Jo confesso, de Jaume Cabré… i el Centre Quim Soler


I Madona Ofèlia Dracs, l’any 1985… Sabeu qui són ??

———————————–

Jaume Cabré (2011). Jo confesso. Barcelona: Proa (pàg. 957-958).

–Digui.
–Ei, Adrià. Sóc en Max.
–Hola.
–Com estàs?
–Bé. Cinc segons.–I tu?
–Bé. Escolta: vols venir a un tast al Priorat?
–Vaja…
–És que m’he animat a escriure un llibre… Amb molta foto, eh, no com els teus.
–Sobre què?
–Sobre el procés del tast…
– Ha de ser difícil passar per escrit sensacions tan fràgils.
–Els poetes ho fan.
Ara li preguntaré què sap ell de la Claudine i d’aquesta pena de la Sara.
–Max Voltes-Epstein, el poeta del vi.
–T’hi animes?
–Escolta. Et voldria fer una pregunta que…–Es va passar la mà per la clepsa pelada i va estar a temps de retenir-se.–Va, vinga: quan és?
–Aquest cap de setmana: al Centre Quim Soler.
–Em passes a buscar?
–Fet.

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

BAIXAULI

Baixauli


article de Manuel Baixauli al QUADERN d’ el País del 8/3/12

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

EL MON PER UN FORAT

El món per un forat…


Aquest és el títol del llibre que presentarem divendres que ve, dia 9 de març a dos quarts de vuit a la Biblioteca Estrem i Fa de Falset.

La seua autora, tant del text com dels dibuixos, Eulàlia Sariola ens explicarà el per què de tot plegat i podrem fer tertúlia amb ella.

Una història gràfica que ens remet a temps no tan llunyanys i que algú s’entesta a fer tornar…

Per aquesta ocasió el maridatge no podia ser de cap més manera que amb un tast de vi de missa i picant uns pets de monja per arrodonir la cosa.

Si voleu saber per què, a la biblioteca divendres en treureu l’entrellat!!

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

drecera-al-paradis-9788429760156

CRÒNICA DE LA DARRERA TERTÚLIA VITERÀRIA


Hivern 2011

Teresa Solana Drecera al Paradís

Un llibre estripat, el que ens vam trobar llegint per aquesta darrera tertúlia. Una mena de divertimento centrat en un assassinat a una escriptora de best-sellers que acabava de guanyar un premi literari a Barcelona.

No es tractava de fer una novel.la a imitació de Dashiell Hammet o de l’Agatha Christie, no. Més aviat es tractava de posar en evidència les febleses d’un sector en un to satíric que, evidentment, acaba retratat amb més pena que glòria. Un llibre-joc que ens ofereix un munt de picades d’ullet, com ara el nom de la Marina Dolç, que ens fa pensar en allò que el nom no fa la cosa, o els personatges tipificats -com ara els detectius bessons, el Borja i l’Eduard, que ens remeten a aquelles parelles divergents de la literatura o del cinema-…o les enveges ridícules de l’Amadeu Cabestany, principal sospitós d’haver comès l’assassinat.

Tot i ser un pèl massa previsible, la novel.la té moments força aconseguits, com ara l’escena de la presó, en la que un dels reclusos més perillosos queda fulminat per un poema. O ja, cap al final, quan perden l’ordre dels fulls del llibre.

De la tertúlia, però, em quedo amb els nostres riures mentre anàvem explicant escenes i bevent el Solà Clàssic, un vi de Bellmunt que -ho va dir la Claustre, és clar- no tenia bóta. Havia estat molt de temps a l’ampolla. De l’ampolla a la copa, com aquell qui diu. I vés, penso ara, com el llibre de la Solana (vaja quina casualitat, el nom també) de la lectura a la tertúlia, sense passar pels dies en què una lectura reposa i en van sortint fils de tots colors per anar estirant. Definitivament una drecera. I, què voleu, en tan bona companyia, una drecera a una mena de paradís que ja el voldria cada dia.

Carme Bou

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

15-O

lo darrer anunci abans de demà, sants innocents…


l’anunci de la lletra, O, la darrera del nom del mes, en esperanto DECEMBRO.

 

Podeu respondre a l’oferta, si encara no teniu assegurat l’home des nassos d’enguany!


Demà, us oferirem el calendari per al 2012 del Centre Quim Soler, la literatura i el vi

 

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

B

l’anunci de la B… entre el misteri i l’exotisme quotidià…


Per exemple…

Tot i que n’hauríem pogut dir més (o menys coses) o afegir-hi informació complementària o il·lustrar-ho amb exemples … o posar-li llumetes nadalenques i sons de simbomba enrogallada. No, no són efectes secundaris dels canuts (=neules) de santa Càndia…

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Facebook


Twitter