autoretrat-baixauli 2003

MANIFEST DE MANUEL BAIXAULI, l’home manuscrit


Avui des del Centre Quim Soler volem donar veu (escrita, és clar) al nostre amic Baixauli. Perquè compartim tot el que diu, sent i proclama. I des de casa nostra, al sud  d’aquest Principat anestesiat, també hem d’entendre que ens cal reaccionar.

MANIFEST PERSONAL

Els qui em coneixen saben que deteste el carnaval de la política. Tot i que intente tindre unes nocions elementals de com va el món, quan fullege un diari passe molt per damunt les pàgines de política i m’entretinc, només, en la secció de cultura. Si un dia dedique més temps a la política és perquè algun fet em crida l’atenció o perquè m’afecta en la vida privada. La situació dels valencians durant els últims anys me l’he mirat, com tants veïns meus, amb preocupació. Obres caríssimes i innecessàries, sense una demanda social que les justifique, al costat de mancances en camps tan importants com la salut i l’educació públiques; creixement urbanístic irracional, que ha degradat el paisatge i ens ha enfonsat en una crisi de conseqüències encara imprevisibles; ocultació i demonització de la identitat cultural i lingüística que ens fa irrepetibles davant del món; manipulació i degradació dels mitjans de comunicació, avui esclaus del poder; presidents a qui sospitosament toca, més d’una vegada a l’any, la loteria, o que fan construir, amb diners de tots, un monument de la seua pròpia cara, ja de per si horrible; subvencions destinades a ajudes al tercer món que van a parar, en canvi, a immobles del partit polític que governa; presidents presumptament implicats en trames empresarials corruptes… La llista és llarga, no cap ací. En conèixer cada cas, he reaccionat unes vegades amb ironia, d’altres amb tristesa, però en totes m’ha vingut al cap una idea llegida a Imre Kertész, supervivent de l’holocaust nazi i premi Nobel. Ell es preguntava, referint-se al cim de la barbàrie nazi, com s’havia pogut arribar a una situació tan diabòlica sense haver-se’n alertat a temps, i ell acabava responent-se que era perquè havia arribat amb dosis menudes, dia rere dia, com quan es puja un campanar escaló a escaló, i de sobte te n’adones que ja estàs dalt. Una imatge m’ha fet comprendre que, a València, ja estem dalt: la dels meus fills mirant una pantalla buida, negra. Els meus fills miraven cada dia els dibuixos del Canal Super 3. Ahir, mentre els veien, la pantalla es quedà fosca, i muda. La imatge dels meus fills mirant el buit m’alertà i em féu comprendre que no vivim temps per a la ironia ni la tristesa. És temps d’actuar. Aquell que veta l’emissió de canals televisius, en l’època de la globalització i de la desaparició de les fronteres informatives, aquell qui gosa envair la nostra vida privada, entrar a les nostres cases i imposar-nos què hem de veure i què no, aquell intrús no pot continuar governant en un país que es diga democràtic. Els qui hem obert els ulls tenim la responsabilitat de fer-los obrir als qui els tenen tancats o miren cap a un altre lloc. També Hitler guanyà unes eleccions; i si va cometre els pitjors crims de la història fou perquè una multitud còmplice el consentia o mirava cap a un altre costat. No es tracta de fer el joc a cap partit de l’oposició, més d’un d’ells còmplice del que ha passat, és tracta de fer fora els qui manen ara, els qui ens han dut dalt del campanar i es deleixen per espentar-nos. Quan es castiga un delicte, no es fa sols per escarmentar qui l’ha comés, sinó també per advertir els altres perquè no el cometen. En alguns països d’Àfrica, els joves han tombat en quatre dies dictadures que semblaven inalterables. Als mitjans de comunicació corromputs, han oposat les eines que facilita Internet i un desig poderós, irrefrenable, de viure en condicions dignes. Aprenguem d’ells la lliçó. Movem-nos. El que avui pareix inalterable ho pot desmuntar la voluntat del poble. No hem d’esperar que ningú resolga el nostre problema. Hem d’adreçar-nos als veïns cecs i als veïns indiferents, hem de fer-los veure allò que per a nosaltres és un dilema d’una obvietat insultant: o Camps o democràcia. No hi ha terme mitjà. M. Baixauli

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

SALVAT PAPASSEIT-POETA AVANGUARDISTA CATALÀ


Vam anar a veure l’exposició a l’Arts Santa Mònica a BCN. Com diu Enric Casasses al llibre que l’acompanya: “La seva força és la llengua, la perfecció, la mesura, la seguretat amb què s’emociona i parla amb paraules que no podrien ser més ben triades: Res no és mesquí/ ni cap hora és isarda /ni és fosca la ventura de la nit. Aquest començament, i tot el poema que li ve al darrere, és un clàssic, un cim de la poesia universal, és la veu jove i apassionada (…) del negador de la negació, del qui, contra les lamentacions sobre el temps perdut, s’aferra a la vida i a la bellesa Res no és mesquí/ perquè els dies no passen, del qui, davant els ombrívols predicadors de l’absurditat i la lletjor de tot, afirma amb veu decidida: Res no és mesquí perquè la cançó canta en cada bri de cosa.”

