13-M

anunci de la lletra M de _PRIORAT EN PERSONA_


Per si no sabeu què demanar al reixos…

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

9-I

seguim amb el calendari qüesià… del centre quim soler i priorat en persona…


Ja us vam dir que com que al mes de D E S E M B R E hi havia tres vocals repetides, tres E, faríem en la segona i tercera, les vocals consecutives… per tant, avui, que seria el torn de la segona E (desEmbre)  posarem l’anunci de la lletra I…

Avui ja ens allunyem dels anuncis que feien referència al TEMPS, entrem en una altra dimensió… potser perquè no ens ha tocat la rifa. Mai no ens toca, mai no juguem.  Els nostres jocs són d’una altra mena. La nostra sort també.

El que avui se’ns ofereix, via anunci, tampoc no és un joc massa habitual. Però estem segurs que la proposta anunciada hauria merescut una resposta de Quim Soler… no pas precisament per les mosques…

Aquí el teniu, demà serà un altre dia i farem cagar el tronc o anirem a fer galls cantant nadales a la missa del seu nom.

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

19-S

avui toca la S (de deSembre) en el nostre calendari particular… amb música i tot


Encara que no ens hagi tocat la rifa, tenim sort, no ho dubtéssiu pas…

Ens ha tornat a tocar un anunci que fa referència al TEMPS, a la mesura del TEMPS… al preu del TEMPS… que diuen que és OR, però com que no és OR tot el que LLUU

Bé, no divaguéssim…

Aquí teniu l’anunci d’avui, i,si teniu un rellotge d’or… doncs, ja ho sabeu: GUARDEU-LO, que el TEMPS, no us el podeu guardar… tempus fugit (de Bud Powell)

 

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

5

regals de nadal… calendari d’advent diferent… avui el segon: la lletra E


Com us dèiem ahir, us oferim avui el segon lliurament dels anuncis de les lletres del mes de DESEMBRE, avui l’anunci de la lletra E, com que aquest mes en té tres, les altres dos seran de les vocals  correlatives (i-o-u)

El d’avui és molt més que un anunci… encara que aquesta afirmació pugui semblar tòpica, no ho és gens ni mica. Llegiu, sinó, atentament el text d’allò que el seu autor ens diu… i si algú gosa afegir-hi alguna cosa, encara hi sou a TEMPS

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

4

regals de nadal: una mena de calendari d’advent diferent…


Com que aquest dies hi ha la passa de fer regals, i el desfici de comprar,  i els amics invisibles i les factures més que visibles i reals, ens hem sentit en l’obligació (a)moral de fer-vos arribar una mena de “calendari d’advent” –costum que ens arriba del nordenllà– com a mostra del nostre desig de pau, salut i tot allò que se sol dir en aquestes circumstàncies…

Us posarem cada dia, a partir d’avui i fins als Innocents, patró nostre si n’hi ha, l’anunci que encapçala, dins del diccionari literari del Priorat PRIORAT EN PERSONA, cadascuna de les lletres que confeixeigen en nom del darrer mes de l’any D.E.S.E.M.B.R.E

Comencem, doncs, per la lletra D, que ens ofereix quelcom de summa utilitat, sense data de caducitat i de moda intemporal.

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Tertulia

crònica de la darrera tertúlia vi-terària amb Sílvia Alcàntara


Crònica de tardor

Sílvia Alcàntara

Olor de colònia

Han passat molts dies d’ençà de la lectura dOlor de colònia . Em disposo a fer la crònica i, evidentment, agafo el llibre. L’obro sense anar a buscar cap pàgina en concret i em trobo un punt de llibre inesperat, una fulla de tardor marronosa premsada a les seves pàgines. Em ve a dir que ella, com el llibre, em parla dels records, d’una memòria dels temps passats, d’unes olors amb efectes de retrocés que em transporten al món de les colònies allà pels anys 40, 50, 60…

I em trobo recordant el que vam dir. La primera pàgina és ja una mena de preludi del que trobarem dins la novel.la, el nus de l’acció: l’ofec i mort d’un dels protagonistes que no tindrà veu, de la mateixa manera que la societat de què ens parla l’autora no tindrà llibertat individual. Un microcosmos d’una negror esborronadora. Aïllats del món exterior, com el malaguanyat Isidre Claret.

No hi ha esperança per gairebé ningú en aquest món claustrofòbic que crema cap a la seva pròpia destrucció.

Al voltant d’aquesta mort inicial, el Climent i la Teresa protagonitzen una història trista i duríssima. Potser com la vida a la colònia. I al seu voltant, un munt de personatges que van dibuixant d’altres línies no tan dramàtiques. Costums i maneres de fer i de dir que van esbossant un llibre amb molt de cos i estructura –com el vi que ens va acompanyar al llarg de la tertúlia, com els telers de la colònia, el seu fil.

Em torno a mirar la coberta i penso que aquesta novel.la ens parla sobretot de la memòria i la necessitat de posar-la per escrit, i és que al capdavall, l’únic que quedarà són les històries.

La fulla, d’una primor trencadissa, encara em porta l’olor d’aquell dia al Montsant. De la passejada a Setcases, del parc de la Ciutadella…La torno a posar entremig de dues pàgines, somric, potser només mentalment i tanco el llibre.

Carme Bou

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Facebook


Twitter