COSME GUINAU OTO, adalil de _Priorat en Persona 2011_


El Cosme es presenta així…

Vaig néixer a la Torre de l’Espanyol (Ribera d’Ebre) on vaig estar escolaritzat fins els 12 anys. Després vaig treballar a les terres dels meus pares com a pagès fins els 28 anys, que vaig començar a treballar al servei tècnic d’una empresa de ramaderia, pinsos i producció de carn.

Tres anys més tard, conec la M. Dolors Sellés, ens casem i anem a viure a Falset.

Després de disset anys, l’empresa canvia de propietari i ens ofereixen una indemnització per plegar. Amb aquests diners, més la capitalització de l’atur, comprem una finca agrícola, la qual transformem per fer producció d’horticultura ecològica. Aquest episodi dura feliçment fins a la jubilació.

La meva màxima afecció és  la música, canto en una coral i aprenc a tocar l’acordió diatònic.

Per a naltros, que el coneixem, el Cosme és moltes altres coses. Un pagès de vocació arrelada, un home de creences ben conreuades. Un apassionat per la música des de sempre, un coneixedor del territori que estima, sense embuts ni esclarafalls. I, sobretot, un home honest i generós, amic fidel dels seus amics,

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Els comentaris estan tancats.

CARME SIMÓ, ADALIL DE PRIORAT EN PERSONA 2011


La Vanguardia, 1 de setembre de 2011

“Seguiré fins que el cos aguanti”

Maria del Carme Simó, 67 anys, verema a Bellmunt del Priorat, pagesa dedicada a la vinya

En el món del vi, la igualtat, ara gairebé normalitat, no ha estat cosa de dos dies ni tampoc tasca fàcil. Maria del Carme Simó va ser una de les dones pioneres al Priorat, en uns temps en què els vins ara venerats es venien sense embotellar a preus rebentats. Nascuda 67 anys enrere a Bellmunt del Priorat, segueix treballant a la seva finca, amb gairebé cinc hectàrees de vinyes velles que hauran d’esperar encara uns dies per a la verema. “La enòloga ens va dir que fins la setmana que ve”, explica mentre observa preocupada alguns raïms una mica deshidratats per la calor.

Amb 14 anys, Maria del Carme ja veremava amb la seva família, llavors amb carros i mules. “Hi ha poques dones”, respon a la pregunta de si coneix altres pageses com ella. Maria del Carme va ser presidenta de la cooperativa, integrada en aquell moment només per homes. “Tots eren homes menys la secretària”, recorda.

Quan reculli el seu raïm, Simó el vendrà a la cooperativa de Gratallops (Vinícola del Priorat), la mateixa que va presidir anys enrere, a uns dos euros el quilo, ha fet els seus comptes. “És un bon preu, el Priorat continua en un bon moment”, assegura. Altres agricultors no tenen la mateixa sort i passen dificultats per trobar compradors.

“Van haver de venir de fora per convèncer-nos”, afegeix quan valora l’eclosió dels vins del Priorat, després de l’arribada de viticultors forans. Encara recorda quan es venia el raïm a preus rebentats perquè el vi del Priorat no tenia ni ampolla ni nom ni cap prestigi. “Sempre vaig tenir esperança, encara que alguns il.luminats em van dir que arrenqués les vinyes vells”, recorda.

Maria del Carme parla d’altres pioneres de la comarca del Priorat, com Assumpció Peira, dones que van ser-hi quan ningú les esperava. Si el Priorat era una comarca de vins i homes, elles van iniciar el camí. “Jo seguiré fins que el cos aguanti”, diu plena d’energia.

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Els comentaris estan tancats.

l’homenet de ferro de la foto i del bàner de Priorat en Persona


Ens han demanat de què va la imatge de la trobada PRIORAT EN PERSONA…
És una figura de ferro, obra de Pere Rofés, de Marçà, primer adalil del primer any. La va regalar als participants… i ens va agradar. L’hem adoptat. Si mireu el vídeo del segon dia, veureu quan, mentre dinem,  d’una capsa de sabates les va treient i els les va donant.

Dient-los “us rebem amb los ulls tancats i la mà al cor, …ah, està una mica esverat i amb els cabells de punta per si mos volen posar molins a Montsant”…
La base de la figura és el mapa del Priorat.

La foto és de la Laura Bartolomé, autora també, del vídeo… i tot això ja sabeu on trobar-ho.

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Els comentaris estan tancats.

TONI SALA, un empordanès a PRIORAT EN PERSONA 2011


El Toni Sala, ens parla sovint del paisatge, dels paisatges, en els seus llibres, articles, textos del bloc…

Us en posem un tast… n’hi ha molts més en el seu bloc i en els seus llibres

De Verdaguer a Moncada, el paisatge ha tingut un gran pes a la literatura catalana. Hi ha altres motius, com la voluntat de preservar uns móns i una llengua que no tenen al darrere els favors de l’estat, però la llengua mateixa hi portava. El pintor retrata una muntanya amb els colors que la mateixa muntanya li dóna. Els escriptors han fet servir les paraules dels llocs per escriure’ls. Això s’ha realitzat en diferents graus i resultats, i de vegades ha pogut arribar a ser una llosa insoportable. Però és una tradició que encara avui respira. Potser el cas més extrem d’aquesta identificació de la llengua escrita amb el paisatge, i en certa manera la culminació, la tenim a l’obra final de Coromines, l’Onomasticon Cataloniae.

I un programa de L’hora de lector, amb Perejaume, sobre literatura i territori…

Aquí al Priorat, no li farem fer autoestop…

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Els comentaris estan tancats.

TERESA ROIG, escriptora d’Igualada a PRIORAT EN PERSONA 2011



Teresa Roig escriu narrativa i té, com les altres dues escriptores que enguany  participaran a la trobada, una presència important en el el món virtual. De fet la protagonista de las seua darrera novel·la El blog de Lola Pons, té un compte a twitter! I allà mateix defineix la seua quarta novel·la com a tragicomèdia existencial 2.0.

A Priorat en persona, com a la resta des seus col·legues convidats, els proposem una experiència 1.0 per al primer any, és a dir des del 13 al 16 d’octubre viure en directe i terra a terra un territori vist per la seua gent.

Una experiència que vol respondre a l’afirmació “el lloc és la gent”.

Trobareu més coses d’ella al seu blog personal. I LLIBRES A LES BIBLIOTEQUES!!

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Els comentaris estan tancats.

ENRIC VALOR, EL VALOR DE LES PARAULES


Amb el seu aire un xic pessoà… un dels grans.

Avui fa cent anys que va nèixer

EL BLOC DE LA COMMEMORACIÓ : http://enricvalor100.wordpress.com/

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Els comentaris estan tancats.

Facebook


Twitter