Priorat en Persona: 10 anys, un llibre i una festa



 


 

Era el vespre del divendres 22 de novembre de 2019 i a Barcelona plovia a bots i barrals. Teníem el bon refugi de la Lleialtat Santsenca, el sopar s’anava fent a la cuina de les noies de la Capirota, i teníem vi, molt vi i del bo, dels nostres socis que s’hi dediquen. També teníem ganes de festa perquè no cada dia se celebren els 10 anys i un llibre del Priorat en Persona.

 

 

Les entrades de diccionari que van volar en forma d’octavetes per ser llegides a l’atzar i les que s’havien d’escriure per poder entrar a la festa deixaven entreveure que el PeP mai deixa ser una obra col·lectiva i en creixement, sigui al Priorat o al mig de Barcelona.

 

 

De fet, si el Priorat en Persona és la suma de moltes mirades, de moltes veus i de moltes plomes (la dels adalils, la dels autors, la dels alumnes de les escoles i instituts, la de les persones dels pobles…) és gràcies a tots els socis i amics del CQS que ho fan possible. Així doncs, hauria existit millor manera per celebrar els 10 anys i un llibre que amb tots ells, que amb tots valtros?

Vam decidir fer-ho a Sants, barri on havia viscut molts anys el Quim Soler, i barri que des de sempre també es amic de combois.

 

 

I vam convocar a tothom per trobar-nos, fer festa i felicitar-nos d’haver arribat als deu anys i amb ganes de continuar. I volíem presentar en directe el llibre que, gràcies a la nostra sòcia, Montse Serra, mestressa de Vibop i ambaixadora indiscutible del projecte, acabava de sortir del forn. Una selecció de les entrades de tots els autor, 29, de la primera dècada prodigiosa!

 

 

 

Un llibre de la col·lecció Envinats, que és una selecció feta per Carme Bou i Ester Tur, diligents lectores, corregida per la nostra correctora de capçalera, Elisabet Solé. Un llibre amb la portada de la Núria Estapé, pintora i mestressa de les imatges que cada any plasmen les personalitats dels adalils que fan la tasca de acollir els escriptors.

 

 

La festa també va ser un comboi. Teníem el nostre Jordi Jané, home de circ, de ràdio i tot terreny per als afers com el que ens convocava. Teníem la selecció dels vídeos del PeP, feta per la Laura Bartolomé, que ha fet la crònica audiovisual de cada edició.

I vam poder xalar amb l’espectacle que un quartet improvisat per amics i còmplices, ens van regalar. El Joma i els seus dibuixos suggerents, acompanyats per tres músics de categoria, el violí de la Marta Cardona (adalil del PeP de la 3a edició), el clarinet del Miquel Àngel Marin i l’harmònica del Miquel Jordà.      

 

 

El Jordi Ribas i la Marina Garcés, servien lo vi, la Montserrat Domingo, eremita de Montsant i adalil de la 2a edició, acollia la gent a l’entrada, la Júlia Viejobueno, adalil de la cinquena edició, amatent al que podia faltar, i la Dolors Pena fent aquestes fabuloses fotos que us oferim. I un centenar llarg més de persones vingudes d’aquí i d’allà per celebrar-nos!          

 

 

A tots, els que vau ser-hi i els que hi voldríeu haver estat…

SEGUIREM FENT COMBOIS!! 


 

 

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Els comentaris estan tancats.

CRÒNICA DE LA TERTÚLIA VITERÀRIA D’HIVERN_ AUSTERLITZ


TERTÚLIA VITERÀRIA D’HIVERN

 

1 de febrer de 2020-03-16

 

Austerlitz de W.G.SEBALD

 

Traducció d’Anna Soler Horta

 

Carme Bou Sala, cronista

 

La portada del llibre del W.G. Sebald ens avisa amb la màquina d’un tren descarrilat. Ens parla d’un xoc entre el temps, entès com a espai d’un moment concret i la civilització que hi viu o li ha tocat de viure-hi. Sembla que alguna cosa no ha acabat d’anar bé. Obrim amb cautela.

Cercar un vi que s’hi adigués no era fàcil. La Claustre ens va sorprendre amb un xerès fresc i dolç. Un Solera 1847 Cream de Gonzalez Byass. Un vi de fruites torrades i sabor llarg en boca que ens convidava a pensar també llargament en el què i per què del llibre que teníem entre mans.

Tenir la traductora entre nosaltres va ser un d’aquells plusos que agraïm tant els tertulians. L’Anna Soler ens va anar presentant els paisatges emocionals d’un autor de qui ha estudiat en tota profunditat l’obra i que de mica en mica també anava creixent dins nostre.

Sebald construeix un joc de miralls en forma de fils que vas collint i trenant al voltant d’un personatge –Austerlitz- que tot i omplir el llibre amb la seva presència, el que fa realment és passar com una ombra per la història de la segona part del segle XX, posant al centre la destrucció i el desgavell provocats per la segona guerra mundial.

Austerlitz/Sebald es converteix en testimoni no només per uns coneixements apresos o viscuts sinó també per donar veu a altres testimonis amb qui ha anat coincidint i de qui explica fidelment les històries. Per escrit i també amb
fotografies-paisatges que dialoguen amb el text. Així el lector va completant i arribant a entendre la construcció proposada per l’autor.

L’obra resultant és corprenedora. La manera indirecta d’explicar fets –llegits tantes vegades per tots nosaltres en altres llibres, ens provoca un anar a trobar el fil i a la vegada un sentir-se dins la història encara que no n’hàgim estat directament els seus actors. És així que l’holocaust es converteix en horror a compartir pel sol fet de pertànyer a la raça humana. El joc de miralls llença llum cap a totes bandes. Com un far. Cap al passat, però també cap al present. Impossible no sentir-la, no veure-la.

Austerlitz dedica la seva vida a voler entendre el seu passat i en fer-ho se’ns emporta a mirar cara a cara la bogeria que pot arribar a provocar el sentir-se a la perifèria. Mirar per aprendre, conèixer i no oblidar.
Que el que hi veiem sigui l’abisme, raó de més per poder-lo reconèixer.
Sortosament, però, nosaltres vam tancar el llibre per començar un soparet de menges exquisides.

La civilització descarrila, sí. Però la llum continua essent-hi. Potser és la permeabilitat entre allò més bo i allò més dolent que Sebald ens convida a mirar.

 

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Els comentaris estan tancats.

LECTURES EN RUTA


A la tardor van passar pel Priorat els participants de Lectures en ruta, el projecte de Tramoia Produccions Culturals que uneix joves d’entre 18 i 25 anys que tenen en comú la passió per la lectura. Durant cinc caps de setmana van estar tombant el país descobrint projectes i persones que des de diferents àmbits treballen la literatura.

El darrer cap de setmana de setembre van dedicar-lo a la relació literatura-territori, cosa que els va portar a fer parada a casa per conèixer el Centre Quim Soler i el Priorat en Persona. A la festa s’hi va sumar Josep Pedrals, que a part de fer un taller de creació poètica als joves, va omplir juntament amb Nico Roig la plaça del Molar amb l’espectacle El Vi Ver.

Ara Núvol publica la crònica, feta a cinc veus per cinc dels joves participants, dels cinc caps de setmana que va durar el LER. Compartim aquí el tros que parla dels dies al Priorat.

Foto: Javier Sanchez


 

27-29 de setembre. El Priorat i la Ribera d’Ebre. Fira Litterarum, Centre Quim Soler, Josep Pedrals i Nico Roig

Anar de colònies. Recórrer a peu, entre vinyes i la calma del matí, la distància entre dos pobles que es diuen El Lloar i El Molar. I que a tothom li pesi la motxilla per dur-hi el mateix llibre: Els límits del Quim Porta del Pedrals. Fer un taller de poesia amb l’autor, però abans, un arròs junts. I tot dinant i amb el vi al got (recordem que el paisatge són tot vinyes, bancals i margenades) la Roser Vernet del Centre Quim Soler ens descobreix el català que es parla al Priorat, igual que fa amb els escriptors que convida cada tardor, ara ja fa 10 anys, al seu projecte Priorat en Persona. [Quan acabis aquesta crònica, entra a la seva pàgina per llegir què fan i flipar com nosaltres. L’enllaç hi és per alguna raó.] Que forta i que valenta la gent que mou cultura als pobles petits! Com l’Albert Pujol que, com qui no vol la cosa, sopant, ens explica com funciona la Fira Litterarum que dirigeix: un projecte que convida artistes a mesclar la literatura catalana amb qualsevol disciplina de les arts escèniques per pujar-la als escenaris de Móra d’Ebre. Al vespre, abans que el poble s’adormi jugant al “llop” (el millor moment de les colònies sempre havia estat aquest joc i que siguin literàries no implica perdre aquesta tradició), deixar-nos embadalir (entre vins altra vegada) pel tàndem genial i brutal i meravellós Josep Pedrals – Nico Roig amb el seu espectacle Vi-Ver. (Que el poble es digués Molar no és cap casualitat, ba-dum-tss lol). Que l’últim dia ens desenganxin de la zona de confort (el raconet-biblioteca de la casa on hem dormit –som lectors, al cap i a la fi) per portar-nos a fer caiac per l’Ebre, i que remant entre algues, de sobte fer esport es torni ruta històrica. I que l’endemà, el mal de braços i cames es barregi amb el mal de la nostàlgia d’haver viscut la literatura en primera persona entre tanta gent bonica.

(Text de Sasha Pradkhan)

Foto: Javier Sanchez.

 


 

Podeu llegir la crònica sencera a Núvol.

 

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Els comentaris estan tancats.

CRÒNICA DE LA TERTÚLIA VITERÀRIA DE TARDOR


TERTÚLIA VITERÀRIA de tardor

14 de setembre de 2019

IRENE SOLÀ Canto jo i la muntanya balla

 

Carme Bou Sala, cronista

Vam començar la tertúlia amb la tria que la Claustre ens va fer per anar comentant el llibre de la Irene Solà.  Un vi rosat de tons terrosos que harmonitzava perfectament amb el llibre que havíem llegit.  Un Priorat de la partida de la banda de Montsant, de nom Pla dels Àngels, del celler Scala Dei. Un vi premiat -considerat el millor rosat de Catalunya- fent els honors al llibre també premiat. Començàvem bé.

A una mà l’excel·lència d’un vi especial, a l’altra la d’una obra que ens havia anat creixent pàgina rere pàgina tot construint els paràmetres per entendre els diferents punts de vista que configuren la seva història.

El relat ens convida a entrar a un món de fets terribles des d’una perspectiva jocosa. Aquest joc conscient de relativitzar allò que coneixem com a realitat fa que d’entrada tot plegat es pugui entendre d’una manera tràgica –com un cor anunciant mals auguris, però en canvi l’alegria subjacent, les imatges ben dibuixades i la polifonia resultant ens transporten  a un món de faula que entenem com alguna cosa que més enllà de la tragèdia. En aquest llibre la tragèdia queda trencada per l’esperança de canvi.

Tradició, història, anècdotes, faules, veritats, somnis i picades d’ullet cap a nosaltres, lectors immersos en un món que acabem reconeixent ben nostre, com nostres ens acabem fent els bolets, les bruixes, els cabirols…Tots i cadascun d’ells són peces fonamentals. Com les veus que traspassen la noció dels temps i que “guarden a dintre tots els despertars”(p.42).

El fluir general de la vida és el gran personatge del llibre. La vida no s’atura. Els canvis radicals, no són sinó accidents.

Mentre apuntava les notes em semblava que la tertúlia aquell dia era més com un cor de veus anant a la una que no pas una trobada d’amics que van dient la seva. I vaig pensar que entremig de les nostres veus, la de l’Hilari-Irene ens venia a trobar amb la seva noció de poesia. Era la poesia subjacent a tot el llibre que ens convocava i ens feia adonar que és precisament la poesia la que perdura. Tota la resta només pot arribar a ser un punt que es difumina.

Canto jo i la muntanya balla em ve al cap com una simfonia ben trenada: un allegro que ens presenta el lloc i les persones, un adagio amb el seu fil conductor: el trencament personal per la mort, el destí fent de les seves. Un minuet com un segon inici, ple de saviesa, com dient-nos que malgrat tot la vida continua, i un rondó que tanca els quatre moviments tot donant peu a un tornar, a un refer, com dient que malgrat tot, poder explicar i explicar-se dóna sentit a la vida.

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Els comentaris estan tancats.

PRIORAT EN PERSONA A LA PREMSA


Com ja vam avançar a l’última entrada del bloc l’editorial Vibop, capitanejada per Montse Serra, ha publicat aquesta tardor el llibre Priorat en Persona. Diccionari literari d’un paisatge excepcional. Aquesta plaquette forma part de la col·lecció Envinats i és un recull de textos dels vint-i-nou escriptors que durant aquests deu anys han fet possible el projecte.

El llibre va ser presentat en societat per primer cop al Masroig a finals d’octubre (ho podeu veure aquí) però veient l’èxit d’aquesta primera dècada de PeP vam creure que ja era hora de treure’l de la comarca.

El dijous 21 de novembre vam plantar-nos a l’Ateneu Barcelonès per presentar a la premsa el llibre i el projecte. Ho vam fer amb la bona companyia d’una representació d’escriptors, adalils i amics que han passat pel Priorat durant aquests deu anys.

La copa de vi indispensable aquest cop va ser del Celler Rendé Masdéu, de la DO Conca de Barberà, destruït per la riuada de l’Espluga de Francolí de l’octubre d’enguany.

Foto de @passansj

D’aquell matí en van sortir unes quantes notícies. Us les enllacem perquè les torneu a llegir o ho feu per primer cop.

– Diari de Tarragona. Deu anys i un llibre. El vi com a essència editorial.

– Diari Ara. El Priorat ja té el seu ‘diccionari literari’ publicat per Vibop.

– El Nacional. ‘Priorat en Persona’: quan el vi i la literatura es donen la mà.

Vilaweb. De la terra al paper: quan un diccionari és capaç d’explicar un territori. 

– La Vanguardia. L’alfabet del Priorat.

– Surtdecasa. Roser Vernet: “Amb Priorat en persona volíem que la comarca fos matèria literària”.

Uns dies abans, al Ciutat Maragda de Catalunya Ràdio també es va parlar del Priorat en Persona, del CQS, de Vibop… i sobretot de vi i literatura. Si en voleu saber més escolteu el programa El vi en la cultura.

 

Foto: @EulliaBullich

Feta la presentació oficial, comencem a omplir el calendari del 2020 amb presentacions a tots els Països Catalans, a casa dels escriptors que han passat pel PeP… Seguim!

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Els comentaris estan tancats.

Presentació del llibre i de l’exposició PRIORAT en PERSONA al Masroig


Passat el vermar i a punt de començar l’oliva, la tardor continua donant els seus fruits… en aquest cas en forma de llibre.

Priorat en Persona. Diccionari literari d’un paisatge excepcional és una de les novetats d’aquesta tardor de Vibop, el segell editorial que uneix el vi, el paisatge i la cuina amb les arts i els sentits.

Aquesta plaquette, la número 7 de la col·lecció Envinats, és una tria dels textos dels 29 autors que han passat per casa nostra al llarg de la primera dècada de vida del PeP. Sense perdre el format original de diccionari, els textos estan ordenats alfabèticament, i gairebé totes les lletres tenen una entrada.

D’aquesta manera, a part de ser una petita mostra del paisatge literari del Priorat i de l’obra individual i col·lectiva que poc a poc hem anat construït, és també una manera de celebrar els 10 anys del PeP.

 

Tot i que aquesta plaquette arribarà a les llibres el dia 13 de novembre, naltros ens hem avançat i ja hem fet la primera presentació.

Dins dels actes de la Setmana cultural del Masroig, el passat dia 31 d’octubre vam presentar en societat la criatura, compartint taula amb l’editora Montse Serra, l’adalil local Maria Anguera, i la Carme Bou, sòcia del CQS que juntament amb l’Ester Tur ha fet la tria dels textos.

També vam aprofitar l’ocasió per portar al Masroig l’exposició dels 10 anys del Priorat en Persona, que ja havíem fet a Pradell durant el Festival EVA.

 

 

Com sempre, mantenint-nos fidels al nostre caràcter nòmada i itinerant, tornarem a fer el tomb a la comarca per presentar el llibre a tots els pobles dels adalils, però no ens aturarem aquí: també recorrerem de nord a sud i d’est a oest els Països Catalans per visitar els escriptors que ens han acompanyat al llarg d’aquests 10 anys.

De moment, propera parada… Barcelona!

Us anirem informant…

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Els comentaris estan tancats.

Facebook


Twitter