DSC00340

Ja hem deixat les bótes del celler a vessar de poesia…


No patiu pas, no, que el vi que dorm, o bé ho fa veure, en aquelles bótes amuntegades fins al sostre de revoltons, no sortirà pas destorbat…

Com pel que es veu algú temia en saber que desembarcaven al celler poetes esverats que podien pertorbar el silenci dels tanins.

N0, no patigueu pas, juraríem, juraríem que les paraules que divendres van passejar-se per la sala de bótes del celler, fetes proclames, romanços, cançons, sonets i estramps diversos, s’han esmunyit entre dogues i càrcols i a hores d’ara ja fermenten ben rimades amb granatxes i carinyenes.

Ja ho sentirem a dir, ja …Lo vi que en sortirà!!

Brindem a la salut de la colla que ens va regalar aquest tan preuat cupatge!!

GRÀCIES!!

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

poetes al juny

DEMÀ DESEMBARQUEN LA COLLA …


Us recordem que divendres, vigília de revetlla, us proposem un programa doble, o triple, al Celler de Falset, entre bótes, copes, perdius, perdiganes, romanços i saxos.

Si us els trobeu pel carrer… són elles i ells.

Si els seguiu, anireu lluny…. Això, sí­, ‘nar tirant

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

GRÀCIES EMILI!


Emili Teixidor va ser un dels participants al projecte Les cares del vi.

Aquí teniu el text seu i una foto de la visita dels escriptors participants, el desembre del 2009

EL VI FA SANG   / Emili Teixidor

 

 

La carn fa carn i el vi fa sang.

Al meu poble, de petit, havia sentit aquesta dita moltes vegades. Que la carn feia carn ho vaig entendre al seu moment i amb les dificultats de l’època, però que el vi feia sang ho vaig copsar de seguida potser pel color de sang del vi i perquè sentia com em corria per les venes quan en bebia, per poc que fos. En bevíem en got i en porró, i la quantitat i qualitat del vi eren signes evidents de la importància de la festa. Més vi, més festa. Més vi, més alegria. Més vi, més vida.

I després vaig conèixer les terres del vi. La força i la virtut de la terra que porta el vi perquè el xucla de la terra i es nodreix del paisatge que l’envolta. A la copa de vi sembla reflectir-s’hi tot el paisatge que ha envoltat les vinyes, tots els pujols i muntanyes i camps i núvols i sols i llunes que han acompanyat la seva criança.

I més endavant, ara com si diguéssim, les cares del vi. Aquests homes i dones que en la imatge que en tenia de nano, trepitjaven i premsaven els raïms i en treien el suc que era el vi, la sang de la terra. La cara del treballadors tèxtils de les fàbriques de la meva in- fantesa eren les mans, tenien la cara clavada a les mans. Les cares del vi hi porten gra- vats els peus i les mans i la mirada amb què amoroseixen els ceps i la collita i les cubes i els trulls i… Tot els queda gravat a la cara.

Són cares apretades d’experiència i de tasts. De bon vi. De bona raça. De bona criança. Mireu aquestes cares: són la bondat i l’acolliment i la saviesa de la terra. I el perfum i l’ànima del vi.

Aquestes cares són els mapes del vi, els dies del vi,  els camps del vi, els camins del vi, les bancades del vi, la collita del vi, la feinada del vi… l’amor al vi. Aquestes cares són

la presència del vi, les embaixades del vi, les veus del vi, els ulls del vi, el somriure del vi…la vida del vi.

Des d’ara, en aixecar una copa de vi, serà com retre un homenatge a aquestes cares que ens acompanyen encara que siguin lluny. No són cares del tot desconegudes perquè quan alcem la copa i mirem lluny, a l’infinit, per expressar un desig o celebrar una ale-gria, hi poden endevinar els trets i la força dels homes i les dones que han fet el vi, l’han agombolat i amanyagat com si fos el seu fill. És la seva obra. Alço la copa per ells, per les cares del vi, i per dir-los de tot cor Gràcies!

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

poetes roig

ROMANÇOS, POEMES, MÚSICA, VI I


La setmana que ve, el divendres dia 22, ens avancem a la revetlla i us convidem a celebrar el solstici, el dia cap-i-cua, la florida dels olivers i les alzines, o el que a cadascú li faci el pes i li vingui de gust.

Ens visiten lo PEDRALS i el seu Romanço d’Anna Tirant i un grup SELECTE  de poetes

emprenyats, que van participar en el recull Ningú no ens representa, publicat per a donar

suport al moviment dels indignats: BLANCA LLUM VIDALMARTÍ SALESNÚRIA

MARTÍNEZ VERNISANDREU SUBIRATS. I el BORIS PORTER, que hi posarà la

música… (tot això per començar)

Lo Celler Falset Marçà, posarà el vi i la resta entre tothom que s’hi vulgui apuntar.

I recordeu… AL JUNY, LA FALÇ AL PUNY! (que ja comença a ser hora…)

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

poboleda

l’acte a POBOLEDA, poesia a ritme de rap…


Sota un bell xim-xim

camina xau-xau,

ell va fent xip-xap

i el seu gos bub-bub

….

Un acte rodó, organitzat pels socis de Poboleda i l’associació l’Aubi, amb les complicitats necessàries dels cellers i el poble. Bon vi i bona gent. Què més volem?

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

CLOC

BARRABUM, BARRABAM, BIM-BOM-BAM….


CLOC!

“Aquest Cloc! no clou res, sinó que obre noves vies per a la literatura potencial en la nostra llengua.

“…L’enginy és interclassista. No cal tenir grans coneixements per solaçar-s’hi. N’hi ha prou a saber mirar les paraules de reüll, amb els ulls de qui veu el món per primera vegada. Cada vegada. L’exercici sempre paga la pena, perquè els secrets de l’enginy no són tan gratuïts com semblen.”
Màrius Serra

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Facebook


Twitter