l’homenet de ferro de la foto i del bàner de Priorat en Persona


Ens han demanat de què va la imatge de la trobada PRIORAT EN PERSONA…
És una figura de ferro, obra de Pere Rofés, de Marçà, primer adalil del primer any. La va regalar als participants… i ens va agradar. L’hem adoptat. Si mireu el vídeo del segon dia, veureu quan, mentre dinem,  d’una capsa de sabates les va treient i els les va donant.

Dient-los “us rebem amb los ulls tancats i la mà al cor, …ah, està una mica esverat i amb els cabells de punta per si mos volen posar molins a Montsant”…
La base de la figura és el mapa del Priorat.

La foto és de la Laura Bartolomé, autora també, del vídeo… i tot això ja sabeu on trobar-ho.

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

toni sala agost 2011

TONI SALA, un empordanès a PRIORAT EN PERSONA 2011


El Toni Sala, ens parla sovint del paisatge, dels paisatges, en els seus llibres, articles, textos del bloc…

Us en posem un tast… n’hi ha molts més en el seu bloc i en els seus llibres

De Verdaguer a Moncada, el paisatge ha tingut un gran pes a la literatura catalana. Hi ha altres motius, com la voluntat de preservar uns móns i una llengua que no tenen al darrere els favors de l’estat, però la llengua mateixa hi portava. El pintor retrata una muntanya amb els colors que la mateixa muntanya li dóna. Els escriptors han fet servir les paraules dels llocs per escriure’ls. Això s’ha realitzat en diferents graus i resultats, i de vegades ha pogut arribar a ser una llosa insoportable. Però és una tradició que encara avui respira. Potser el cas més extrem d’aquesta identificació de la llengua escrita amb el paisatge, i en certa manera la culminació, la tenim a l’obra final de Coromines, l’Onomasticon Cataloniae.

I un programa de L’hora de lector, amb Perejaume, sobre literatura i territori…

Aquí al Priorat, no li farem fer autoestop…

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Teresa Roig p

TERESA ROIG, escriptora d’Igualada a PRIORAT EN PERSONA 2011



Teresa Roig escriu narrativa i té, com les altres dues escriptores que enguany  participaran a la trobada, una presència important en el el món virtual. De fet la protagonista de las seua darrera novel·la El blog de Lola Pons, té un compte a twitter! I allà mateix defineix la seua quarta novel·la com a tragicomèdia existencial 2.0.

A Priorat en persona, com a la resta des seus col·legues convidats, els proposem una experiència 1.0 per al primer any, és a dir des del 13 al 16 d’octubre viure en directe i terra a terra un territori vist per la seua gent.

Una experiència que vol respondre a l’afirmació “el lloc és la gent”.

Trobareu més coses d’ella al seu blog personal. I LLIBRES A LES BIBLIOTEQUES!!

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

id_11847_valor

ENRIC VALOR, EL VALOR DE LES PARAULES


Amb el seu aire un xic pessoà… un dels grans.

Avui fa cent anys que va nèixer

EL BLOC DE LA COMMEMORACIÓ : http://enricvalor100.wordpress.com/

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

ESTRELLA RAMON, de les Terres de l’Ebre, escriptora i més coses, convidada a PRIORAT EN PERSONA 2011


ESTRELLA RAMON diu, parlant d’ella mateixa…

Li agrada molt la música i, amb més entusiasme que virtuosisme, toca el piano, l’acordió diatònic, la flauta de bec i la dolçaina. També balla danses antigues i d’arreu del món.

Sempre li ha interessat el món de les paraules, tant parlades com escrites. És lectora compulsiva d’ençà que va aconseguir ajuntar síl.labes i ha après a fer-ho en una considerable pila de llengües estrangeres.

El primer conte que li van editar va ser “La bruixeta fa pipí”, a Editorial La Galera, l’any 1994. Des de llavors, no ha parat de publicar per a públic infantil i juvenil. Per ara, escriu i publica en català, castellà i anglès.

En l’actualitat continua vivint a Tortosa, tot i que viatja molt, contant contes, “fent d’escriptora” i impartint cursets de didàctica de la música, de desenvolupament d’habilitats comunicatives i d’animació a la lectura en entitats diverses: universitats, escoles d’estius, centres de professors, biblioteques…

Ens agrada, perquè curiosament un dels adalils d’enguany, el Cosme Guinau, també toca l’acordió… Alguna cosa o altra en farem de tot això…

Un tast… també per ella mateixa

La bugada del cel

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

BAIXAULI

MANUEL BAIXAULI escriptor i pintor valencià, convidat a PRIORAT EN PERSONA


BAIXAULI… L’HOME MANUSCRIT

D’aquest autor ja n’heu tingut notícies en aquest mateix bloc, quan vam tenir-lo al Priorat per una tertúlia viterària i unes lectures de vermut.

Ara tornarà per compartir amb els altres cinc companys de lletres una altra mena d’estada, que augurem rica i profitosa…

Us deixem un tastet del seu recull de contes Espiral

FAMÍLIA

Mentre contemple el mar darrere d’una finestra, un insecte aterra en la part exterior del vidre. Els meus ulls l’enfoquen, se’m desdibuixen les ones. A quin ordre pertany? A quina família? A quina espècie? Té les ales transparents, les extremitats finíssimes, un abdomen allargat i dues antenes. Com deu tindre la cara? M’està mirant? M’alce, agafe la lupa, m’hi acoste de nou.
Sí, m’observa; i m’he alegrat moltíssim en reconèixer el caràcter del meu avi, mort des de fa quinze anys.

(Del llibre Espiral. Barcelona: Proa, 2010)

I un fragment d’un article de Bertomeu Fiol, sobre la seua novel·la més coneguda.

“[...] la qüestió capital que planteja L’home manuscrit és fins a quin punt l’escriptura pot fer l’home, fins quin punt l’escriptura ens pot fer viure, fins quin punt l’escriptura -per dir-ho així- ens pot inventar. Manuel Baixauli sembla partir de la tesi que la realitat creada per l’escriptura és tan forta com la realitat exterior. “No esdevé, allò que un relata, experiència”, es demana. La imaginació de l’escriptor conforma una nova realitat. El mite explica tant com la raó. “Tot acte guanya en la prefiguració o en el record”. L’home manuscrit defensa la tesi que mentre un text doni cabuda i agomboli un home, aquest no perirà del tot. La memòria més eficaç seria sempre la de l’escriptura. Aquesta no només dóna vida als personatges que esmenta, reals o imaginaris, ans també preserva la seva memòria. Cal llegir aquesta novel·la dietari. Les meves notes presents no pretenen resumir el llibre -tasca gairebé impossible si no és escrivint-lo de nou- ans animar el lector a escometre’l. Perquè el treball, de fer-ho, val bé la pena.”

(Bartomeu Fiol: “Una novel·la dietari, vida escrita”, Diari de Balears (Palma), 19 d’octubre del 2007)

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Facebook


Twitter