__CRÒNICA DE LA TERTÚLIA VITERÀRIA D’HIVERN__EL PONI ROIG


CRÒNICA VITERÀRIA DEL 17 DE FEBRER DE 2018

JOHN STEINBECK  El poni roig _Traducció de Joaquim Mallafré

Vam començar forts la primera tertúlia de l’any. Per referències  a l’obra, la Claustre ens va portar un brandi Gran Reserva. Com a resultat immediat, les avellanes no paraven de rodolar de les nostres mans a la nostra panxa. Alguns van optar per la segona opció de beguda, a proposta de la Roser. Un vi d’Alella blanc amb el nom ben trobat de “Vermell”.

El poni roig és un llibre amb quatre històries, quatre lliçons morals. Hi veiem passar la mort –tant del poni com de la innocència del protagonista. També la curiositat que comporta tot creixement, la vida que trobem en tot inici I a l’últim conte la vellesa, com esperant tancar el cercle que havíem començat al primer.

El llibre ens va engegar a parlar de coses que havíem viscut. Nosaltres, els tertulians. Vam evocar altres llocs I potser no vam ser prou conscients que mai havíem sortit tant fora del llibre mateix que ens ocupava per parlar de coses més nostres. Ficció I realitat donant-se la mà per partida doble. Dins i fora del llibre.

El llibre destil·lava la seva essència I nosaltres amb ella, corroboràvem les coses que podíem sentir com a pròpies.

No dubto pas que va ser el mateix simbolisme del llibre, el que ens va abocar a anar a buscar els seus significats cap a les profunditats dels nostres records. Les referències històriques I geogràfiques ens ajudaven a entendre millor les vicissituds d’en Jody i el seu pare, en Blly I també, al final, de l’avi. Generacions canviants  d’un món també en muda constant.

Steinbeck és un mestre a l’hora d’ensenyar-nos, de mostrar-nos aquest món. El lector es fa no només receptor d’una història, sinó també més receptiu amb allò que es va creant a mida que el llibre avança. Les imatges-paraules són fàcilment imaginades I l’experiència acaba essent de mena espiritual.

Ras I curt, El poni roig és un d’aquells llibres que et fa créixer com a ésser humà. Un llibre-mirall. Un reconeixement de l’altre com a res més que un jo que va viure temps enllà, a l’oest d’un país que s’havia acabat.

Carme Bou Sala

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Els comentaris estan tancats.

__CRÒNICA DE LA TERTÚLIA VITERÀRIA__ SORTIR A ROBAR CAVALLS__PER PETTERSON


A punt de començar la primera tertúlia viterària del 2018… us fem a mans la crònica de la darrera del 2017

CRÒNICA VITERÀRIA d’hivern

Sortir a robar cavalls   de Per Petterson

Traducció de Carolina Moreno

 

Llibre que ens arribava del fred més fred per la tertúlia d’hivern al CQS. Per escalfar-nos, res millor que un vi calent típic de les contrades nòrdiques. Un vi que fa imaginar els freds glaciars, les gelades inhòspites i –evidentment– ens diu com de bé s’hi està, a casa.

Poques vegades hem tingut la sensació de divisió de pensament tan contundent a la tertúlia. Gairebé com si haguéssim llegit dos llibres diferents. Hi havia qui pensava que el llibre no tenia acció, que no era prou rodó i que la història s’acabava difuminant. El trobaven un llibre amb un contrapunt de relacions massa diluït i amb un potencial perdut entremig del fred dels boscos nòrdics.

D’altres, en canvi, vam quedar atrapats en la seva història. Vam celebrar que el llibre ens fes una immersió a un temps circular. L’ahir retrobat i entès en temps present, els clarobscurs de la vida adolescent implantats a l’ADN de la persona adulta, com dient-nos que cada etapa vital fa una nova pell, endurint el cos, però no pas del tot.

És a cops de petites escletxes que el lector arriba a entendre les peces del mosaic que configura la vida de Trond T. Així, l’escena amb la filla, posant en evidència la no comunicació al llarg dels anys, l’esforç terrible que implica obrir-se a l’altre. O el retrobament amb l’amic mig convertit en germà, que respon –sense  respostes– al munt d’interrogants que han anat fent capa a la vida del protagonista.

El llibre ens mostra la vida solitària d’un home que s’ha auto-exiliat, com dient-se a si mateix que a certes edats –62 anys– ja no calen novetats. L’emoció, així, queda tancada en el més profund d’un jo que no sap expressar els sentiments, però que els pateix com el qui més, començant per la incomprensió de l’actitud del seu amic adolescent, continuant amb la incapacitat de sobreposar-se a la relació estroncada amb el pare… I acabant amb la voluntat de no preguntar mai res per mor de no entrar a trepitjar els límits de l’altre.

Sortir a robar cavalls és un llibre poètic i poc estrident. Un llibre que –de puntetes– passa per temes que ens toquen com a persones sensibles que som. Un llibre-onada que va i torna, com un record que de lluny et crida, t’atures i dius: passem pàgina. I la deixes enrere, com tantes altres que vindran, configurant el teu propi llibre.

Carme Bou Sala

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Els comentaris estan tancats.

Priorat_en_Persona fa deu anys: a la tardor cloem la 5a edició


La tardor passada vam fer la primera part de la cinquena edició de les trobades d’escriptors “Priorat en Persona” (PeP) que des de fa deu anys duen al Priorat escriptors d’arreu per tal que la gent de la comarca, els adalils, els mostrin i facin viure el seu Priorat personal i que a partir d’aquí sorgeixin textos que conformen una mena de diccionari literari del Priorat.

Això és un resum molt resumit que no explica pas del tot allò, què passa durant les trobades, ni que sorgeix a partir d’elles ni els combois diversos que s’enceten o s’encetaran.

En aquesta edició, per exemple, el primer dia en van acompanyar estudiants del grau de Literatura contemporània de la URV, com a convidats silents, van seguir la ruta que els adalils (Lluís Porqueres, d’Escaladei i Júlia Viejobueno de la Figuera) van proposar-nos i n’han fet una petita crònica que podeu veure AQUÍ

A la Pietat, damunt d’Escaladei

Els escriptors que van vindre en aquesta cinquena edició i que enguany tornaran per cloure-la a escoles, instituts i als altres actes que farem són, com sempre, tres dones i tres homes d’arreu dels PPCC que escriuen prosa, poesia, de gèneres diferents, estils personals i edats i experiències diverses. Entre ells es poden conèixer o no, i el Priorat els pot ser un territori sabut, desconegut o ni una cosa ni l’altra. A partir d’ara, serà alguna cosa més del que era. I aquest és un dels objectius del PeP.

La colla escriptora de la 5 ediciò:

Al Coll del Solans, els escriptors a la descoberta del Priorat… Esperança Camps, Antoni Munné-Jordà, Elisenda Roca, Anna Ballbona, Martí Domínguez i Raül Garrigasait

El segon dia, dos cronistes ja veteranes d’aquestes trobades, les sòcies Ester Tur i Carme Bou, van escriure també la seua vivència de fer d’acompanyants d’escriptors i adalils (Jonàs Macip de Porrera i Maria Anguera del Masroig), que us posarem al proper post.

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Els comentaris estan tancats.

l’agenda d’aquesta primavera… molta poesia !


COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Els comentaris estan tancats.

__#10ANYSCQS…………. RUTA QUIM SOLER A BARCELONA (22-10-16)


Ja fa 10 anys que existim com a Centre Quim Soler, la literatura i el vi 10 anys fent combois de mena diversa, sense gaires idees preestablertes ni cap idea preconcebuda. Una mica a salt de mata, si voleu, una mica a estropades i a cops d’idees i dèries que apareixen de maneres molt diverses i sovint fortuïtes.

Ens encanta jugar amb atzars que tiren per terra regles i normes i fan créixer complicitats i herbes de tota mena.

I ho celebrem, des de fa mesos que ho celebrem, i també ho farem a BCN (el Quim era barceloní!)!

aquí teniu la ruta, i la traca final, oberta a tothom que vulgui fer una copa de vi amb naltros, per conjurar-nos a seguir fent combois i conreant atzars i males herbes!

 

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Els comentaris estan tancats.

PRIORAT EN PERSONA__ LA TORNADA DEL 14 AL 16 D’OCTUBRE


 

Priorat en Persona va construint, any rere any, un espai de trobada per fer conèixer, a través de la seua gent un territori,el nostre, massa invisible en l’imaginari literari català.

Per vuitè any consecutiu, escriptors d’arreu dels Països Catalans ens visiten, enguany tornen els sis que van venir el 2015 (Maria Cabrera Josefa Contijoch, Jaume Copons, Ramon Erra, Teresa Pascual i Pau Vadell) convidats per participar en la 4a edició de les trobades d’escriptors PRIORAT EN PERSONA.

 

Enguany fem la tornada. Els autors vénen per presentar l’obra feta, conjuntament amb les persones que els van fer d’amfitriones (els adalils: Mireia Artís, Joan Vaqué, Carme Perelló i Albert Sabaté).

Tots els textos i imatges podreu trobar-los al web del projecte, el diccionari literari del Priorat.

www.prioratenpersona.cat

PROGRAMA

Divendres, dia 14

11.00-13.00 IES Priorat de Falset: activitat dels escriptors amb els alumnes d’ESO i de Batxillerat.

I a l’escola de Capçanes amb els alumnes de tota la ZER Les Vinyes

 Dissabte, dia 15

19.00 Marçà, casal: acte públic de presentació del web i el vídeo de la trobada.

20.15 Plaça de les Arenes:

Espectacle: LLULA

Laura Garí, veu,

Lluís Capdevila, piano

 Al final hi haurà una copa de vi  per als assistents.

*****

Organitza:

Centre Quim Soler, la literatura i el vi

 Amb el suport de:

Institució de les lletres Catalanes

Fundació Privada Mútua Catalana

Institut Ramon Muntaner

 

I la col·laboració de:

Biblioteca Estrem i Fa de Falset

Ca la Càndia

La Masrojana

Ràdio Falset

 

Ajuntaments:

Marçà, Capçanes, els Guiamets, La Serra d’Almos i Falset

IES Priorat, de Falset

ZER Les Vinyes

 

Cellers:

Amics de Gobe, DOM

Vendrell Rived, DOM

Vermunver, DOM

Cooperativa Marçà-Falset DOM

Celler del Masroig DOM

 

www.centrequimsoler.cat

www.prioratenpersona.cat

@centrequimsoler

c/ de la Font s/n el MOLAR

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Els comentaris estan tancats.

Facebook


Twitter