Sara Bailac

SARA BAILAC, la participant més jove de PRIORAT EN PERSONA 2011


Avui us presentem  la poeta i politòloga, com ella es defineix,  Sara Bailac, nascuda a Tàrrega però que ja ha vist molt de món (1)...

I ara podrà veure i viure el món prioratí. Esperem que no hi hagi cap mena de turbulències durant la seua estada i que les realitat i els miratges siguins dels que faci bo de recordar… i d’escriure!

(Tàrrega, 1986) És politòloga i poetessa.  Va començar la seva activitat literària a internet l’any 2003 amb el blog Realitats i Miratges, un dels primers en llengua catalana. Als vint-i-un anys, va obtenir el premi de poesia Joan Perucho Vila d’Ascó 2007 amb el seu primer poemari, Inventari d’afectes perduts (Meteora, 2007). Vénen turbulències (Tria, 2010) és la seva obra més recent. Ha col·laborat en projectes poètics per a infants i de crítica literària a la xarxa.

(1) Ens ha agradat el que hem trobat en el seu mapamundi poètic personal…

Ahoj! ahoj!

Updated May 4, 2009

La meitat de les nostres equivocacions provenen de que quan hem de pensar,sentim,i quan hem de sentir, pensem.
Aforisme britànic

Diuen que si segueixo la filera d’escarabats arribaré a la terra de l’avi Rejsek, d’allà d’on surten les cartes a les joves poetes, dels bitllets amb accents estranys i de la gent que no saben entendre’t si no els parles amb el cos. I sembla que ho hauria d’haver pensat molt i sentit poc i donar-hi tombs i no gaudir-ho, però aquest cop em saltaran els ploms i el pilot automàtic em portarà a  ser només oïda, només vista, només gust, tacte i olfacte.

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

MONTSERRAT DOMINGO, adalil de _Priorat en persona 2011_


La darrera adalil de la trobada d’enguany, la Montserrat, va “renéixer” al Priorat, per a ser més exactes, a Montsant, com ella ens explica…

“Vaig néixer a Raïmat – Lleida l’any 1943 i a Montsant – Priorat l’any 1977. Sóc monja anacoreta i visc a l’Ermita de Sant Joan del Codolar, que pertany al poble de Cornudella de Montsant.

L’opció de solitud, és a dir, intentar viure l’espiritualitat del primers anacoretes, em va portar fins ací, on contiuo vivint, fent camí en l’aprenentatge i procés personal dia a dia, en la pregària, el treball, l’acolliment… En la solitud les coses es simplifiquen i al mateix temps s’unifiquen. Deu, les persones, la natura….i jo, no es pot separar. Bé, això es el que intento viure tot estimant, i no sempre me’n surto.

Només per estimar
sóc aquí i estic arreu,
arreu i aquí per sempre.
Només per estimar
la vida i la mort
i tot el que m’envolta.
Només per estimar
i sembla estrany
que poc estimo.
Només per estimar….”

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

APORTACIONS per a _Priorat en Persona_ des del territori…


Avui us posem un tast de les propostes que alumnes de batxillerat de l’IES PRIORAT van fer a la primera edició de la trobada.

Les paraules que els escriptors van porposar en el diccionari literari que recull el web, els van suggerir altres possibles entrades…

Esperem que per a la segona edició que encetem d’avui en un mes, seguim tenint respostes així…

Nous mots per a l’enciclopèdia literària del Priorat

CEP:    Monstre ancià caracteritzat per les arrugues i una infinitat de braços.

TRACTOR:    Cercles en moviment sobre munts de fem.

PÀMPOL:   Orelles de Dumbo (personatge molt important al Priorat, de color gris, que vola, i vigileu que no us caigui un dia al cap!)

TROBADOR: Poeta que millor que no te’l trobis, ocasiona danys i perjudicis, normalment va amb una copa de vi de més.

En tenim més, les pujarem al diccionari…

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

MIQUEL LLIGADAS, escultor. Adalil de _Priorat en Persona 2011_


Com a cadascun dels adalils, li hem demanat que ens parli d’ell…

L’espiral de la vida?

Cap a tombants del 1902,  casa i terres hagueren de malvendre’s. La família, amb molt de dolor, marxà cap a altres indrets, eren temps difícils, i més que ho serien…

Cent anys després d’aquells fets, a l’estiu de 2002 la porta d’aquella mateixa llar s’obre de nou. Noves il·lusions, noves veus, altres cares al davall de la mateixa teulada, i damunt els  trespols… uns nous ulls, una nova mirada, cap al mateix paisatge, cap a la Roca de Llaberia

El temps, diuen, acaba posant les coses al seu lloc.

Aviat farà 10 anys que visc al Priorat, de ben menut els pares m’hi van portar, invariablement cada cap de setmana, cada estiu.

Sense saber-ho, vàrem comprar la casa que els besavis, per coses de la vida, s’hagueren de treure del damunt, i és aquí, al mateix lloc on acabava una historia, on en comença una altra…

——————
Si en voleu saber més coses, veure fotografies de la seua obra, suggerent com el text que ens ha passat… el Miquel és actiu en les xarxes socials, el podeu trobar al feisbuc.

I ben aviat a PRIORAT EN PERSONA, SEGONA EDICIÓ

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

cosme 2

COSME GUINAU OTO, adalil de _Priorat en Persona 2011_


El Cosme es presenta així…

Vaig néixer a la Torre de l’Espanyol (Ribera d’Ebre) on vaig estar escolaritzat fins els 12 anys. Després vaig treballar a les terres dels meus pares com a pagès fins els 28 anys, que vaig començar a treballar al servei tècnic d’una empresa de ramaderia, pinsos i producció de carn.

Tres anys més tard, conec la M. Dolors Sellés, ens casem i anem a viure a Falset.

Després de disset anys, l’empresa canvia de propietari i ens ofereixen una indemnització per plegar. Amb aquests diners, més la capitalització de l’atur, comprem una finca agrícola, la qual transformem per fer producció d’horticultura ecològica. Aquest episodi dura feliçment fins a la jubilació.

La meva màxima afecció és  la música, canto en una coral i aprenc a tocar l’acordió diatònic.

Per a naltros, que el coneixem, el Cosme és moltes altres coses. Un pagès de vocació arrelada, un home de creences ben conreuades. Un apassionat per la música des de sempre, un coneixedor del territori que estima, sense embuts ni esclarafalls. I, sobretot, un home honest i generós, amic fidel dels seus amics,

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

carme simó

CARME SIMÓ, ADALIL DE PRIORAT EN PERSONA 2011


La Vanguardia, 1 de setembre de 2011

“Seguiré fins que el cos aguanti”

Maria del Carme Simó, 67 anys, verema a Bellmunt del Priorat, pagesa dedicada a la vinya

En el món del vi, la igualtat, ara gairebé normalitat, no ha estat cosa de dos dies ni tampoc tasca fàcil. Maria del Carme Simó va ser una de les dones pioneres al Priorat, en uns temps en què els vins ara venerats es venien sense embotellar a preus rebentats. Nascuda 67 anys enrere a Bellmunt del Priorat, segueix treballant a la seva finca, amb gairebé cinc hectàrees de vinyes velles que hauran d’esperar encara uns dies per a la verema. “La enòloga ens va dir que fins la setmana que ve”, explica mentre observa preocupada alguns raïms una mica deshidratats per la calor.

Amb 14 anys, Maria del Carme ja veremava amb la seva família, llavors amb carros i mules. “Hi ha poques dones”, respon a la pregunta de si coneix altres pageses com ella. Maria del Carme va ser presidenta de la cooperativa, integrada en aquell moment només per homes. “Tots eren homes menys la secretària”, recorda.

Quan reculli el seu raïm, Simó el vendrà a la cooperativa de Gratallops (Vinícola del Priorat), la mateixa que va presidir anys enrere, a uns dos euros el quilo, ha fet els seus comptes. “És un bon preu, el Priorat continua en un bon moment”, assegura. Altres agricultors no tenen la mateixa sort i passen dificultats per trobar compradors.

“Van haver de venir de fora per convèncer-nos”, afegeix quan valora l’eclosió dels vins del Priorat, després de l’arribada de viticultors forans. Encara recorda quan es venia el raïm a preus rebentats perquè el vi del Priorat no tenia ni ampolla ni nom ni cap prestigi. “Sempre vaig tenir esperança, encara que alguns il.luminats em van dir que arrenqués les vinyes vells”, recorda.

Maria del Carme parla d’altres pioneres de la comarca del Priorat, com Assumpció Peira, dones que van ser-hi quan ningú les esperava. Si el Priorat era una comarca de vins i homes, elles van iniciar el camí. “Jo seguiré fins que el cos aguanti”, diu plena d’energia.

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Facebook


Twitter