Vadell Vallbona, Pau

pau2_x

Pau Vadell Vallbona (Calonge (Santanyí), Mallorca, 1984). És escriptor, poeta, editor i traductor. Membre fundador del col·lectiu Pèl Capell, coeditor de l’antologia Pedra foguera, antologia de poesia jove dels Països Catalans. Ha publicat més d’una dotzena de títols de poesia, els últims Sang Cremada (Ed. Moll, 2014) o Traït (Edicions 3i4). També és organitzador de múltiples homenatges a Blai Bonet; ha assistit com a participant en centenars de recitals arreu del país i a Alemanya, Sèrbia, Croàcia, Mèxic, Itàlia. Així mateix com a editor ha creat l’editorial AdiAedicions a Mallorca.

Retrat fet per Jaume Copons Ramon [JCR]

Escriptor, poeta i editor, en Pau Vadell escampa lletres i cultura pel món i trepitja especialment aquest país estrany conformat pel Principat, el País Valencià i les Illes. Ha dit poesies arreu del món i viatja carregat de llibres i de vi. I s’atura i escriu. Es nota que estima la llengua i la vida tant quan van arran de terra com quan aixequen el vol. I ja es veu que sap com cal seure en un bar. Va parlar de la Pietrelli abans que ningú en parlés, i va tenir raó. I ara deu parlar d’algú altre.
Entre d’altres, té un poemari sobre la traïció, Traït (2015), que hauríeu de llegir, perquè, no ho dubteu, en un moment o altre traireu i sereu traïts, fins i tot per vosaltres mateixos.
En Pau, que toca les castanyoles per cantar una jota mallorquina i explica en un poema que «De petit corria pels rostolls / i donava nom a les coses que veia». I d’això n’ha fet la vida.

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

Entrades del diccionari

agre
m

«El lloc on qualcú és nat i s’és criat i on té posades ses afeccions (Menorca)» [DCVB, 2.4.]

L’agre de la terra com l’agre dels cors. Insigne, desficiós. Àrdua tasca la de conrear la duresa del camp, la seva intel·ligència mil·lenària. Per què insistim? Perquè el plaer també és costós.

alego
adv

Collirem alego
tot el teu pitrellam.
El sucarem i el vestirem de vidre.
Tot ho farem amb delicadesa.
Palparem el teu cor
amb desmesura, fins a l’últim gotim.
Et triturarem el cos, el purgarem
i, finalment, t’ofrenarem.
Després res ja no serà igual:
Besarem altres cossos
i parlarem amb despit
fins a desfigurar les paraules.
Els teus efectes obriran mons;
somnis simultanis.
Ens dominaràs fins a caure rendits.
Els meus peus seran els teus
per tornar a casa.
I tot, tot,
tot ho farem de pressa.

 

amerar
v tr

Engatar d’aigua les coses que t’engaten. Millor que a Mallorca, allà s’amaren les teules perquè no es trenquin amb el temps… I que ho és de poc bevible!

bagot
M

(o mel dels Guiamets)

Silenci a la vinya.
Ja s’amaren les bótes
i s’inflen els cruis.
No badeu les barres.
Endinsau la gola al beuratge
mentre regeneram el sòl,
estiram les arrels i xuclam el bagot
del darrer respir.

banc
m

(sin. pedrís)

A la bancada del perxe ens abraçam per finalitzar les jornades. La fotografia d’aixopluc, les rialles, complicitats i demés acudits que s’han anat teixint durant els dies de convivència, apareixen de cop. La biga de fusta on estem asseguts és com el pedrís de casa, on les instantànies rellevants d’una vida, van transcorrent sempre sobre la mateixa pedra. Qui sap quantes bigues ens caldran?

barranc
m

1. Desplom d’espai cap a la vall.
2. Rellotge de sol natural.

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR