IMG_0218

crònica de la tarda del divendres: adalil, Cosme Guinau


Tarda de divendres 14

Després de dinar a Cal Quel de Bellmunt, una fonda d’aquelles que podem anomenar detotalavida, agafem l’autocar i enfilem la carretera que ens ha de dur a Cabassers. Després de dinar i sense fer migdiada, les corbes són inacabables, o com diu un cosí meu; de Reus o des de Falset a Cabassers “només hi ha una corba, el que passa és que no s’acaba mai”.

No obstant, el viatge ha valgut la pena, i més ara, quan les vinyes prioratines comencen agafar aquells tons grogosos i ocres que ens assenyalen definitivament que la tardor està ben viva entre nosaltres, cosa, per altra part, celebrem.

Al cap d’una estona de pujar per un camí asfaltat, arribem a la Foia, un oasi al peu del Montsant, com diu els goigs que canten els cabasserols cada 5 d’agost, dia de la Mare de Déu de les Neus que pugen a fer unes paelles d’allò més saboroses.

La quietud del lloc, el raig constant de l’aigua de la font, el xiuxiueig de les fulles dels arbres i l’ermita mig amagada entre un immens castanyer bord, ens donen la benvinguda amb una catifa marronosa que cruix als nostres peus mentre anem a fer el primer glop a la font.

El Cosme, que ens fa d’adalil, és un home de ribera al mig del Priorat, potser per això ell considera que l’aigua és vida i molt important en la vida de les persones, i com diu ell:  “si hi ha una tercera guerra mundial (i esperem que no) serà per l’aigua” i no pel petroli com les d’ara. Davant de la font, alguns beuen, altres es mullen la cara i algú, més agosarat, hi posa els peus en remull.

Ens hi estem una estona contemplant el paisatge assossegat que s’hi respira sota l’ombra del castanyer i amb al remor de la font de fons. Després pugem al pla de l’ermita i hi entrem, però abans la campana ens convida a repicar i trencar el silenci del lloc, després ens adonem que hi ha un rètol que ens demana, precisament, que no trenquem el silenci de la natura, però la campana ja ha sonat per tot l’indret silent.

El Cosme ha fet una bona tria per tal de parlar de l’aigua al Priorat i els convidats han vist clarament quin paper hi juga en la vida dels pobles, i en particular, a la dels pagesos de la nostra comarca.

Com que hem anat molt en cotxe decidim baixar al poble a peu pel camí vell mentre contemplàvem els cirerers de pastors carregats de fruits vermells o la sempreviva al costat del camí. Hem admirat els marges de pedra seca a l’abisme de la Covassa i voltants, hem descobert masos perduts i abandonats i estrats de les roques que es van erosionant i caient pels terraplens del Montsant. També, ja molt a prop del poble es comença a endevinar els horts conreats amb tomates, albergínies, enciams que ens han temptat d’agafar-los, però es comença a fer fosc i decidim marxar cap a casa. El dia ha estat llarg per als escriptors que participen en aquesta segona edició del “Priorat en persona”,  al matí, Bellmunt, les mines i el tros de la Carme i aquesta tarda fins a La Foia a Cabassers, crec que les corbes comencen a ser part del paisatge dels escriptors, se les comencen a fer seves a l’igual que el Priorat que comença a fascinar…  o a decebre. Ens mereixen un descans. Demà, serà un altre dia igual o més intens que avui.

Agustí Masip i Vidal

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

carme i cistells

Divendres al matí, a Bellmunt amb l’adalil Carme Simó


Del Molar cap a Bellmunt del Priorat. Carme Simó serà la nostra primera adalil, guia, acompanyant.

Un cel ennuvolat ens cobreix a l’hora de sortir del Perxe, on s’hostatgen els escriptors arribats a la nostra comarca per tal de trepitjar-la, olorar-la, tastar-la… a fi de poder descriure-la amb els seus propis mots, perquè la paraula, distintiu humà, fixarà per a la posteritat les seves visions, els seus retrats de cada objecte o persona. Tots hauran visitat i conviscut amb el nostre paisatge i la gent nostra, però cadascú ho expressarà personalment. Miraran el mateix, però veuran coses diverses.

Anem del Molar cap a Bellmunt per la carretera que ressegueix el riu Siurana, del tot sec.

Passem per la Casa Gran, ens fixem en els costers a banda i banda del riu. Alguns de vinya nova, altres conserven encara les vinyes velles. Marges vells, cultius i bosc. Alguns ceps ja comencen a mostrar els colors tardorencs de les seves pampes. I avançant amb el minibús, que ens portarà d’un indret a un altre de la comarca, arribem a les mines de Bellmunt.

Ja ens esperen a l’entrada la Carme Simó i la Claustre Grau. Entrem al Museu. Un nou edifici acull l’exposició histórica del treball miner; uns audiovisuals també novells ens translladen pels rostres dels miners i pels interessos que van portar l’explotació de les mines de plom.

Deixem les noves tecnologies i baixem a les mines amb els cascos protectors als nostres caps.

Recorrent les entranyes de la terra, recreem a les nostres ments el dur treball dels miners Llum de carbur, treballant sempre en parella, a dos. Riscos i malalties.

Quan sortim llueix el sol ben esplendorós.

Però hem de deixar les mines i que la Carme Simó ens porti al seu tros. Tros de terra on conviuen desacomplexats els ametllers, els avellaners i la vinya. I no és el mateix fer ametlles que veremar o plegar avellanes. I els escriptors fan ametlles i se les mengen, pleguen avellanes i se les guarden( i mengen) i tasten alguns carrolls de granatxa que encara poden trobar en alguns ceps.

La Carme de Bellmunt, aquesta dona que coneixem des de sempre, pagesa, compromesa amb la comarca, coneixedora de tots els seus problemes i que incansable poda cada any les seves vinyes.

Arribem fins a la caseta del tros. Hi entrem i mirem els canyissos i les bigues negres del fum del foc que no té fumera. I veiem els cistells penjats, i no és el mateix el cistell d’anar al tros que el cistell de veremar. I un munt de càvecs, un per a cada ús, i n’hi ha tants! I algun càntir blau del sulfat.

Curiós l’enrajolat de toves quadrades que hi ha al davant de la caseta.

I xerrant i explicant històries familiars se’ns fa tard. Tornem al poble i passegem per les cases de les colònies de les mines. Totes iguals, blanques, i ens explica la Carme que per dins totes tenen una cuina-menjador, dos habitacions i un quarto de bany. Mentre passegem, pels altaveus del poble sona el “Requiem de Mozart”, s’ha mort algú. Anuncien l’enterrament.

Però ja és l’hora de dinar. A la fonda de cal Quel ens espera la taula parada. Un amanit ja servit al plat, i després triarem o un empedrat o canelons (primer plat), un estofat de conill o de vedella (de segon), i a les postres no hi falta res. Per acabar ametlles i avellanes torrades, cóc ràpid i vi ranci o vi dolç. I no falta el cafè.

I mentrestant la lectura d’uns poemes de la Sara, l’escriptora més jove d’aquest encontre prioratí, ens recorda el poder de la paraula que, després de ser escrita, ara reviu als llavis de molts dels comensals. Al cap i a la fi l’objectiu que cerquem és la comunicació, l’entesa, el dubte o l’asserció, el caliu o el fred, l’emotivitat o la racionalitat del viure compartit. I l’escriptura ens ho permet tot. Per aixó som aquí a Priorat en Persona.

Ramon Bargalló Rius.- (foto, Sara Bailac)

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

5 autors

DEMÀ, DIA 13 i LLUNA PLENA, ELS CINC ESCRIPTORS ARRIBEN AL PRIORAT


Des de Sueca, Sant Feliu de Guixols, Tàrrega, Igualada i Tortosa, faran cap al Priorat demà a migdia els convidats d’enguany.

Pujarem a La Figuera, que com diu la dita…”La Figuera està molt alta, Cabassers ben amagat, la Bisbal en una roca i Margalef en un forat”.

Des d’allà veurem una gran part del Priorat que, després, a partir de l’endemà podran recórrer. Dinarem a la Fonda, on l’Albert i la Maria ens faran, com sempre, d’amfitrions esplèndids. És una de les fondes que de tota la vida  ha posat el Priorat a taula… Ens acompanyaran el Josep M. i el Jaume, alcalde i regidor del poble, que ens acullen i ofereixen el dinar i el vi del celler Ficària, cosa bona per acompanyar els bons plats.

Encabat, si estem en forma i el temps ens ho permet (ja ens agradaria, ja que la pluja ens ho impedís!) baixarem xino xano cap al Molar, pel camí de Damunt Roca. Mentre fan la digestió, els convidats comencen a conèixer-se entre ells… Al vespre, al Perxe, coneixeran els quatre adalils que els dies següents no els deixaran…

Tot és a punt…

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

quatres

ELS QUATRE ADALILS DE PRIORAT EN PERSONA 2011


Els quatre adalils,  que des del 13 al 16 d’aquest mes d’octubre faran conèixer el PRIORAT en persona als escriptors que hem convidat, ja estan a punt i il·lusionats per participar en aquest projecte.

Montserrat DOMINGO, nascuda a Raimat, és ermitana a Sant Joan del Codolar des de fa més de trenta anys.

“Vaig néixer a Raïmat – Lleida l’any 1943 i a Montsant – Priorat l’any 1977. Sóc monja anacoreta i visc a l’Ermita de Sant Joan del Codolar, que pertany al poble de Cornudella de Montsant.

L’opció de solitud, és a dir, intentar viure l’espiritualitat del primers anacoretes, em va portar fins ací, on contiuo vivint, fent camí en l’aprenentatge i procés personal dia a dia, en la pregària, el treball, l’acolliment… En la solitud les coses es simplifiquen i al mateix temps s’unifiquen. Deu, les persones, la natura….i jo, no es pot separar. Bé, això es el que intento viure tot estimant, i no sempre me’n surto.

Cosme GUINAU, pagés nascut a la Ribera, va ser un dels primers a fer horticultura ecològica al Priorat. Viu a Falset.

Vaig néixer a la Torre de l’Espanyol (Ribera d’Ebre) on vaig estar escolaritzat fins els 12 anys. Després vaig treballar a les terres dels meus pares com a pagès fins els 28 anys, que vaig començar a treballar al servei tècnic d’una empresa de ramaderia, pinsos i producció de carn.

Tres anys més tard, conec la M. Dolors Sellés, ens casem i anem a viure a Falset.

Després de disset anys, l’empresa canvia de propietari i ens ofereixen una indemnització per plegar. Amb aquests diners, més la capitalització de l’atur, comprem una finca agrícola, la qual transformem per fer producció d’horticultura ecològica. Aquest episodi dura feliçment fins a la jubilació.

La meva màxima afecció és  la música, canto en una coral i aprenc a tocar l’acordió diatònic.

Miquel LLIGADAS, nascut a Sitges, artista escultor, gravador… amb arrels al Priorat, hi torna per viure-hi, a Capçanes.

Cap a tombants del 1902,  casa i terres hagueren de malvendre’s. La família, amb molt de dolor, marxà cap a altres indrets, eren temps difícils, i més que ho serien…

Cent anys després d’aquells fets, a l’estiu de 2002 la porta d’aquella mateixa llar s’obre de nou. Noves il·lusions, noves veus, altres cares al davall de la mateixa teulada, i damunt els  trespols… uns nous ulls, una nova mirada, cap al mateix paisatge, cap a la Roca de Llaberia

El temps, diuen, acaba posant les coses al seu lloc.

Aviat farà 10 anys que visc al Priorat, de ben menut els pares m’hi van portar, invariablement cada cap de setmana, cada estiu.

Sense saber-ho, vàrem comprar la casa que els besavis, per coses de la vida, s’hagueren de treure del damunt, i és aquí, al mateix lloc on acabava una historia, on en comença una altra…

Carme SIMÓ, de Bellmunt i Porrera, pagesa i dona compromesa amb la realitat social i política de la comarca.

“Vaig néixer a Bellmunt del Priorat l’any 1944. Vaig anar a l’escola del meu poble fins als 16 anys. He anat dues vegades a la Universitat,  ja de gran. Les dues primeres legislatures de la democràcia vaig ser regidora de Bellmunt, del 1985 al 1987 vai ser-ne alcaldesa. De l’any 1974 fins al 1999 vaig presidir una entitat turística que aglutinava els 9 pobles de la DO Priorat. Des 2003 al 2005 vaig ser presidenta de la Cooperativa  Vinícola del Priorat. Totes aquestes activitats no m’han fet bullir l’olla, ans al contrari. Sóc pagesa, com ho ha sigut la meua família

Enguany, a més, quatre socis del Centre: el Ramon B., l’Agustí M., la Núria S. i la Carme B faran una petita crònica diària de com haurà anat amb cadascun. La crònica la penjarem aquí al blog i a OFFLLETRA i no descartem fer això  de les piulades (@centrequimsoler) de tant en tant #prioratenpersona.

Tot i que, per sort i per desgràcia, al Priorat hi ha llocs on només poden piular els moixons (i que duri!!).

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

priorat en persona 2011-cares

PROGRAMA DE _PRIORAT EN PERSONA 2011_


Ja tenim tancat el programa, aqui us posem la part formal, els continguts i els detalls, ja us els anirem desgranant a mesura que es vagi fent i desfent, caminant, vivint, bevent, parlant…

El Centre Quim Soler, torna a convidar uns dies al Priorat autors d’arreu dels Països Catalans per estar-s’hi, per viure’l i veure’l amb els ulls i els mots de quatre persones de la comarca, que els parlaran del seu Priorat i els el faran conèixer de primera mà.

L’objectiu d’aquest encontre i intercanvi, que es fa cada any en dos parts (la vinguda i la tornada), és doble. Volem fer descobrir i conèixer, a través de la seua gent, un paisatge físic i humà, tangible i intangible, massa poc visible en l’imaginari literari del nostre país, tant pel que fa a la producció pròpia com pel que fa a la producció general, que el pugui tenir de referent o d’escenari. I, a la vegada, volem fer conèixer de manera directa, a la gent de la comarca, sobretot a la tornada,  els escriptors convidats i propiciar intercanvis diversos a les escoles, biblioteca, etc.

No volem transmetre una visió estereotipada del territori, ni presentar un escenari des d’una

superficialitat que el faci intercanviable. Volem que la nostra realitat, el nostre paisatge cultural es facin evidents a través de l’intercanvi i l’experiència compartida amb les persones de la comarca, els adalils, que acompanyen els escriptors durant la seua estada aquí, a la vinguda. A la tornada, l’any següent els autors presenten els textos creats a partir de la seua experiència, textos que són publicats a  www.prioratenpersona.cat una obra oberta, individual i col·lectiva alhora, que es va fent a cada edició de la trobada.

—–Els escriptors:

Sara BAILAC (Tàrrega,1986) poeta i politòloga.

Manuel BAIXAULI (Sueca,1963) escriptor i pintor.

Estrella RAMON (Tortosa, 1964) escriptora i professora de música

Teresa ROIG (Igualada,1975) escriptora.

Toni SALA (Sant Feliu de Guixols, 1969) escriptor i professor de literatura catalana

—–Els Adalils (Les persones que els acompanyaran):

Enguany hem triat quatre persones vinculades a la comarca, encara que no les 4 hi hagin nascut. Alguns han triat de viure-hi i s’hi han quedat. Pertanyen a diferents àmbits i tots quatre tenen unes personalitats ben marcades.

Montserrat DOMINGO, nascuda a Raimat, és ermitana a Sant Joan del Codolar des de fa més de trenta anys.

Cosme GUINAU, pagés nascut a la Ribera, va ser un dels primers a fer horticultura ecològica al Priorat. Viu a Falset.

Miquel LLIGADAS, nascut a Sitges, artista escultor, gravador… amb arrels al Priorat, hi torna per viure-hi, a Capçanes.

Carme SIMÓ, de Bellmunt i Porrera, pagesa i dona compromesa amb la realitat social i política de la comarca.

Del 13 al 15:

el Molar – la Figuera – Bellmunt- La Foia – Montsant – Capçanes

diumenge, dia 16 ACTE DE CLOENDA OBERT AL PÚBLIC

CASAL de Pradell de la Teixeta

a partir de les 11.30

Taula rodona

entre els escriptors, els adalils i representants institucionals

RECITAL

Textos de Xavier Amorós (llegits per gent de Pradell) i textos de Quim Soler, llegits per JORDI JANÉ

MÚSICA

MARTA CARDONA, violí

NÀIADE MARTÍNEZ,violoncel

i

Vermut

per a tothom

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Sara Bailac

SARA BAILAC, la participant més jove de PRIORAT EN PERSONA 2011


Avui us presentem  la poeta i politòloga, com ella es defineix,  Sara Bailac, nascuda a Tàrrega però que ja ha vist molt de món (1)...

I ara podrà veure i viure el món prioratí. Esperem que no hi hagi cap mena de turbulències durant la seua estada i que les realitat i els miratges siguins dels que faci bo de recordar… i d’escriure!

(Tàrrega, 1986) És politòloga i poetessa.  Va començar la seva activitat literària a internet l’any 2003 amb el blog Realitats i Miratges, un dels primers en llengua catalana. Als vint-i-un anys, va obtenir el premi de poesia Joan Perucho Vila d’Ascó 2007 amb el seu primer poemari, Inventari d’afectes perduts (Meteora, 2007). Vénen turbulències (Tria, 2010) és la seva obra més recent. Ha col·laborat en projectes poètics per a infants i de crítica literària a la xarxa.

(1) Ens ha agradat el que hem trobat en el seu mapamundi poètic personal…

Ahoj! ahoj!

Updated May 4, 2009

La meitat de les nostres equivocacions provenen de que quan hem de pensar,sentim,i quan hem de sentir, pensem.
Aforisme britànic

Diuen que si segueixo la filera d’escarabats arribaré a la terra de l’avi Rejsek, d’allà d’on surten les cartes a les joves poetes, dels bitllets amb accents estranys i de la gent que no saben entendre’t si no els parles amb el cos. I sembla que ho hauria d’haver pensat molt i sentit poc i donar-hi tombs i no gaudir-ho, però aquest cop em saltaran els ploms i el pilot automàtic em portarà a  ser només oïda, només vista, només gust, tacte i olfacte.

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Facebook


Twitter