BARRABUM, BARRABAM, BIM-BOM-BAM….


CLOC!

“Aquest Cloc! no clou res, sinó que obre noves vies per a la literatura potencial en la nostra llengua.

“…L’enginy és interclassista. No cal tenir grans coneixements per solaçar-s’hi. N’hi ha prou a saber mirar les paraules de reüll, amb els ulls de qui veu el món per primera vegada. Cada vegada. L’exercici sempre paga la pena, perquè els secrets de l’enginy no són tan gratuïts com semblen.”
Màrius Serra

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

agenda CQS mes de juny i avançament juliol…


COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

CRÒNICA DE LA DARRERA TERTÚLIA VITERÀRIA (D’HIVERN)


SHAUN TAN   Emigrantes

Sense paraules, sense lletres: incertesa.

I el silenci creix.

Com en una sessió de màgia, on d’un barret de copa van sortint coses plenes de significats diversos -bestioles i bestiasses incloses-, la novel·la gràfica del Shaun Tan ens fa entrar en un món de pel·lícula antiga. El color sèpia ens prepara per fer un viatge a un temps llunyà. Pinzellades de l’Amèrica d’Elia Kazan, Ellis Island i les llargues cues d’entrada al país del gran somni, però sempre acompanyades d’altres imatges molt més surrealistes que ens preparen per  fer (d’una manera molt quimsoleriana) una mena de gran salt a l’inrevés de cadascun de nosaltres. Després, des d’aquest món irreal però tan nostre, veiem passar un bon grapat d’experiències humanes universals que portem cosides a l’ànima: l’arribada al país estranger, la llengua inintel·ligible, el fet d’haver de buscar una nova feina…

El títol original,  L’Arribada i el títol de la traducció francesa, El viatge dels pares ens fan pensar de seguida en allò que implica un canvi, un deixar enrere les coses conegudes i entrar a un món nou, estrany. La figura de l’Altre -aquest ésser que ens fa més aviat por però a qui allarguem la mà- apareix com imatge reflectida i que reflecteix. Tots tenim una història per explicar, més o menys tendra. Més o menys dura. I l’Altre es converteix en Jo.

El resultat és impactant. Les imatges, pàgina rere pàgina, ens fan crear interpretacions lliures, segons les vivències de cadascú. Els dibuixos parlen.

El salt ja no és cap endins, és cap enfora. I la història explicada serà explicada. De pares a fills, d’amics a amics. És com fer un cop de cap, un dir “ara ho entenc”. Voleu que us ho expliqui?

L’Eulàlia Sariola també ens ho explicava al seu El món per un forat el dia abans a la presentació del seu llibre a la biblioteca de Falset. Casualitats o coincidències, unes i altres imatges, les impreses i les que no, s’anaven donant la mà. I és que mirant per un forat -és a dir, amb ganes de reconèixer- les imatges se’t fan amigues. El silenci parla i la incertesa queda arraconada.

Segur que el vi hi té alguna cosa a veure. El Chateau Kefraya, un vi d’esperit libanès de la vall de Bekaa, ens posa en boca notes multicolors. I nosaltres posem música a tantes imatges. Uns, Moustaki, d’altres a ritme d’havaneres o surant amb en Greg Trooper; i mars i rius ens porten a un món aquós molt apropiat per fer una immersió allà on els pensaments es tornen de colors pastel.

Impressionant realment, Fabiola, el segon moviment de la simfonia de les lamentacions d’Henryk Górecki. Mare, no ploris, no…dóna’m sempre suport”.

I així, prenent, reprenent els fils de la memòria, poder continuar.

CARME BOU, cronista

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

IN VINO VERITAS


Fèlix Rabal i Queixalós, llicenciat en Filosofia i Ciències de l’Educació i és professor i membre de la Societat de Filosofia Pràctica , filial de l’Institut d’Estudis Catalans

La xerrada  fa un recorregut per la història de la filosofia que es basa en la influència que han tingut dos banquets inicials, El Sant Sopar , del Nou Testament i el Banquet de Plató, tots dos fites importants en la nostra cultura.

La transcendència d’aquests relats la veurem en el recorregut que travessa obres filosòfiques d’autors cabdals: Sèneca, Erasme de Rotterdam i Kierkegaard;  I obres de creació literària, Karen Blixen autora del “El festí de Babette” i del cinema dels darrers anys amb dues pel·lícules, “Els amics de Peter”, “Denisse te llama”.

I totes aquestes històries succeiran a la flama del vi. Mentre els assistents, a la sala de bótes del celler modernista de la capital prioratina, feta sala d’art per a la celebració, degustem un vi a l’alçada, del Celler Falset Marçà, que amb els seus 100 anys d’història, presenta també un recorregut que respon a una filosofia ben arrelada i que és ple de saber fer.

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Mitjans de comunicació alternatius


El Centre Quim Soler hem participat en el projecte de micromecenatge de l’Anuari editat per Media.cat per fer visibles aquells silencis, mai casuals, que la majoria dels mitjans de comunicació no comuniquen.

Per tal de fer la presentació d’aquest Anuari, conjuntament amb l’Assemblea de Joves del Priorat, us convidem a làcte que farem per presentar altres projectes que també malden per fer arribar la informció que massa sovint no interessa…

– Periòdic Popular dels Països Catalans L’ACCENT –  http://www.laccent.cat/
– Setmanari crític La Directa –  http://www.setmanaridirecta.info/
– El portal dels moviments socials del Camp Pobleviu.cat http://pobleviu.cat/

Ens trobarem al Casal Popular Carrasclet per informar-nos, debatre i fer una copa de vi del Centre.

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

el vi i … el “manga”


(article que havia de sortir al darrer número de la  revista Cupatges)

Manga i vi: Les Gouttes de Dieu (Kami no Shizuku)

Tothom sap que hi ha molts llibres i tractats sobre viticultura i enologia. També el món de la ficció ha trobat la inspiració en terroirs, vins, enòlegs i vinyes. El gènere negre té, per exemple, Jean-Pierre Alaux i el seu detectiu sibarita Benjamín Cooker, mentre que pel·lícules com Entre Copas, Un buen año i Sangre y vino, entre altres, també tenen el món del vi com a leitmotiv… Fa anys que això passa, tot i que allò que pugui sobtar-nos més és que fins i tot el còmic manga hagi convertit el vi en un fenòmen de masses en països com Corea o el Japó.

És el cas de Les Gouttes de Dieu (Glénat, 2004), una obra on hi descobrim una història on es barreja el vi i el manga, de la mà del prestigiós autor japonés de manga Tadashi Agi, i el dibuixant Shu Okimoto.

Aquest Seinen manga –que en data d’avui consta de 27 volums- narra les aventures d’un jove que descobreix el món del vi i de la vinya francesa.

Tot comença amb la mort del prestigiós enòleg Yutaka Kanzani. El seu excepcional celler serà heretat per aquell dels seus dos fills que en sigui mereixedor. Els dos candidats són Shizuku, el protagonista, i Tomine, un reconegut catador de vins i crític gastronòmic (adoptat misteriosament abans de morir pel seu pare). Hauran de demostrar a l’advocada del pare que són dignes de “Les Gouttes de dieu”, la col.lecció dels millors vins del món, per la qual cosa hauran de resoldre 12 enigmes relacionats amb aquests vins sublims. Una recerca del tresor en forma de thriller que enfrontarà aquests dos germans de caràcters oposats. Una trama que porta el lector a descobrir l’univers del vi, el seu llenguatge, les seves particularitats i tradicions.

Segons Tadeshi Agi, al Japó, Corea del sud, però també a Taiwan, aquest manga ha despertat passió pel món del vi. Al continent asiàtic, per norma general, els vins europeus són considerats sofisticats, reservats a les elits. A Les Gouttes, els joves descobreixen el vi com una beguda que inspira i fa imaginar, i despareix aquesta imatge de producte elitista.

Acció, aventura, intriga i sensualitat. Una manera lúdica i eficaç d’apropar els joves al món del vi. Més d’un milió de còpies venudes a Corea del Sud, han encoratjat els lectors a visitar vinateries amb el manga sota el braç. Només cal dir que un dels vins descrits en una dels volums va vendre 20.000 ampolles en un sol dia, al Japó.

El manga de moment només es pot llegir, a banda de la versió original, en francès i anglès. A França està editat per Glénat i als EUA per Vertical. Per quan una edició en català?

Montse Bartolomé Rey

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Facebook


Twitter