Terès, Carles

Entrades del diccionari

retorn
m

És l’hora aquesta en què el sol escampa els raigs horitzontalment. Vaig cap a ponent, per això em cal aclucar els ulls rere les ulleres fosques. Les carreteres brillen, un camí d’argent m’assenyala el retorn a casa meua.

Abans, en sortir de la Vilella Baixa, m’he enlairat entre vinyes arrapades als costers. He passat per Gratallops, vila que en Llorenç coneix només per una estranya notícia escoltada a la ràdio. I avall, cap a Falset, i la N-420 que m’ha de dur enllà de l’Ebre, enllà de l’Algars —frontera blasmada per l’àvia Rosàrio. Em fa nosa la ràdio —diumenges a la vesprada el futbol s’ho menja tot— i no em fa el pes el disc que tinc posat. M’aturo un moment en un trencall (vés per on, un entrador al Masroig que m’havia passat desapercebut) i selecciono un vell amic dels vuitanta: Wim Mertens gemega lànguidament vora el piano. La furgoneta enfila de nou el camí de Móra. Rere la banda sonora m’ha semblat sentir un udol llunyà (no, no és en Mertens).

saó
m

És la cambra que m’ha tocat en sort. No té vistes al jardí, ni al paisatge, però veig un carreró íntim, que en ser fosc s’omple de suggeridores històries, amb unes poques finestres que protegeixen els secrets dels estadants. Però saó és una de les més belles paraules del diccionari, tres lletres, dues síl·labes, forta i suau alhora. Quan plou, la pluja es mesura per la saó que ha deixat: dos dits de saó, un forc, un pam... I si no n’ha fet, no mereix el nom de pluja. La neu és bona perquè fa saó. És el que els pares han deixat en nosaltres, el que nosaltres volem deixar als fills. És el que «Priorat en persona» deixarà en el meu record: un bon pam de saó.

somni
m

Es va despertar vestit, sobre el cobrellit, la finestra oberta i les cortines voleiant. Feia molt de fred. Molt. Tenia els braços i la pell del rostre glaçada, però, estranyament, se sentia confortable.

—Potser m’he mort.

S’hauria de moure per comprovar-ho, però no en tenia cap gana. Del defora entrava la llum malaltissa del fanal de baix consum. Imaginà la moto al carreró, tranquil·la, adormida, arrambada a la paret.

Un gemec estripat ressonà a la cambra de la vora.

—Algú que somia —li digué una veueta a cau d’orella.

«I tu com ho saps?» es preguntà. «Potser necessita ajuda. Potser...» però ja s’adormia de nou.

Es va despertar amarat de suor. La cambra era totalment fosca. (La cambra? Quina cambra? On era? Qui era?) Va fer un gemec que volia ser un crit. Apartà les flassades i s’assegué al caire del llit. Un fred molt viu glaçà la humitat del pijama. Tornà a colgar-se, espetegant les dents. Sentia por, una por diferent del que mai havia sentit. Sabia qui era, però no ho recordava; sabia també on era, però, alhora, sabia que era impossible que fos en aquell indret.

S’adonà que hi havia algú ajagut vora seu, que dormia amb placidesa. Havia d’encendre el llum, però la mà només topava amb objectes estranys escampats pel que devia ser la tauleta de nit. No volia que l’angoixa s’apoderés del seu ànim.

—Relaxa’t. Respira —va dir-se.

S’adormia de nou com qui cau dins un pou. Un pou. Li vingué la veu d’en Pau Riba cantant molt fluixet «La vella del fons del pou, és morta de panxa enlaire», com una cançó de bressol que l’amanyagava. Quan arribà allò de «...és morta mirant la llum a través de l’aigua» ja havia perdut la consciència.

Es va fer de dia, i es despertà definitivament. Va recordar tot això, malauradament. En realitat sabia que no havia estat un somni, però per protegir-se de la follia va agafar un paper i, sota el títol de Somni, ho va escriure tot.

suor
f

Matèria primera dels somnis. O de la supervivència. I de tot el que es pot deixar als fills perquè aquests, si volen, ho malvenguin.

temps
m

És un paisatge, un decorat. El necessitem per a entendre què ens passa, per a no precipitar-nos en el buit.

tortuga
f

Tortuga

Mig de pedra, mig de carn, ha esdevingut un disseny perfecte: fa molts mil·lennis que ja no li cal evolucionar. Fa cara de vella emprenyada, o millor, de paciència despacientada; si més no quan se l’agafa per mostrar-la als badocs. En resum, és un animal que vol viure. I, si pot ser, al Montsant.

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR