casi un segle de dignitat: NEUS CATALÀ, Un cel de plom….


Us posem un article excrit fa 7 anys. Que segueix sent actual.

Demà a al Biblioreca estrem i Fa, donarem les gràcies a Neus Català per haver mantingut la integritat més enllà de tots els horrors.

EL PUNT 26-4-2005

Un clam de mort, un cant de vida

 

memòria històrica

ROSER VERNET.

Torno del camp de concentració alemany de Ravensbrück,  hem anat a acompanyar la Neus Català, darrera supervivent catalana del més d’un centenar de milers de dones de tot Europa que passaren per aquest infern.
És un viatge al cor de l’horror nazi que ens mostra fins a on els humans som capaços de denigrar-nos: per acció i per omissió. En un entorn idíl·lic, enmig d’una natura amable en aquesta primavera encara incipient, costa d’entendre que puguin compartir un mateix espai realitats tan oposades. Però la visita al camp ho fa evident, evident fins a l’extrem de fer mal a escassos metres del mur del recinte del camp, les quatre cases on vivien els alts comandaments, model de casa confortable i estèticament reeixida, en són un exemple. Però aquesta evidència no necessàriament et serveixi per entendre-ho.
Com tampoc no podem arribar a copsar la magnitud de l’horror, malgrat els testimonis de supervivents com la Neus, que ens mostra el llac del qual extreien fang i en el qual jauen les cendres dels forns crematoris, davant per davant del poble ignorant. Que ens explica com feien arrossegar a dones famèliques un corró de granit de més de mitja tona de pes, amunt i avall, sense cap altre objectiu que el càstig estèril. Que, amb veu trencada, ens parla de la companya cremada viva en aquell recinte amb tres forns i unes finestres de vidre que reflecteixen el campanar del pobre veí, ignorant.
Només qui ho ha viscut, i ha sobreviscut, pot saber de l’abast del dolor i del patiment, lligat de manera indestriable a l’abast de la crueltat i la indignitat. Ens ho deia la presidenta del Comitè Internacional de Ravensbrück, Anette Chalut: Com podem fer sentir als visitants la magnitud de tot el que en aquest espai es va viure? Com podem transmetre tot el patiment i la mort en vida? Cal mantenir els espais de la memòria perquè mai no s’oblidi aquest horror.
De tantes imatges, però, avui em quedaré amb la de la Neus retrobant-se amb la Titin i la Blache dissabte al matí. Les tres rient com noietes que recorden les seues aventures a l’escola. Les trapelleries que feien, que no eren res més que actes de sabotatge en tota regla a l’exercit alemany (posaven polls i mosques dins dels cartutxos, o dissenyaven pantalons militars amb tres camals…). Reien recordant-ho. I, davant la meua estupefacció, van afirmar, entre rialleres i serioses, que va ser precisament aquesta capacitat de riure el que les havia mantingut vives. I, diumenge, la imatge de la Neus amb una exdeportada holandesa, cantant, cadascú en la seua llengua, aquell cant que té per tornada «exèrcit popular, endavant»!
Perquè necessitem pensar que hem sobreviscut, encara que, com també va dir algú, els camps de concentració i l’horror que representen continuïn vius en el seu esperit més indigne. I la llista seria llarga, però citem, només, Txetxènia… Hem de mirar al passat per conèixer què i com va passar i aprendre de l’exemple de víctimes i supervivents. Però és en el present que cal actuar fermament.
Si no, de què ens serviria plantejar-nos de fer reviure uns escenaris que mai no haurien d’haver existit, perquè mai més no tornin a existir?

 

 

 

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Els comentaris estan tancats.

UN CEL DE PLOM – NEUS CATALÀ – presentació dissabte 24 a la biblioteca Estrem i Fa


Per primera vegada, l’extraordinària vida de Neus Català, explicada per ella mateixa i reviscuda a través d’una ambiciosa novel•la de memòries magistralment construïda per Carme Martí. La infància a pagès a Els Guiamets, un petit poble del Priorat. La joventut interrompuda per la Guerra Civil i la ràpida presa de consciència social. Barcelona, Premià de Mar i, finalment, la retirada a peu per la frontera fins arribar al sud de França. La resistència, els maquis i el primer gran amor. Passió i rebel·lió, fins al dia que els SS truquen a la porta. Presó. Un llarg viatge de tren fins Ravensbruck, Hollschein … i el començament de l’infern.

Ens plau  convidar-vos a l’acte de presentació del llibre Un cel de plom de Carme Martí sobre la vida de Neus Català.

Amb aquest acte, volem retre homenatge a la vida d’aquesta prioratina que ha sabut mantenir la dignitat al llarg de la seua vida.

Ho farem a la Biblioteca Estrem i Fa de Falset, dissabte 24 a les 12 del migdia.

Presentarà l’acte Montserrat Giné, presidenta de l’Associació de víctimes del franquisme de Tarragona.

Hi intervindran:  Jonàs Macip, conseller de cultura; Carme Martí i Neus Català

 Col·laboren: Consell Comarcal del Priorat; Celler dels Guiamets; Amsterdam Llibres

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Els comentaris estan tancats.

crònica de la tornada de SARA BAILAC


Piorat en Persona és la proposta singular del Centre Quim Soler, la literatura i el vi per mostrar la comarca a un grup d’escriptors que posteriorment contribuïm a fer créixer un peculiar diccionari. El primer contacte amb el Priorat no pot ser més intens, quatre dies de voltar-lo guiats per quatre adalils. Aquestes persones que l’any passat ens descobriren la comarca tenen perfils diferents -des d’una ermitana, a un agricultor ecològic passant per un escultor i una pagesa-, que ens mostraren un punt en comú: el seu Priorat. Lluny de compartir les característiques d’un guia turístic, els adalils ens obriren les portes de la seva terra, però també de la seva vida. I a banda dels rigors dels itineraris per a turistes també hi hagué espais per reflexionar sobre el passat, el present i el futur de la comarca, però també sobre les decisions i les reflexions que dibuixen els contorns de la vida.

Després de la immersió a la terra del vi, els escriptors que participàvem de l’experiència vam contribuir al diccionari del Priorat en Persona, una experiència personal però col·lectiva, íntima però oberta. I enguany hem tornat a passar comptes amb la comarca. Entre les activitats de la tornada, s’han fet actes de presentació de les noves entrades que ja formen part d’aquest diccionari col·laboratiu que al més pur estil wiki va configurant el paisatge literari d’aquesta comarca. Completen el programa d’actes la visita dels escriptors a l’institut i a les escoles, la lectura de textos a la biblioteca i la cloenda de la segona edició del projecte.

Però si l’experiència del Priorat en Persona dista de ser un passeig turístic també l’experiència als centres educatius sembla lluny de les habituals trobades entre alumnat i escriptors. D’una banda, perquè els nois i les noies han treballat els textos del Diccionari del Priorat escrits per aquests autors. Això vol dir que allò que han llegit prèviament a la trobada els ha interpel·lat directament perquè els parla d’allò que senten més proper i seu: el lloc on viuen. D’altra banda, perquè l’apropiació que ells i elles fan del tema els porta a recrear els textos dels escriptors –confrontar-los, fins i tot- amb nous textos, amb dibuixos i amb un llistat ben extens de preguntes. Als seus textos destaquen allò que els fa sentir orgullosos de ser d’on són: el cel estrellat a la nit, el pa amb vi i sucre, les carreteres amb corbes, els fruits de la terra.

I és en aquest punt on és fa tangible el sentit del projecte: quan els prioratins se’ls fan seu. És també en aquest punt quan els joves proposen nous indrets que els escriptors nouvinguts haurien de conèixer a la comarca (“si jo fos adalil”, diuen). Al mateix temps, l’experiència de la lectura del diccionari els deixa visiblement fascinats per les persones i els paisatges que els escriptors vam tenir l’oportunitat de conèixer. Els alumnes de l’institut ens diuen que volen voltar el seu Priorat per redescobrir-lo. Bingo.

L’acte a la biblioteca de Falset i la cloenda a Els Guiamets són també una rendició de comptes amb els prioratins que escolten els textos i els llegeixen. Persones que es converteixen en còmplices de l’experiència, que s’acosten a tafanejar com es veuen des dels ulls d’un altre i es sorprenen d’allò que els forans s’han aturat a apreciar. Diuen que lo mig del món és en aquesta comarca de gent perseverant, de vi, i sembla que no és gaire lluny de la realitat perquè aquest particular diccionari conté paraules que desperten i que volen reclamar un lloc al mapa.

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Els comentaris estan tancats.

PROGRAMA DE LA TORNADA DE _PRIORAT EN PERSONA_ 2012


D’aquí a 5 dies escassos farem la tornada de la segona edició de les trobades d’escriptors al Priorat.

Tornaran Sara Bailac, Manuel Baixauli, Estrella Ramon, Teresa Roig i Toni Sala.

Ja tenim el programa a punt. Ens fa il·lusió que enguany afegim les escoles a les activitats i que anirem a un altre poble a fer l’acte de cloenda.

Tothom prepara la part que li toca, llegint, assajnat, preparant la pasta de les coques, les caixes de vi,  o fent llistes de què cal i què falta.

Us adjuntem el programa i el cartell de l’acte de cloenda. I us hi esperem, a la Bibloteca Estrem i Fa el divendres i als Guiamets el dissabte. Xalareu!!

 

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Els comentaris estan tancats.

la tornada de _PRIORAT EN PERSONA_ 2011-2012


D’aquí a 15 dies tornen els escriptors de la segona edició de PRIORAT EN PERSONA.

A L’INSTITU PRIORAT, alumnes i professors ja treballen els textos dels autors i són els primers a poder veure les imatges de la trobada de l’any passat…

A les escoles de la ZER Aglà (el Molar, Gratallops, la Vilella Baixa i la Vilella Alta) també llegeixen textos, fa exercicis i esperen amb candeletes l’arribada amb conte inclòs…

A la Biblioteca, l’hora del conte del dia 19 serà especial…

I els adalils tornen a trobar-se per preparar la retrobada amb aquells cinc lletraferits que s’han passat els mesos d’enguany posant en el paper el que va sorgir de la seua estada al Priorat, al Priorat que ells els van mostrar i fer viure.

Aviat us posarem el programa sencer. Apunteu-vos el dissabte dia 20 a les 19.30 als Guiamets, que farem la presentació, lectura del textos dels autors i música i …

 

 

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Els comentaris estan tancats.

FESTA D’ANIVERSARI DE PERE CALDERS: UN ÈXIT


CARME PLA ens va fer reviure la riquesa de la llengua de PERE CALDERS.

Va saber posar-hi el to adequat, la gestualitat justa i amb ingredients i objectes precisos i ben triats ens va fer passar una hora curta que se’ns va fer deliciosa.

Els vins del celler Capafons-Ossó, un de cada DO; primer Vessants de la DO Montsant i encabat SirSell de la DOQ Priorat, va ser el complement ideal per recrear històries que de tan reals no ho semblen.

Algú que no coneixia Calders va sortir amb la llista dels llibres que podia llegir, i als altres, els que ja el sabíem ens tornà el cuquet de rellegir-lo.

Què més voleu? Què més es pot demanar!

Gràcies a la Carme i a la gent de la Serra d’Almos!!

 

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Els comentaris estan tancats.

Facebook


Twitter