No cal dir que subcrivim això que diu Casasses. I us recomanem l’exposició i, sobretot, l’obra de Salvat Papasseit. A la biblioteca del Centre Quim Soler podeu trobar un exemplar del llibre Poesies, amb il·lustracions de Josep Guinovart (1962), amb un esbós biogràfic de Tomàs Gracés i una introducció de Joan Fuster: un llibre preciós!

També tenim l’edició facsímil clandestina, o pirata si voleu, feta amb paper de “tebeo” de l’obra completa, l’any 1976.

A la plana del costat del poema Res no és mesquí, les formigues amigues fan via cap al sol…

Per a més informació http://lletra.uoc.edu/ca/autor/joan-salvat-papasseit.pdf

I un vídeo inquietant i polèmic amb la canço que Rosa Zaragoza canta del poema…homenatge a Salvat Papasseit

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

“Una furtiva llàgrima”


portada del llibre

El 15 de gener, la pròxima tertúlia VI-TERÀRIA, llegim la novel·la de Quim Soler

Maria Aurèlia Capmany i Isidor Cònsul en deien…

«[la novel·la] segueix la línia de follia controlada, d’absurd ordenat, de desordre rigorosament endreçat que el caracteritza [...] S’inicia amb un ritme trepidant que ja no abandona [...] la narració adquireix una textura vermicular, textura que ens fa pensar en aquelles novel·les noucentistes com és ara La Ben Plantada o Mort de Dama. [...] el llenguatge agafa una gran importància, els mots prenen un protagonisme, i els jocs verbals, l’ambigüitat dels sentits, el tripijoc que s’acosta a l’acudit i al malabarisme de fonemes, adquireixen una riquesa inesperada»

[M. Aurèlia Capmany, Una furtiva llàgrima AVUI, 11.5.1983]

«[...] és d’entrada una novel·la absolutament original i insòlita. I es fa difícil de defugir aquesta parella d’adjectius perquè es tracta, de fet, d’una mena d’antinovel·la si ho comparem amb el sentit més tradicional de la narrativa realista i convencional.

[...] Malgrat la seva originalitat, no és difícil assenyalar precedents o bé influències [...] Kafka, Boris Vian i, sobretot, Joyce. I Joyce vol dir, evidentment, l’Ulisses, i en aquest cas també el seu model anterior, l’Odissea, d’Homer [...] una narració que trenca els motlles i on conviuen en la més absoluta promiscuïtat la mitologia grecollatina i el refranyer popular, on el temps va a l’inrevés i on hom inventa, si cal, el seu propi llenguatge [...] el joc constant amb el lèxic, la sintaxi i la semàntica [...] Tot plegat [...] d’un paradoxal avantguardisme clàssic, peculiar i originalíssim.

[Isidor Cònsul Una furtiva llàgrima, els nous camins de la narrativa AVUI, 21.11.1984].>>

possible paisatge de la novel·la

I la música… Una furtiva lacrima – Enrico Carusso


COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

del 15 al 17 d’octubre – PRIORAT EN PERSONA 2010 – TROBADA D’ESCRIPTORS – segona part


Priorat en Persona vol ser un espai i un temps de trobada per fer conèixer, de manera directa, i a través de la seua gent, un territori massa invisible en l’imaginari literari català.

Ara fa un any, l’octubre de 2009, sis escriptors d’arreu dels Països Catalans (Núria Añó, Ignasi Mora, Òscar Palazón, Gema Sales, Ester Suñé i Albert Villaró) van venir quatre dies al Priorat convidats pel Centre Quim Soler, la literatura i el vi per participar en la primera edició de les trobades d’escriptors PRIORAT EN PERSONA.

Al cap d’un any, aquest mes d’octubre (del 15 al 17) els escriptors tornen a visitar-nos per presentar l’obra feta, conjuntament amb les persones que els van fer d’amfitriones (els adalils: Josep M. Masip, lo Cateri, margener; Ferran Miró, oleïcultor; Sílvia Puig, viticultora i Pere Rofes, ferrer.).

Durant aquest any, els escriptors han escrit. I al Priorat hem fet difusió de la seua obra (a la ràdio, a l’Institut de Falset, a la Biblioteca Estrem i Fa, a les tertúlies del Centre…) i hem editat tot el material audiovisual generat a partir de la trobada de l’any passat.

Durant l’estada d’enguany, els escriptors faran activitats a l’Institut de Falset, amb els alumnes d’ESO i batxillerat; a la Biblioteca Estrem i Fa hi haurà una tertúlia oberta i un taller d’il·lustració per als petits. I un taller de poesia per a nois i noies a l’Oficina Jove del Priorat

Dissabte al vespre, al teatre l’Artesana de Falset hi haurà l’acte públic de presentació del web, el vídeo de la trobada i música en directe per acompanyar els textos dels autors i les imatges de la càmera.




COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

vermut literari

VERMUT LITERARI – M. Baixauli – L’home manuscrit


El darrer cap de setmana de maig va venir, convidat pel Centre Quim Soler, la literatura i el vi, l’escriptor (i pintor) de Sueca, Manuel Baixauli, autor de L’home Manuscrit i del recull de contes Espira¡.

Vam fer tertúlia sobre la seua obra, les obsessions, gustos i anhels que s’hi destil·len. Vam divagar sobre l’art d’escriure i de pintar escrivint o escriure pintant. Vam filosofar sobre la memòria i l’oblit, els mecanismes i els recursos que ens imposen i que posseïm. Vam arremetre contra els depredadors de territoris i de mons sencers.

I, és clar, vam debatre de manera teòrica i pràctica sobre el vi de marraixa (garrafa) i el que no ho és, i és bo i alegra el cor dels hòmens i les dones. I el vam gaudir, com pertoca a les tertúlies vi-teràries del Centre.

Vam parlar també, tu diràs, de la força de la paraula escrita, parlada, cridada. Del plaer d’enraonar de tot i res. De la música del llenguatge i del llenguatge de la música. I de les imatges reals i les imatges imaginades dels textos de l’autor i dels textos dels lectors.

I diumenge vam visitar els trulls vells del sindicat del Masroig. Era visita obligada per a algú que escriu i dibuixa el que ell escriu i dibuixa. Era com un retrobament entre vells coneguts: home manuscrit i parets manuscrites. I, al migdia, seguint els bons costums i els cànons vi-teraris de rigor, vam fer el vermut per celebrar-ho. Amb els que van voler acompanyar-nos, ens vam llegir els uns als altres alguns dels contes del recull Espiral. Contes premuts, compactes, fins i esmolats, com la ironia que s’hi amaga darrere d’alguna coma o algun punt i coma… Inicis i finals tallants i entremitjos sorprenents.

I sempre, amb una riquesa de llenguatge que et fa venir salivera

El món literari de Baixauli és ric, més suggerent que explícit, com a mi m’agrada. Perquè per fer alguna cosa més que sobreviure en aquest món de mones, la bona literatura esdevé imprescindible

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

LES CARES DEL VI


El Centre Quim Soler, la literatura i el vi com a continuïtat del projecte “Terra i vi” que l’any passat va presentar amb el seu creador Josep Barjuan, per la Fira del Vi, enguany us proposa el projecte intitulat LES CARES DEL VI.

Aquets projecte fa un pas més en l’objectiu de plasmar en el treball artístic els elements de la cultura del vi que en la dinàmica dels darrers anys han estat determinants en la vida i evolució del Priorat.

Aquest projecte vol posar imatges i paraules a la realitat i l’esforç de tota la gent, la majoria de manera anònima, que han fet possible aquesta transformació que ha comportat que la realitat del Priorat s’associï a qualitat, superació, promoció i il·lusió. Són imatges reals de persones que han col·laborat en aquest procés enriquidor i amb aquest treball volem, en certa manera, homenatjar-les i fer-les visibles en l’àmbit de la cultura.

LES CARES DEL VI se centrarà en una exposició, de caràcter itinerant, el contingut de la qual el formaran vint dibuixos i deu textos literaris. La primera exposició tindrà lloc durant la fira del vi de Falset a primers de maig de 2010.

Els dibuixos són de persones, homes i dones, que han dedicat i dediquen el seu esforç al món del vi en tots els seus camps: pagesos, (en actiu o ja retirats), enòlegs, cooperativistes, treballadors, comercials, etc, que conformen l’ampli ventall de les feines relacionades amb el vi.

En tots els dibuixos apareixerà el vi com a part important de la composició. Tots els dibuixos són obra de Josep Barjuan.

Els textos literaris (prosa, poesia, prosa poètica…) són el contrapunt i complement a les imatges, amb la finalitat d’ampliar i completar el lligam entre les persones i tot el seu món, amb la terra que treballen i els treballa i, en definitiva, els identifica.

Són textos breus que permeten una agradable lectura en les exposicions.

Els seus autors són una barreja, meitat i meitat, d’escriptors reconeguts de fora de la comarca i d’escriptors residents al Priorat.

Jordi Coca – Maria Antònia Oliver – Maria Mercè Roca - Màrius Serra – Emili Teixidor – Pere Audí – Fede Cortés – Agustí Masip -Toni Orensanz – Roser Vernet

Per facilitar que el contingut des textos literaris reflecteixin la realitat del món de les persones que han estat dibuixades, es facilitarà el contacte directe i l’intercanvi entre aquestes persones i els escriptors.

Amb aquesta finalitat, el 12 de desembre s’ha fet una visita dels escriptors de fora al Priorat, amb un tast de vi i oli al celler del Masroig, i un recorregut per vinyes de les dos DO i un encontre amb els escriptors de la comarca a la seu del Centre Quim Soler

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Facebook


Twitter