Vadell Vallbona, Pau

Entrades del diccionari

sobreescriure
v tr

Podríem vestir
com vestien els nostres avis.
Escriure amb guix
damunt les seves tombes de pedra.
Podríem tornar-los a matar
d’un disgust social.
La roba estesa voleiant
presagia el canvi.

treball a mà
m

Sota aquestes mans,
clivellades
i obertes,
s’amaguen les paraules
que vénen de tu,
que s’enclouen entre el baleig
de sota pell
i la sang que m’arranques.

tren
m

Lo tren salvatge que et diu que va tard, però el sents arribar puntual. Darrere les marjades xiula. Llisca amb alegria. Avisa els locals que comencin a travessar la via, que surtin de l’ombra santa de l’estació. Potser el paisatge l’atreu més que el de les ibèries. Lo tren ha fet d’hospital en moments decisius i ara fa de càstig llarg dels madrilenys o catalans humils que volen comunicar-se i travessen el país fent diagonal pel Priorat. Tal vegada és una excursió gratuïta per la ruta del vi: vinya, marjal, arbre, vinya, ginestera, vinya, tractor, vinya, vinya a cops de «tu-tup, tu-tup, tu-tup».

turisme
m

El sol pica de valent, així i tot, l’aire és fresquet. Alguns turistes perduts recerquen amb els dits un punt al mapa tot escodrinyant on s’ha ficat Escaladei. Insensibles al llenç del paisatge, un tractor ple de xanglots els avança i els desperta del seu embadaliment. És agost i, a part de fer-se evident amb els turistes, ja ha començat la verema d’alguns frissaners en fer provatures de noves varietats. Un cotxe de lloguer també avança els turistes i el tractor. S’han assabentat per les guies en alemany adquirides al seu país de la festa major d’Albarca i la pujada a l’ermita de la Mare de Déu del Montsant. El tractorista rondina. Quin disbarat! Aquests en saben més que nosaltres, de la gresca d’aquí! Segur que també els trobaré a l’aplec de la Cova de Santa Llúcia la setmana vinent —pensa el pagès, que redueix la marxa i gira cap a la Morera per fer-hi un cafè. Ha quedat amb nous veremadors, també estrangers, a l’Únic. Volen viure de primera mà què és treballar la terra i paguen per treballar. N’arribarem a veure de coses! —torna a cavil·lar el pagès. Els joves d’aquí són fora, no en volen saber res; els pocs que han quedat fan pintades a les marjades encimentades en contra dels turistes. El món girat.

xompo
adj

«Lent de moviments o de raonament (Falset, Tortosa); cast. torpe» [DCVB]

Mou, et mou,
la lentitud insistent dels ossos
com ho fa el temps, en la mirada,
dels que simplement alenen.
Cal no badar si l’ensopec
ha de ser lloat
o t’has de besar amb la terra
més forta que tou el cop.

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR