça major
f

La plaça Major del Molar és la menor de les places majors. Per això hom s’hi sent molt gran, fins i tot quan és insignificant.

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR