Vadell Vallbona, Pau

Entrades del diccionari

cep anèmic
m

Aquell cep que suplica aigua el mes de juliol. Rígid, inestable, amb totes les venes colèriques, assedegades i la rabassa just-just tentinejant calçada de terra.

cofí
m

Trena la teva il·lusió
i suca-la amb l’or de l’olivera
perquè el riu
es desfaci del cos pel cofí
i n’ompli l’esperit
d’altres despulles.

cos de fil·loxera
m

Ara que em baixa per l’espinada aquest somni, i s’atura a mig camí, com cercant preguntes per on anar cavant. Ara ja no podré desviar-me més del terrós de la terra i caldrà sembrar els ossos amb planter tendre i abocar el dolor a les seves arrels obrint a l’aire l’alenada. I el dolor baixarà roca endins i besarà algun dia el finit. I el dolor no serà més fosca espessa i ens trobarà acorats amb les pells, en el plaer de la paraula. I amb el dolor occirem amb el ferro del nostre poble aquesta llavor que creix sense traves, cap a baix i cap amunt, cercant les sines del subsòl i el ball del vent.

De l’arbre novell, de les vèrtebres sorgides del clot, en farem una arquitectura senzilla, amable a l’ull de qui la mira. Tot el seu amurgonament complet perquè és un renaixement. O bé és el conhort final del vençut en el combat entre iguals? És potser la usurpació pròpia, un canvi de forma i matèria, pigment contra pols baix la pluja.

I si del fruit de l’arbre en creixen altre cop els cucs? S’enfonsen dins la foscor com els corcs dins el seu clot d’aliment?

Espinada que cruix a la vista, com les branques es vinclen per l’ànima del vent: fort com ferro i persistent com la pluja.

Divina Comèdia

A part de ser una obra antiga, èpica però espassada, italiana; al Priorat els priorers s’espassen els nervis i interpreten la Divina Comèdia per abocar el vi dins la copa. Bé… hi ha mestresses que ho fan amb més clarividència, amb més força. A aquestes altres el vi no se’ls torna vinagre.

escarrador
m

Pentina’m les branques si vols! Em pesa
la densa olivada. Que el vent
m’escarrassi la força

i m’endugui riuada avall.
Que plogui verd amb pinyol!
Desferra’m el fruit identitari
i clava’t a la gola
el suc daurat.

escometre
v tr

Efecte immediat que es produeix en veure qualsevol ésser humà. Es tracta d’aixecar la mà amb més o menys efusivitat i emetre algun so normalment imperceptible. Dins les terres del Priorat aquesta gutural sona com un iosss (una contracció del comiat castellà a dios més un grapat de s sonores) tot aixecant la mà i el cap (i en conseqüència amb el moviment i també una mica l’arqueig de les celles).

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR