INCERTA GLÒRIA divendres, 27/7/12 tertúlia a Falset


{text llegit per Joan Anguera, SALES:SIURANA}

[pàgina 39, parla Soleràs…]

Es veu que… es veu que, decididament, no has provat res. ¡I hi ha tantes coses dignes de provar-se! Per exemple, ajeure’s damunt l’herba, si pot ser a la canícula, al capaltard; quan l’herba, escalfada de tot el dia, exhala aquell perfum aspre com d’aixella de pagesa jove. Ajeure’s de cara al cel un capaltard de primeries d’agost, quan Scorpio arrossega per l’horitzó la seva interminable cua –la veu de baix anava prenent una vibració oratòria- ¡Scorpio! És la meva constel·lació predilecta, t’ho dic en confiança: aquella cua que es redreça, plena de verí, damunt l’univers… Als homes els falta això, una cua com la de Scorpio, capaç d’injectar verí a l’univers sencer. No em miris amb aquesta cara; saps que tinc raó i que la possessió d’una tal cua seria una legítima satisfacció per a tota la família. Em refereixo a la família humana. Ja que no ho tenim, ens queda el recurs d’ajeure’ns de cara al cel i aleshores… ¡Verticalment i amb tota la fúria! Però et torna; et torna al mig de la cara. Newton diria que això passa en virtut de la llei de la gravetat; allà ell amb les seves manies, si no hi sabia veure altra cosa, si no sabia comprendre. Comprendre és això: rebre, sense parpellejar, entre els dos ulls la pròpia escopinada, l’impotent gargall; sentir tota la freda ràbia de la nostra immensa impotència.

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Els comentaris estan tancats.

SALES : SIURANA, imatges, veus i músiques


Ahir, més d’un centenar de persones vam pujar a Siurana per recordar i fer reviure les paraules i el record de Joan Sales. Us anirem posant algunes imatges de l’acte, del vídeo que hi vam estrenar i dels textos que hi vam llegir.

Us deixem  aquí només una imatge, borrosa, d’una església plena de gom a gom, mentre les campanes tocaven per donar inici a l’acte SALES :SIURANA.

Un acte que arrencà amb les paraules de Núria Folch:

‘Siurana la vam descobrir des del coll d’Arbolí, venint d’Arbolí, tornant d’una llarga excursió, cap al tard, i en el coll va aparèixer Siurana, il·luminada per un cel daurat, semblava de somni, una meravella, i vam arribar a Siurana ja enamorats de Siurana.’

Tan Joan Sales , que va morir l’any 1983, com Núria Folch, que ho feu el 2010, reposen al cementiri de Siurana, de cara al coll per on van arribar-hi un dia.

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Els comentaris estan tancats.

SALES:SIURANA 7 de juliol 2012 – 8 del vespre


“LA PITJOR COLLITA ÉS LA QUE NO S’HA SEMBRAT. El pitjor pecat que podríem cometre contra els nostres ideals és considerar-los ja definitivament triomfants i en conseqüència no fer res.”


Per això, també, recordem i volem fer present SALES a SIURANA

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Els comentaris estan tancats.

PROGRAMA SALES:SIURANA 7 de juliol de 2012


COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Els comentaris estan tancats.

SALES-SIURANA–SALES-SIURANA–SALES-SIURANA–SALES-SIURANA


L’any 1948, Joan Sales i Núria Folch arriben a Siurana.

Com diu Núria Folch, en una entrevista:Siurana la vam descobrir des del coll d’Arbolí, venint d’Arbolí, tornant d’una llarga excursió, cap al tard, i en el coll va aparèixer Siurana, il·luminada per un cel daurat, semblava de somni, una meravella, i vam arribar a Siurana ja enamorats de Siurana.

Joan Sales mor l’any 1983 i Núria Folch el 2010, els dos reposen al cementiri de Siurana, de cara al coll per on van arribar-hi un dia.

Enguany, al Priorat, amb l’excusa, innecessària per altra banda, del centenari del naixement de l’autor i editor, hem volgut recordar-lo. I ho farem, com no podia ser d’una altra manera, a SIURANA, el dissabte 7 de juliol, cap al tard, amb un cel que esperem daurat.

Hem volgut recollir, en un petit document audiovisual, alguns testimonis de gent de Siurana que els va conèixer i tractar durant els anys que hi van fer llargues estades. I davant de l’església, a tocat del fossar, gent del Priorat i gent de fora, llegirem textos seus, que ens permetran fer un tast de l’obra de Sales i de la seua manera d’entendre el món, el proper i el llunyà. La música no hi faltarà. I per acabar, us oferirem una copa de vi del Priorat,  del Centre Quim Soler.

Durant el mes de juliol, el vídeo i l’exposició “Escriure en temps difícils” cedida per la Institució de les Lletres Catalanes, es podrà veure a Siurana, Pradell, els Guiamets i Falset, on, el darrer divendres, dia 27, organitzada conjuntament per la Biblioteca Estrem i Fa de Falset i el Centre Quim Soler, es farà una tertúlia oberta a tothom sobre “Incerta glòria”, presentada per Maria Bohigas, néta de Joan Sales i Núria Folch i directora de Club editor.

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Els comentaris estan tancats.

Ja hem deixat les bótes del celler a vessar de poesia…


No patiu pas, no, que el vi que dorm, o bé ho fa veure, en aquelles bótes amuntegades fins al sostre de revoltons, no sortirà pas destorbat…

Com pel que es veu algú temia en saber que desembarcaven al celler poetes esverats que podien pertorbar el silenci dels tanins.

N0, no patigueu pas, juraríem, juraríem que les paraules que divendres van passejar-se per la sala de bótes del celler, fetes proclames, romanços, cançons, sonets i estramps diversos, s’han esmunyit entre dogues i càrcols i a hores d’ara ja fermenten ben rimades amb granatxes i carinyenes.

Ja ho sentirem a dir, ja …Lo vi que en sortirà!!

Brindem a la salut de la colla que ens va regalar aquest tan preuat cupatge!!

GRÀCIES!!

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Els comentaris estan tancats.

Facebook


Twitter